Us mola el nou disseny o qué? És el resultat de tenir tancada a la Plebe durant vàries hores en una habitació de luxe al Ritz, amb una pila de tius bons. Si, es que estic provant noves maneres d'incentivar el bon treball entre els meus súbdits, i ves per on, ha funcionat XDD
Apa, a gaudir d'aquest blau tan maco, que com sempre farà joc amb la meva carcassa.


¡Tallo i tanco!

Sound.

PD: Potser si que s'ha passat amb el blau...

PDD: NO!! EL BLAU ÉS PODER!!! MUAJAJAJA!!!

Últimament havia decidit no penjar mes personatges a les tires, principalment perquè n'estava cometent els mateixos errors que ells. No obstant, el divendres em varen dir el que ja em temia: Els personatges eren clónics.

L'escala de grissos no ajuda, peró tampoc el fet de dibuixar amb la fastidiosa PenTablet, moment en que he decidit deixar-la de costat de dibuix constant i reservarla només per brills i altres xorrades. Aixó implica, per tant, que no hi hauran mes tires. No les haurà, obviament, fins que em compri un escaner, moment en que tornaràn en format Din-A4, però una vegada per setmana.

Mentrestant, he decidit rediseñar tots els personatges. Avui començarem amb el primer de tots: Plebe.



Com podeu veure, tindrà un nou disseny. Encara que en les fulles sortirá en blanc i negre, Plebe tindrà el cabell llarg y subjectat per una fina banda de color gris en la front. Els seus ull seran molt grans, i anirà vestida amb una camiseta que ensenyarà la part superior del pit i del estomac, amb una minifalda molt ajustada.

Possiblement us queixareu de que no en te detalls. La veritat es que he experimentat que quants més en poso, més trigo a fer-ne una tira. Per aixó he decidit procurar simplificar-ho el màxim possible. No us preocupeu, el disseny de l'Adriamichi es completament diferent. XDD

Ahir quan vaig parlar sobre les portes del metro s'em va oblidar parlar d'un altre fet xDD
Tots els que aneu en Metro haureu vist moltes vegades seients amb aigua, oi? I tots sabeu que l'aigua ve de sobre, de la ventilació, oi? (No? Doncs mira, una cosa més apresa).
Va haver un noi, que en veure el seient amb gotes d'aigua, es va posar a la del costat. Vaig llegir el meu llibre quan de cop i volta, en un gir molt brusc, vaig escoltar com una mena de petita cascada d'aigua. Vaig levantar els ulls del llibre i vaig veure com el noi, empapat es llevaba del seu lloc. Es veu que amb el gir, s'havia vessat tota l'aigua acumulada al conducte sobre ell U_U...
Al igual que els que van quedar atrapats a la dimensió de Dragons i Masmorres, em vaig preguntar cóm hauria explicat aquest noi al seu cap lo e l'aigua... ¿Us enrecordeu d'aquell anunci, d'una noia que es tira una ampolla d'aigua sobre el cap, perque un tiu bo no vegi la merda que té a sobre? Doncs una cosa semblant pensaria el seu cap xDDD


Petoooons!!

Plebe.

De debó, desde que treballo i agafo el Metro per anar-hi, que no paro de veure coses estranyes. Farà un parell de setmanes, vaig agafar la meva parada per començar el recorregut, vaig aconseguir un seient, i vaig obrir un llibre per passar l'estona. Va sonar el xiulet i les portes es van tancar, i quina va ser la sorpresa de tot el vagó, quan es van obrir les portes contràries, les que donàven a la via oposada.

Un munt de gent va cridar, sobretot la que feia un segon estava recolçat en elles. Per sort, ningú va caure a la via, però l'ensurt ens ho van donar a tots. Van estar uns minuts aixins fins que les portes es van tornar a tancar. La gent, que és tonta, es va tornar a recolçar a les portes, i als pocs segons es van tornar a obrir xDD Tampoc no va caure ningú a la via, però el mateix va passar dues vegades més, flipant. Desprès, per fi es va posar en marxa (amb les portes tancades), sort que havia sortit amb temps, sinó hauria fet tard a la feina ...

Però els problemes amb les portes no acaben aqui. Aquesta setmana anava cap al treball, com sempre que quan passen aquestes desgràcies, i estava a la línia verda, esperant el Metro, com molta gent. El Metro arriba i la gent s'apropa, va reduint la velocitat i durant uns segons el meu cervell em diu: "Sóc jo, o va buit aixó?"... No hi faig cas (mig adormida que estava) i el Metro es comença a aturar, de cop i volta, veiem que en un dels vagons, hi han unes portes que ja veníen obertes.

El Metro es va parar i un noi i una noia aprofiten per ficar-s'hi per les portes obertes, però quan la noia ha ficat mig cos, el Metro accelera de nou... La noia s'agafa a una barra metàl·lica de dins i no es cau, però el metro s'emporta els dos passatgers només. Si, no havia estat una il·lusió óptica, el metro anava completament buit... Vaig agafar el següent Metro (vaig arribar tard al treball...), però em vaig quedar rumiant durant tot el dia... Què els hi va pasar als dos intrèpids usuaris de Metro atrapats?? Van ser traslladats a un món semblant al de dragons i masmorres?


Petoooons!!!

Plebe.

