Woleeeeesss, amiguets de la xarxa, hem tornat a l'atac, en un nou lloc, més maco, per cert. Com a primer punt del dia, us informu de que en Master (o també anomenat el Servei Técnic 24h), acaba unir-se a les nostres files, o sigui que el veureu postejant pel Bleug ^o^.

L'altre dia, postejant la descripció de l'Ota, el ministre de Traumes, m'en vaig enrecordar d'un trauma molt peculiar que vaig patir quan era petita.
Estava jo veient a la meva infantessa "Médico de Familia" (nooo, aquest no és el trauma...). Bé, en aquell capítol, la filla del metge i la seva amiga es volíen depilar les cames per primera vegada. O sigui que van agafar l'espuma d'afaitar del seu pare, se la van posar a les cames, van agafar la ganiveta i van començar a depilar-se. I res més pasar-se la ganiveta... RAS!!! Un tall en mig de la cama y a un munt de sang!!!
Durant molts anys vaig estar espantada amb l'idea de que si utilitzava una ganiveta per depilar-me, acabaria a l'hospital desagnada. Per aixó, la primera vegada que em vaig depilar, vaig utilitzar crema, i les posteriors també (la màquina de depilar és un instrument del dimoni ¬¬...).
Però un dia, no en tenia moltes ganes d'utilitzar la crema, doncs t'has de despullar, embadurnar el cos, esperar uns minuts despullada embadurnada... Un cacao... Com ja veieu, aixó menja molt de temps, i en aquell moment, no en tenia. O sigui que amb els dubtes i aquell capítol al cap, vaig agafar la ganiveta i vaig mirar la cama peludeta...
Vaig passar la ganiveta amb molt de compte... No va pasar res a la pell, els pels es tallàven amb normalitat, o sigui que vaig continuar. En acabar, no entenia res, no tenía ni tan sols un tall petitoneeet, res de res. I llavors ho vaig entendre... No era que depilar-te amb la ganiveta fes que et tallés, era que si eres un esteriotip d'adolescent de sèrie de televisió, et tallaves, perque eres tonta. Si, és un raonament, idiota, però en ma vida m'he tallat amb una ganiveta, o sigui que al Médico de Fámilia, li van posar massa conte, i jo, que era petita, m'ho vaig creure... Cabrons!!!

Un altre trauma el vaig tenir amb una película, que gràcies a Speedy (el meu borderes preferit), tinc el títol: "Howard the Duck". Aquest ànec, va ser el protagonista de molts malsons de la meva infància, em feia més por que els Critters (aquells aliens que es menjàven els humans i eren boles negres).
Y parlant d'animals de cinema de terror, ¿sóc l'unica a qui el peludet de Gizmo de "Gremlins" li feia por, i els gremlins dolents li feien gràcia? No se volsaltres, però a mi el Gizmo en causava terror, fins i tot plorava quan li sortien els ous aquells amb l'aigua. En canvi, els verds èren superbons, et feies un tip de riure i a sobre la mítica escena de tots cantan la cançó dels 7 Nans, que mai oblidaré xDD


Petooooons!!

Plebe