¡¡¡YUJUUU!!! ¡¡SOM EL BLEUG DEL DIA, VISCA!!! (Es que la Mestre ho ha dit abans i tal... xDDD )

Ahir, part del esquadró de Sound, o sigui, Nina, Adriamichi, Plebe i jo, varem anar a veure la pel·licula de Silent Hill. Es la conversió a cine d'un videojoc del mateix nom, produït en 1997 per Konami, i que actualment té 4 parts, i una pròxima aparició en Playstation Portable.

Després d'una broma amb Adriamichi i el seu intent de tombar a la que venia entrades amb el seu famós atac de 'Targetes de Rebaixa de Preus' en el mateix dia del espectador (Que cal tenir collons xDDD ) ens varem anar a veure. Vejam, he procurat que no hi hagi spoilers, o sigui que podeu estar tranquils...

Welcome to Silent Hill

Quantes vegades hem vist una conversió d'un joc i hem sortit amb cara de pepino? Moltes vegades. Jo soc de les persones que creu que Resident Evil com a pel·lícula ja fa, però com a conversió es el tim de l'estampida. (Només cal veure el últim joc de Capcom per preguntar-se on és el maleït guió. >_<) No obstant, d'aquesta en tenia moltes esperances. Bàsicament perquè el director ja de per sí es fan dels jocs (Li va costar que Konami cedís els drets d'autor fins que, mitjançant un documental, va aconseguir que Konami cedís... En part. ) així que esperava que no sortís res malament.

I no va ser així. Des de el mateix moment, es una pel·lícula que té mes aparença de joc que d'una altre cosa, però que utilitza el plantejament de la historia original de forma mes comprensible. Vejam, es un joc molt paranoic, i el film està basat en el primer, en el Silent Hill original (Encara que la banda sonora es del 2, del 3 i del 4) i aquest ja de per sí es impossible si no jugues després al segón (Una altra paranoia), per el què el guionista ha procura't mantenir la mateixa historia però de forma més compacta mantenint l'essència sense recórrer a simbolisme. I s'agraeix.

Així, doncs, comencem amb la protagonista Rose (Després de que Jonhy Deep deicidís no agafar el paper de Harry Mason, es va decidir agafar una noia i a pendre per sac) que decideix fer un viatge a Silent Hill després de veure que la seva filla, en somnis, menciona constantment al poble. No obstant, després d'un problema amb la policia Cibyll (No podia faltar a la peli) s'estampa amb el cotxe, i quan desperta, es troba dins d'un poble on només plou... Cendra?

Els carrers estan tallats, i es impossible sortir-ne. Quant sona la sirena, es fa de nit, i els monstres son mes abundants i forts (Com en el joc, jejejej) el que complica la situació a la pobre Rose, que es veurà envoltada en una paranoia només per salvar a la seva filla Shanon (En el joc es Cheryl. )

We're expecting you

El lema 'Waiting for You' no podia faltar a la pel·lícula (Encara que al final han posat el que us he nomenat com a títol d'apartart)i es que certament l'estaven esperant. En aquest apartat entra la qualitat fidel que han tingut els escenaris respecte al joc, sent aquests molt obscurs e inclós alguna que una altra tenda igual. L'ambientació es pràcticament la mateixa que la del primer joc (Recordem que en els altres tres no plou cendra, només hi ha boira, sent aquesta la ment nublada d'Alessa), però el millor han sigut els escenaris interiors, com l'escola o el hotel, molt semblants, per no dir idèntics, als del joc Silent Hill i Silent Hill 2 (Respectant inclòs les formes de les chapes de les portes. Per cert, el 111, si no m'enrecordo, es una de les portes a Silent Hill 2 que quan hi entres surts per una altre... Una paranoia, vaja. Ho tindria que comprovar, però es només una curiositat ) Fins i tot hi han moviments de càmera que son exactament els mateixos.

Pel que respecta a la pel·lícula en si, la fotografia no està ben treballada, sobretot al principi, on tremola bastant o els personatges no es veuren molt bé. Els escenaris es troben bastant be, sense tocar el surrealisme, encara que estan molt millors els lavabos, provocant fins i tot angustia, i utilitzant el ordinador només quan toca.

Quant dorms, menciones un joc anomenat Silent Hill

El punt fort de la pel·lícula es el guió, respectant en la major part del joc. Cal dir que cal veure-la des d'un punt de cinema, ja que no pot ser idèntic (Estem parlant d'un joc de vuit hores de duració) i aixó es una peli) No obstant, encara sent igual, i no deixant descans ni un moment, derrapa. Derrapa amb el personatge de Sean Dean, que al final no contribueix en res al argument, derrapa al final, quant de sobte t'ho expliquen tot, i derrapa en que un espectador que no hagi jugat al joc s'hi pot trobar amb una pel·lícula surrealista i bastant pesada.

You gladly gave me everything you had and more, You craved my happiness,

La cançó pertany a You're Not Here de Akira Yamaoka, compositor de tots els jocs. Doncs bé, el director volía que fos tant per fans, que es va agafar tota la banda sonora del joc íntegre. No obstant, la pifien al ratllar fins a vuit vegades el tema Theme Laura 'Remix' en cinc versió diferents de piano. Per un espectador qualsevol, es pot trobar amb un fotimé de cançons posades de qualsevol forma i que no tenen cap relació.

La resta de sons està ben creada. No s'escolten arcades, ni rugits, ni res de res. Només murmurs i crist, els típics de sempre, i uns bons efectes Dolby. De fet, ara que em fixo, es va decidir centrar-se només en el apartat visual i de guió, de tal forma que la resta directament només compleixen amb el fet de no fotre al personal i llests, encara que al final la pifien.

I finalment...

M'ha sembla't injust la traducció portada. No només l'han cagada en la nena (Que ja de per sí es originalment dolenta interpretant) si nó que a més els texts en angles que podrien ser importants per la comprensió de la pel·lícula tenien una traducció que brillava per la seva ausencia (O sigui, que no tenien) per el que es una verdadera pifiada.

Ja sabeu. Si ho voleu passar malament, aquesta es la vostra pel·lícula. Però si no us agraden les cosses surrealistes, busqueu un altre. Per exemple: Poseidón. ^__^