I mentre en Master es riu amb les burrades que ha fet sobre mi (El dia que em provoqui un reset a mi mateix descobrirà que no em fà gens de gracia) he de dir-vos que el mateix autor va tornar completament acollonat. Sembla ser que va anar a veure la pel·lícula "Poseidon" que segons al seu paper, està molt treballada, provoca una sensació de Claustrofóbia total i el guió està molt be plantejat. Només dura una hora i mitja, i ho ha agraït molt.

Continuem amb els webcomics, i aquesta vegada he buscat per la meva llista de Preferits (No, no m'ha donat per la neure dels Yaoi dels Transformers. No tinc organs sexuals, o sigui que no em puc excitar, tranquils) fins que he trobat un webcomic que es va detenir fa molt, però que el seu autor va prometre reiniciar la tirada. Estic parlant de Lunar Diaries. Per el moment només us puc dir que es tracta d'una Dona-Llop que es dedica a protegir la ciutat... Be, no cal dir més perquè us espatllaré la sorpresa que s'acumula en les seves úniques 16 pàgines.

Poseeix un dibuix molt treballat, un guió que promet (I aixó que es curt) i potser algun art. Es bastant recomanable, i més si el autor promet amb el que ha dit que faría. O sigui que presteu atenció!

Tallo i Tanco.

DarkDream

PD: Fa uns díes que el rumor de que Kingdom Hearts estaria traduït al castellà viatjava per internet. Finalment Buena Vista ho ha confirmat en varies págines webs, sent el primer joc de Square-Enix traduït al castellà. Aviat us diré la llista de veus completa quan la treguin.

Pobre... ¿Adriamichi?

Després de veure que contents estem amb la tornada al cole del nostre company Adriamichi, jo vinc a complir amb la meva promesa. Obviament, poc a poc, perquè si us tinc que treure tota la ristra, em matareu de forma molt cruel i lenta... Molt lenta...

Avui us presento Penny Arcade Pels que juguen mes, es un comic que segurament li trobaran tota la gràcia del món, ja que es basa en gags de jocs com World of Warcraft (Fruit Fucker has joined the party). Esta protagonitzat per dos germans: Tycho & Gabe, que a la vegada son els seus creadors. Es la viva mostra de com es pot viure de un webcomic, ja que a més poseeixen el seu propi E3 que organitzen en tres hotels diferents (Per què veieu el gran que pot arribar a ser) i en el que participen diverses empreses... Una pasada, eh?

Tycho es el típic germà serios que sempre està fent la gitza al seu altre germà, Gabe,, que es el que fa la gracieta. A vegades ho he entés, i a vegades no... Suposo que hi ha per tots els gustos, sobretot si tireu cap endarrere.-

La seva direcció es http://www.penny-arcade.com/comic

No recordu per què, tenia guardada una antiga carpeta amb antics logs del MSN en un antic CD, mola, no? No, la veritat esque dit així no mola XDDD
Els vaig mirar una micona per sobre i vaig rememorar grans moments, o sigui que em vaig dir: "Cony, per què no posar els millors moments al bleug??"
I així ho he fet, apa!!
Senyores i senyors, súbdits i màquines dominadores, us presentu...


Per cert, al menu de la dreta, he afegit a l'apartat de "Inter XD" totes les paginetes que vaig fer pel Bleug, així com la Filmografia d'en Tim Burton o la Galeria dels Bitllets de Metro :P L'Adriamichi ha aportat de nous, fins i tot del bus, molt macos ^_^


Petooooons!!!

Plebe.

Bé, feia temps que no escribia res, coi de Tura....

Ahir vaig haver de fer un parell de coses i vaig tornar a casa amb rodalies. Em baixo a Barcelona - El clot, i fins aquí res d'estrany. De sobte sento per megafonia: "Rodalies. Destinació: Barcelona: Estació de França. Per via 3"... m'he quedat ja que a El clot no van cap a l'estació de frança i aquest tren m'aniria moolt bé per anar al "campus frança de la UPF" o, millor dit, la part de l'estació de França que li va sobrava RENFE i la va cedir a la universitat Pompeu Fabra. Així que, m'espero i veig que efectivament el tren és un rodalies amb passatger amb parada final "Estació de frança". Un cop assegurat que a la guixeta no em pendran per boig, pujo i miro els horaris de tots els trens, de clot a estació de frança només van el de mitja distància amb destinacions Tarragona, LLeida o Saragossa, així que vaig a preguntar a guixeta, però mentre feia cua (d'una persona!) me aten una noia d'allà i li pregunto pels horaris de l'estació de frança, qui em guia a la guixeta (ja buida). Allà hi ha el venedor (amb cara de pomes agres) i una dona. Aquest és el diàleg (en castellà, ja que va ser així)

Venedor: [Murmura alguna cosa, parlant amb la dona del fons]
Jo: Hola, era para saber como ir a la estación de Francia...
Pues la opción más fácil es coger el metro y bajarse en la Berceloneta
Ya, pero yo quiero los horarios del cercanias
Ah! Tu te refieres al cercanias que va al aeropuerto!!! (Em dóna l'horari)
No! Me refiero al cercanias que va a la estación de francia
Pues no hay ningún cercanias desde aquí
(la dona del fons li comenta alguna cosa, però sense micro no se l'enten)
Pero si acaba de pasar...
Pues deberia ser un servicio especial (S'en va cabrejat i la dona del fons ocupa el seu lloc)
Dona del fons:Mira, lo único que hay es el del aeropuerto, pero has de hacer trasbordo, seria un servicio especial (Em senyala l'horari, que continuaba al mig, mentre la noia d'atenció d'abans s'apropa)
Dona d'atenció: No! No! Si yo llevo toda la semana escuchandolo
Ah si? A que hora??
Pues a esta [21:20], cada dia
Pues no lo sé [Es dirigeix a mi] Lo siento chico, no sé nada, lo único que puedes hacer es trasbordo con estos horarios
No! Si estos ya los tengo, pero gracias (li retorno els horaris)
Pues nada, lo siento (La noia d'atenció i jo ens anem)
Lo siento chico...
Bueno, no pasa nada, ya lo buscaré en la web, dew!

