L'altre dia vaig estar buscant el nou CD de “La Oreja de Van Gogh” He d'admetre que es un grup musical que m'encanta, pero al Corte Inglés no hi era. Per tant, em vaig quedar amb les ganes d'escoltar-ne les noves cançons fins, com a mínim, el 24 d'abril, o això es el que em van dir.

Descontent, vaig decidir anar en busca de discs d'altres grups que m'agradessin per comprar-ne un, i quina va ser la meva sorpresa quan em vaig adonar que... Només en tenia 6! Era sorprenent, pero en vaig fer el recompte: OBK, Celine Dion, Rapshody, la Oreja de Van Gogh, Lean Rimes, i Amaral. I aquí, senyores i senyors, s'acaba tot el que representa per mí la música.

Es molt trist, però el que he dit es respecte ala música occidental. Si ara parlo de la musica japonesa, em podria estar minuts parlant-ne de grups diferents. I encara que sembli estrany, no ho es, potser perque actualment la paraula innovació ha passat a la historia. I encara que això em semblava que només passava als videojocs i a les parodies de còmics japonesos (Fins que

Molts diuen que es a causa de Operación Triunfo, pero aixó es mentida. Si recolemn una mica mes, descobrirem que fa temps que tota la genialitat es va acabar resumint en un “Jo t'estimo-tu m'estimes” que es repeteix al llarg d'unes 15 cançons. Operación Triunfo només ens va obrir els ulls a aquest problema que sembla anar a mes.

I el mes sorprenent es que si t'agrada la música japonesa, ets tatxat de “Friki”. Sembla ser que ara hi ha una frontera en mig de tots els components musicals del mon i jo no ho havía descobert. Pel que veig, la gent ja no tracta el tema com un tot, si no com a separatistes. Si escoltes musica japonesa, ets extrany, una cosa rara, una espècie d'alienigena... A vegades em ric de la situació.

En fi, vaig acabar sortint del corte inglés amb un llibre anomenat “PD: Te quiero” Potser d'aquí a uns anys hi tornaré i descobriré que s'ha descobert que la musica japonesa innova mes que la que hi ha a Espanya (Perquè cap dels grups que he mencionat abans innova gens, pero al menys “no es venen” però mentrestant, he descobert que es millor que un dia d'aquests em vagi a la Chuchini Comics i revisi uns quants discs dels F4...