Evidentment, quan vaig arribar a casa vaig entrar a la web de renfe i no posava res del rodalies fantasma...

PD: i demà, la segona part, que això serà una triologia, com el senyor dels anyels!!

No, tranquils, no us preocupeu. No parlaré de sexe avuí. Podria fer-ho, però com que aquest es un blog per a tots el públics, em trobaria a una patada al carrer, o sigui que us conformeu amb la tira d'avuí.

No se si us enrecordareu que fa un temps vaig criticar la mùsica espanyola. Doncs be, fa un temps la meva tia va coneixer a un grup anomenat Arashi dels quals un d'ells ja ha sigut actor en varies sèries Japoneses, entre elles Hana Yori Dango . Em refereixo a Matsumoto Jun. Avuí he anat amb la meva tia a la Chunichu Comics, en un intent de trobar discos seus, pero no hi ha hagut sort.

No obstant, intentaré entrar en negociació amb ella perquè em faci un petit resum d'aquest grup tan interesant. Ho faria jo, pero fa poc que em vaig enganxar a ells (La meva tieta porta desde febrer) i sense cap dubte del que mes sap es de Jun, o sigui que fins i tot poden haber dues parts, com amb els furrys

Be, no tinc res mes a dir, o sigui que...

Fins aviat!!

Master


PD: A partir d'ara totes les tires aniran en Art. D'aquesta forma en serà més fàcil de trobar.

Ma mare, va decidir que aniríem al centre comercial L'Illa Diagonal perque necessitava un Decathlon a tota costa. O sigui que desprès de trobar el Decathlon i que es comprés només un conjunt per fer esport U_U... Vam anar a l'Fnac ^_^ i allà em vaig agafar diversos llibres.

Vaig veure un que era de Matthew Pearl, l'autor de "El Club Dante", un dels millors llibres que he llegit en ma vida, o sigui que el vaig agafar sense dubtar-ho, es diu "L'ombra de Poe". Desprès, vaig veure un cartellet que deia "Per cada dos llibres de butxaca que compris, un de regal", i de imatge sortia un porter parant una pilota o alguna cosa així. O sigui que vaig fer una ullada pels llibres de butxaca i vaig veure "Jo, robot" de Isaac Asimov (no confondre'l amb la peli), Sound feia temps que volia llegir-lo, o sigui que el vaig agafar. I ja que estava posada, em vaig agafar un altre de Isaac Asimov, titul·lat "Contes Complets 1" (hi han dos volums).

Na Sound, després de llegir la primera pàgina amb les tres lleis de la robòtica de "Jo, Robot", va manar que es cremès U_U... Per sort el vaig canviar en l'últim moment per un que es deia "Teo presenta un informatiu", i m'el vaig començar a llegir de camí al treball. Em pensava que em trobaria amb un llenguatge molt pessat i tediós (aaarrg, encara recordu Blade Runner), però s'em va fer molt amé, i a sobre és un llibre molt entretingut ^o^

"Jo, Robot", és un conjunt d'anècdotes que ens narra la robopsicóloga Susan Calvin, on es veuen diferents conflictes robótics causats per culpa de les tres lleis de la robótica. Les meves preferides són, sens dubte, la del robot Robbie, la de l'alcalde i la de Herbie. L'última, és la que encara no he acabat d'entendre del tot bé, m'ho tornaré a rellegir més endavant.

Ara hi estic amb el "Contes Complets 1". Aquest és un recopilatori de diverses històries futuristes que Asimov va publicar en diferents revistes, m'han agradat tots de moment. però els meus favorits són els de Multivac i el del Bardo, un robot que es queda a mitjes amb una gran revelació...


Petooooons!!!

Plebe.

PD: Per cert, es veu que l'oferta no era un 2x1, sinó que si compraves dos llibres, et regalàven un altre sobre futbol... Cabrons!!

Com ja vaig dir fa temps, faran una peli Live Action dels Transformers. Els escriptors van decidir que farien un Webchat en directe (o sigui, que dos guionistes activaríen les seves webcams), per respondre alguns dubtes dels fans ^_^ (Jo al principi vaig pensar que només obririen un xat normalet, ple de frikies).
Quan s'apropava l'hora, uns quants del fórum de Transformers ens vam ajuntar a una finestreta múltiple en el MSN, per anar comentant el que deien, i altres perque ens comentèssin el que deien (que no tots sabem anglés i que "My teilor is rich" XDD). Vam començar a obrir finestres i em vaig adonar de que el cabró del meu reproductor de Windows, em donava error, merda!!!
Ja havia començat i la meva finestra no anava gens. Al final vaig anar a l'ordinador del meu pare XDD Com ja vaig suposar, no m'empanava de res del que deian XDD Per sort, els nens si que ho entenien i anàven comentant, si esque són uns solets!!!

Però bé, anem per feina, els personatges confirmats són...(Gràcies a Toxman pel resum ^_^)
AUTOBOTS (bons)

1- Optimus Prime: Líder dels Autobots
2- Bumblebee: Autobot que té més confiança en els humans.
3- Jazz: Rock & roll i estil, o sigui, el transformer enrotllat.
4- Ratchet: El médic del grup.
5- Iron Hide: El tiu dur del grup que sempre vol donar-se d'ósties amb els Decepticons.

DECEPTICONS (dolentons)
1- Megatron: Líder dels Decepticons. No será el dolentó, sinó un que té uns ideals diferents, sent el Transformer més perfecte de l'Univers, creu que només mereixen viure aquells que són els més forts.
2- Starscream: Segon cap dels Decepticons, sembla que per una part respecta al seu líder, però epr l'altre, vol una part de la glòria.
3- Brawl: Nou personatge, és un paio amb molt mal de caràcter, sempre desitjant una bona batalla.
4- Bonecrusher: El més proper a un Constructicon a la peli, serà despiatat i de poques paraules.
5- Barricade: És una mena de caçador d'Autobots, la seva missió és trobar-los en el planeta Terra i aniquilar-los.
6- Scorponock: No és un vehicle, és un petit honor a les sèries de Beast Wars, el seu mode vehicle tindrà molt de sentit donat el lloc on es troba (ja ho veurem a la peli).
7- Frenzy: És el més petit dels Decepticons, pot entrar en llocs on altres no podríen, la seva principal funció, és l'espionatge. Abans estava al guió com a Soundwave, però ho van canviar desprès, perque el personatge s'adaptava millor amb Frenzy.
8- Blackout: Simbolitza la primera línia d'atac dels Decepticons, a més, actuarà com infermer.

No, tranquils, na Soundwave no matarà a ningú per no sortir, és més, ella va convèncer els guinistes perque la treguessin. Es veu, que en cas de sortir, Sound seria un robotet esmirriat i de color blau, un Robobarrufet xDD O sigui que va anar a veure al Michael Bay amb la seva pistoleta de rajos positrónics (la làser estava passant la ITA, Inspecció Tècnica d'Armes), i li va dir que a ella no la pos4és com una fúrcia enana. I va funcionar, el paper li van donar a Frenzy, un dels Casseticons de Soundwave a la sèrie original :P

La veritat esque ho trobo d'alló més encertat, els Casseticons teníen la mateixa altura que els humans i servian epr l'espionatge ^_^ Però... Per què han posat a Frenzy, i no al seu bessó Rumble?? No ho se... Es com si féssin una peli amb la Mary kate Olsen i no sortís la seva germana Ashley Olsen xDD

Well, ja queda menys perque es vegin més cosetes, que jo vull veure ja els dissenys acabats dels robots a la peliii!!! Sound segur que ja els ha vist, però ja sabeu, li va el rotllo de "crear expectació"...


Petoooons!!!

Plebe.

Basat en una conversació de msn amb Plebe que a la mateixa vegada va sortir d'aquesta noticia



Jo considerava que perdre la meva roba interior era un crim, però després de veure la notícia, puc asegurar que fins i tot els sers més inteligents del planeta tenen tots els números per pifiarla a la primera de turno. I si no, que s'ho diguin al pobre Neil Amstrong. Mare meva... O no.

El fet de trobar aquesta cinta es només per tornar a passar la imatge original, de 10 Px'ls, a format TV, encara que aquesta vegada amb la tecnología actual, i demostrar que realment es va arribar a la lluna. No obstant, el problema es troba en que, On es la cinta? Plebe ja ha dit que no ho tenen els del 11888, o sigui que dubto que tindrem que recorrer a Wally per que ens digui que fa ell quan es perd en un dels seus famosos llibres.

I que pasarà si no es troba? Es possarà en qüestió un dels fets mes importants del l'home, bàsicament per culpa de dues imatges: la d'una bandera ondejant, o d'unes pissades que apareixen abans de que la nau arribi. El fet es que hi ha alguns que mantenen que tot es problema de qualitat de video. Si es otrba la cinta, ho sabrem.

Ahir vaig veure a Meristation la opinió d'un productor de videojocs. Per primera vegada en la meva vida, vaig estar d'acord amb un d'aquests. Normalment la majoria sempre es troben aliats amb una videoconsola i desperdicien tota la resta amb arguments idiotes i sosos. No obstant, aquesta vegada vaig reflexionar: I perquè no? Es mes: I perquè fan una videoconsola potent o innovadora si sense jocs no es fa res?

I es que es fàcil mira la nova Next-Gen i veure en el que s'ha convertit. Microsoft pot dir el que vulgui, peró cada pas que fa es la rèplica de la Sony en el passat. Les dues pràcticament tenen un mateix objectiu: Aconseguir la videoconsola amb possibilitats gràfiques mes potent del mercat. Encara que sembla ser Sony, la diferencia no es veurà fins d'aquí a uns quants anys, quan totes dues toquin sostre.

Però les dues segueixen el mateix patró de les seves antecessores. Playstation 3 no ha innovat gens. Només ha tingut una millora gràfica i de só, però en la resta d'aspectes continua exactament igual. De fet, anunciar els jocs de Singstar o Eye Toy confirma una generació de “mes del mateix” en el que els jocs, o s'esforcen en presentar alguna cosa innovadora, o estem tots ben fotuts.

Microsoft no va demostrar tampoc res nou a la E3. Estem davant de la autèntica Xbox i no la bafofia que se'ns va presentar farà ja tres anys (Increible, tres anys i passen a la següent generació, quin coratge) per el que, òbviament, de novetats res. XBOX Arcade es la copia exacta de Wii24, inventat només per contrarestar a Nintendo. Xbox Live utilitza el mateix motor de l'antiga Xbox i en la majoría de jocs ni es complementari amb l'antiga Xbox. ¿A on volem arrbar?

L'unica que ha demostrar ser de la següent generació es Nintendo. Amb un controlador “innovador” (Encara que fa tres anys que existeix una videoconsola amb les mateixes prestacions només a Japó) està revolucionant bastants els estandars. No obstant, el panorama tampoc es gaire clar. Alguns dels jocs anunciats semblen ser Shooter. Els altres son cutrades com Wario Wii. Encara que es un controlador revolucionari, com que no es donin molta presa, acabarem amb la generació de Nintendo Piun-Piun: Molts dispars i poc soroll. U_U

En fi, que encara que està clar que Nintendo es molt innovadora, sense jocs que realment es dediquin a explorar els ambits de la nova videoconsola, poc es pot fer. I si triguen gaire en especificar les capacitats de Wii, a aquest pas la majoria de Jocs no podrà sortir amb bona qualitat...

Tallo y tanco.

Master.

PD: Miarroba ja permet crear nous forums. Per si encara no ho sabieu.

Avui he fet sens dubte, el viatge en Metro més fastigós de la meva vida.
Estava a la línea en la que només havia de fer dues parades i desprès un transbord. Em moria de calor mentres esperava el Metro i a sobre m'havia posat aquell matí les botes en comptes de les sandàlies (com que ahir va ploure...), o sigui que no parava de suar U_U...
Ha arribat el Metro i m'he ficat, com que només èren dues parades, he fet el viatge d'empeus. Parem a la primera estació del camí... Tornem a posar-nos en marxa... Pels altaveus ens indiquen el nom de la següent parada, on m'havia de baixar, la gent comença a llevar-se dels seus seients, quan de cop i volta escolto com si a algú se l'haguès vessat un pot d'aigua. Em giro, i en realitat el que havia passat esque una noia havia vomitat a sobre de una amiga seva. PUAJ!!!!

La gent ha començat a passar-lis papers a les noies perque es netejessin, l'olor àcida del vòmit començava a a omplir el vagó, i quan ha parat m'he baixat a corre-cuita. Però he hagut de fer un saltet sobtat, doncs al terra de l'estació hi havia una taca de sang de la mida de la palma de la meva mà. No crec que fos res de fresa, doncs no semblava molt líquida i a sobre no feia pudor de fresa.

Mare meva, se m'han passat i tot les ganes de menjar avui >_<...


Petoooons!!!

Plebe.

Potser m'estareu enviant a la merda preguntant-me quins son aquests dos personatges que acaben d'apareixer sense mes. Be, com a punteta final a la saga dels furries (Ka començaré una altra, tinc moltes coses que explicar) he decidit fer una tira que tingui que veure amb el tema. I es que els dos personatges que surten, a més d'en Lizar, no son més que en Uros i en Equidna. I us preguntareu Qui son?

Aquí es on comença la nostra secció de Links en castellà. Equidna es el que va el cómic furry Zoocity , una paranoia en el que podeu trobar de tot. Es sorprenent perquè a més, es d'aquells webcomics que si vas llegint veus l'evolució del autor. Pasa del blanc a negre a color, i després, als fons en color 3D, i mes tard a les pàgines senceres. L'altre, en Uros, no en té res escrit a internet. Encara estic esperant a que penji alguna cosa en Spanish... I per últim, en tenim a Lizarman que escriu junt amb una noia a la que anomenarem Vivi Computer Games

A Alquicira hi ha imatges molt boniques e interesants. En realitat moltes son una preciositat, i sempre estan disponibles (Tenen que pagar un servidor de nassos) i si no us agraden les imatges estàtiques, be, en teniu molts videos o trossos multimedia. Aquesta web es troba molt completa.

Existeixen mes galeries, com Antropomorfo, encara que aquesta es més per solicitar i a partir d'aquí anar pujant. Es curiós perquè en trobes diferents estils, encara que potser hi ha uns quants una mica “Heavies” (Ja m'enteneu) però en la seva major part difereixen bastant d'una galeria a un altre. Per els que volen contrastar.

En Zorritos, aquesta vegada es tracta d'una galeria molt més personal de Zartic, un usuari de l'extinguida Furrylatinos. M'agrada la seva forma de dibuixar, es molt gracisa i a vegades fins i tot tens ganes d'agafar un dels seus dibuixos, portar-los a la realitat, i acariciar-los constantment. Son tan monos!!!

I aquestes direccions no serien possibles sense l'ajuda d'en http://fchome.catvalley.com, que va parlar amb en DarkDream i li va donar aquestes direccions. Moltes gràcies!

Fins una altra!

Master

Aquest diumenge els meus pares i jo vam decidir sortir tota la tarda juntets. La primera parada va ser al port, per omplir la panxa. Em va sorpendre veure que quan passaves pel davant d'un dels restaurants se t'acostava un treballador dient'hi que menjessis al seu restaurant, però els meus pares em van explicar que era molt normal, encara que es feia molt pesat.

Vam escollir un restaurant i ens vam asseure, ma mare volia una zona determinada, perque l'atengués un cambrer que a ella un diua li va caure molt bé, doncs es veu que els cambrers divideixen el restaurant en zones, i cadascun s'ocupa d'unes taules determinades. Al final el cambrer no hi era i ens va tocar a la zona d'un cambrer que tenia una "sobèrbia" que no se l'aguantava, buf...
Demanàrem uns entrants i una paella per dues persones, li vaig fer morrus a ma mare quan va dir "2 persones" (érem 3 ò.ó), però va passar de mi amb un somriure de "se una cosa que tu no saaaaps". Mr Soberbia ens va anar portant els plats entrants, pop, calamars a la romana, peixets, pa amb tomàquet, mmmm.... BONÍSSIM!!!

Fins que per fi va arribar la paella, i quina paella senyors!!! Semblava treta d'un d'aquells anuncis del "Repte de Fairy". Aquella cosa tan enorme es suposava que era per dues persones!!!??? A dures penes ens la vam poder acabar entre els tres xDD Però ens va quedar lloc per les postres, i energies per fer un dibuixet de ma mare :P


No ens va caldre fer cua, doncs ja havíem tret les entrades abans per Servicaixa (quina odisea trobar-ne un per cert i a sobre 0,75 de recarg a cada entrada O_o). La pel·lícula que anàvem a veure, era Pirates del Carib. M'ho vaig passar tan bé com a la primera, aixó si, us aviso, no és una història autoconclusiva, per conèixer el final haurem de veure la tercera peli, com Kill Bill xDDD (Cabrons... ...)
El millor de tot les lluites, el maquillatge dels mariners de Davy Jones i la banda sonora, ja me l'he descarregada al MP3. Bé, no, el millor de tot és en Jack Sparrow xDDD Si, a l'Orlando Bloom m'el menjaria, però esque el pirata és tot un personatge XDD

No us explicaré la peli, perque vull que aneu a veure-la vosaltres, val la pena, ho juru ^o^ Per cert, els que tinguin la primera peli, que la tornin a veure, que trobaran personatges de la primera :P


Petooons!!!

Plebe.

Be, la última vegada ja us vaig parlar del que era el Furry, aquell fenómen que va començar a Estats Units als anys 70-80, i que no és el producte del diable (El yiff no té res que veure) . Be, avuí continuarem una mica amb el tema, i així en tindreu mes punts de vista per aquesta nostra vida.

El furry no es res que començi i acabi, i punt, un fenòmen més a la societat mitja. Per si voleu saber-ho, hi ha centenars de exposicions que tenen com tema central el fur. El més conegut de tots i que ja ha sortit a radio, televisió y altres medis de comunicació es el Anthro Con. Sí, existeix el Comic Con i el Anthro Con. No m'extranyaría que fos dels mateixos productor, creieume.

Com us vaig dir, us passo uns quants links anglesos. A Estats Units i a Europa s'utilitza majorment aquest idioma. ¿I en Espanyol? Doncs be, aquest m'el reservo per la próxima vegada. I així, tancarem la trilogía. ¿Us sembla bé?

Al igual que existeix la Wikipedia, també existeix el http://furry.wikicities.com/ o Wikifur, on apareix un munt de dades sobre Furries. Curiosament té una petita base de dades amb molts autors furs d'escriptura. No, no em busqueu a mí, us recordo que jo escric en Espanyol.

Dintre del fur, existeix una cosa llamada Fursuits. Son disfresses furs, per encarnar diversos animals. Encara que no us ho creieu, aixó es una curiositat: Hi ha gent que s'els fà només per imitar al animal. No, jo no faig aixó. Només escric, i dona gràcies. XDDD Si us pica la curiositat, la direcció es http://fursuit.timduru.org

I per últim, com no, els dibuixos. Ja sabeu que el fur va començar bàsicament amb aixó, amb els seus dibuixos, o sigui que aquí els teniu, en aquesta galeria: http://www.yerf.com

I be, per el dimecres, la fí del fur i el inici dels Webcomics, que en tinc per donar i vendre. Per cert, en qüestions de OST de PSX, si mai heu troba't la que us agradaría, proveu a http://gh.ffshrine.org/ Segur que us agrada, encara que cal baixar-se les cançons una per una.

Fins aviat.

Master.

PD: Perdoneu que hagi trigat a possar la tira. Es Agost, i tinc la família a casa, ja sabeu...

La meva cap, la meva superior, aquella que té control sobre mi, està de vacances. No, no parlo de la Sound, parlo de ma mare, la Mikaela xDD Na Sound és terribla quan s'enfada i em pot torturar de les maneres més inimaginables i terribles, però ma mare pot deixar-me sense provar el seu menjar ó.ò... Qué cruel aquesta dona, oi?

Bé, com que té vacances, fa el que fan sempre totes les marones quan són de vacances, netejar. No, no és un comentari masclista, és una realitat, desde que ma mare té vacances només ha netejat la casa, ha comprat làmpares i una cadira de rodes nova, ha netejat l'habitació de la meva germana (bé, l'ha buidat dels mobles per fer-se el seu despatxet), va treure una porta per netejar-la... I adivineu qui munta les làmpares, la cadira, desmunta el mobles perque surtin de l'habitació i torna a posar la porta al seu lloc... TT^TT.... Mare, ets dolenta... Però avui farà per sopar Pollastre a la Poma, i esclar... T'estimu mamaaaa *o*

Bé, amb la seva febre per la neteja, m'ha fet també netejar a mi la meva habitació (està beee, ella ja l'habia netejat una mica més abans i tal...), he ordenat els cómics i els llibres, he llençat apunts i llibres de text (4 viatjes vaig fer per llençar-ho tot O_o). I entre totes les meves coses, vaig trobar una petita capseta de bombons, que no contenia bombons, sinó antics bitllets de metro.
I qué tenen d'especial aquests bitllets? Us preguntareu, perque a veure, els bitllets de metro com aquest, són més sosos... Ui... que em sembla que alguns ja ho pilleu, oi? Em refereixo a aquells bitllets de metro antics, tan macos, que teníen diversos motius, com els cupons de l'onze :P M'ha vingut la nostàlgia i com que els haig de llençar, he decidit escanejar-los i penjar-los, perque tots recordem aquells bons temps, quan el bitllet no costava més d'un euro...



Petooons!!

Plebe.

PD: Us heu fixaaat?? Surt aquella cosa rodona amb la que els nostres avantpassats comerciaven!!! Uooo!! xDD

PPD: S'ha intentat colar una altra persona darrere meu, aquesta era una noia que portava un bitllet a la mà, flipant. En quant he vist que volia pasar l'he empès cap enrere i les portes se l'han tancat a la cara. Que es foti home!!

Guió i Dibuix Master

Quan em vaig unir a aquest blog, vaig crear un avatar temporal amb el meu personatge preferit: Spyro. Com li vaig dir a Plebe en el seu moment (I daixó en farà molt de temps xDDD ) aquest només seria temporal fins que pogués fer-me un amb una foto. El problema, es clar, es que a les fotos mai he sortit gaire favorable. A veure, en realitat soc molt lleig xDDDD, pero lleig de collons, eh? (En realitat no tinc ni puta idea, no es res que em preocupi, o siqui que a qui no li agradi la meva cara, que miri a un altre lloc, que a mi m'importa tres pitos. XDDDD )

Total, que a les fotos, com que en tenia el cabell obscur, sempre semblaben captures de pantalla de la pitjor pel”lícula de terror que hagis vist mai. No obstant, l'altre dia ho vaig tornar a provar, ara que tinc el cabell supertenyit (grrr) i em va sorprendre que sortia molt millor. Així que la persona que es troba darrere de DarkDream/Master es el pringat que veieu ara.

Per la próxima: Links furris, música de l'any de la picota i alguna cosa mes...

Fins aviat!!!

Master.

Eis! Sóc la consellera Tura! Bé, que Adriamichi esta en presó aqui per riure devant dels mossos (A qui se li ocurreix posar-se devant seu i dir "Són els homes de Tura!" i posar-se a riure...) Bé, de totes totes sé que volieu les meves aventures creades per aquest personatge, així que aquí teniu la seva última "obra", encara que a mi em sembla molt dolenta...

Per cert, m'ha dit un mosso que sou el blog del dia.... Felicitats! Això es deu de la publicitat que li vaig fer al parlament... Com? Que això va ser ahir?? Doncs tolerancia cero amb el mosso!! 3 punts menys i dos dies de sou menys!!



Bé ara parlaré amb Adriamichi, que el deixaré en llibertat després de fer-li unes proposicions indecents i això està codificat, com el plus. Ah! US recordo que piratejar el plus és delicte, així que piratejar Tura-tv són 2 anys de presó i 4 punts menys del carnet de conduir, encara que sigui el de bici...

¡¡¡YUJUUU!!! ¡¡SOM EL BLEUG DEL DIA, VISCA!!! (Es que la Mestre ho ha dit abans i tal... xDDD )

Ahir, part del esquadró de Sound, o sigui, Nina, Adriamichi, Plebe i jo, varem anar a veure la pel·licula de Silent Hill. Es la conversió a cine d'un videojoc del mateix nom, produït en 1997 per Konami, i que actualment té 4 parts, i una pròxima aparició en Playstation Portable.

Després d'una broma amb Adriamichi i el seu intent de tombar a la que venia entrades amb el seu famós atac de 'Targetes de Rebaixa de Preus' en el mateix dia del espectador (Que cal tenir collons xDDD ) ens varem anar a veure. Vejam, he procurat que no hi hagi spoilers, o sigui que podeu estar tranquils...

Welcome to Silent Hill

Quantes vegades hem vist una conversió d'un joc i hem sortit amb cara de pepino? Moltes vegades. Jo soc de les persones que creu que Resident Evil com a pel·lícula ja fa, però com a conversió es el tim de l'estampida. (Només cal veure el últim joc de Capcom per preguntar-se on és el maleït guió. >_<) No obstant, d'aquesta en tenia moltes esperances. Bàsicament perquè el director ja de per sí es fan dels jocs (Li va costar que Konami cedís els drets d'autor fins que, mitjançant un documental, va aconseguir que Konami cedís... En part. ) així que esperava que no sortís res malament.

I no va ser així. Des de el mateix moment, es una pel·lícula que té mes aparença de joc que d'una altre cosa, però que utilitza el plantejament de la historia original de forma mes comprensible. Vejam, es un joc molt paranoic, i el film està basat en el primer, en el Silent Hill original (Encara que la banda sonora es del 2, del 3 i del 4) i aquest ja de per sí es impossible si no jugues després al segón (Una altra paranoia), per el què el guionista ha procura't mantenir la mateixa historia però de forma més compacta mantenint l'essència sense recórrer a simbolisme. I s'agraeix.

Així, doncs, comencem amb la protagonista Rose (Després de que Jonhy Deep deicidís no agafar el paper de Harry Mason, es va decidir agafar una noia i a pendre per sac) que decideix fer un viatge a Silent Hill després de veure que la seva filla, en somnis, menciona constantment al poble. No obstant, després d'un problema amb la policia Cibyll (No podia faltar a la peli) s'estampa amb el cotxe, i quan desperta, es troba dins d'un poble on només plou... Cendra?

Els carrers estan tallats, i es impossible sortir-ne. Quant sona la sirena, es fa de nit, i els monstres son mes abundants i forts (Com en el joc, jejejej) el que complica la situació a la pobre Rose, que es veurà envoltada en una paranoia només per salvar a la seva filla Shanon (En el joc es Cheryl. )

We're expecting you

El lema 'Waiting for You' no podia faltar a la pel·lícula (Encara que al final han posat el que us he nomenat com a títol d'apartart)i es que certament l'estaven esperant. En aquest apartat entra la qualitat fidel que han tingut els escenaris respecte al joc, sent aquests molt obscurs e inclós alguna que una altra tenda igual. L'ambientació es pràcticament la mateixa que la del primer joc (Recordem que en els altres tres no plou cendra, només hi ha boira, sent aquesta la ment nublada d'Alessa), però el millor han sigut els escenaris interiors, com l'escola o el hotel, molt semblants, per no dir idèntics, als del joc Silent Hill i Silent Hill 2 (Respectant inclòs les formes de les chapes de les portes. Per cert, el 111, si no m'enrecordo, es una de les portes a Silent Hill 2 que quan hi entres surts per una altre... Una paranoia, vaja. Ho tindria que comprovar, però es només una curiositat ) Fins i tot hi han moviments de càmera que son exactament els mateixos.

Pel que respecta a la pel·lícula en si, la fotografia no està ben treballada, sobretot al principi, on tremola bastant o els personatges no es veuren molt bé. Els escenaris es troben bastant be, sense tocar el surrealisme, encara que estan molt millors els lavabos, provocant fins i tot angustia, i utilitzant el ordinador només quan toca.

Quant dorms, menciones un joc anomenat Silent Hill

El punt fort de la pel·lícula es el guió, respectant en la major part del joc. Cal dir que cal veure-la des d'un punt de cinema, ja que no pot ser idèntic (Estem parlant d'un joc de vuit hores de duració) i aixó es una peli) No obstant, encara sent igual, i no deixant descans ni un moment, derrapa. Derrapa amb el personatge de Sean Dean, que al final no contribueix en res al argument, derrapa al final, quant de sobte t'ho expliquen tot, i derrapa en que un espectador que no hagi jugat al joc s'hi pot trobar amb una pel·lícula surrealista i bastant pesada.

You gladly gave me everything you had and more, You craved my happiness,

La cançó pertany a You're Not Here de Akira Yamaoka, compositor de tots els jocs. Doncs bé, el director volía que fos tant per fans, que es va agafar tota la banda sonora del joc íntegre. No obstant, la pifien al ratllar fins a vuit vegades el tema Theme Laura 'Remix' en cinc versió diferents de piano. Per un espectador qualsevol, es pot trobar amb un fotimé de cançons posades de qualsevol forma i que no tenen cap relació.

La resta de sons està ben creada. No s'escolten arcades, ni rugits, ni res de res. Només murmurs i crist, els típics de sempre, i uns bons efectes Dolby. De fet, ara que em fixo, es va decidir centrar-se només en el apartat visual i de guió, de tal forma que la resta directament només compleixen amb el fet de no fotre al personal i llests, encara que al final la pifien.

I finalment...

M'ha sembla't injust la traducció portada. No només l'han cagada en la nena (Que ja de per sí es originalment dolenta interpretant) si nó que a més els texts en angles que podrien ser importants per la comprensió de la pel·lícula tenien una traducció que brillava per la seva ausencia (O sigui, que no tenien) per el que es una verdadera pifiada.

Ja sabeu. Si ho voleu passar malament, aquesta es la vostra pel·lícula. Però si no us agraden les cosses surrealistes, busqueu un altre. Per exemple: Poseidón. ^__^

Avui, al treball, m'he posat a mirar el meu correu, i he vist que tenia un nou missatge privat a miarroba. He obert, i quina ha estat la meva sorpresa quan he vist que era un avis de que al blog l'havíen escollit el "Bleug del dia" ^o^ Si ho voleu comprovar, podeu anar a http://blogcindario.miarroba.com/ (només avui :P ), o veure aquesta captura de pantalla tan fashion xDD

Es veu que aixó del bleug del dia, només ho fan pels que hi están al Top 100 de blogs (la Sound no ha amenaçat a ningú, ho juru!!!). Ni tan sols sabia que ens trobàvem al Top 100 (ara ve quan ens obsessionem >_<), l'última vegada que ho vaig mirar, estàvem pel 200 o 100 i pico xDD. Però es veu que el bleug en català, es troba al 89 del ranking (Oleeee!!!) i el castellà, al 114 :P Això ho podeu comprovar (maleïts desconfiats XDD) si feu qualsevol cerca al Mochitoogle de la dreta. Al instant, us apareixerà el ranking amb els resultats de la recerca ^_^

Però donat que sempre publiquem els mateixos articles a tots dos bleugs, això del bleug del dia és tot culpa vostra, per llegir-nos i per comentar-nos :P Moltes gràcies macus!!!! (Si, sóc molt pilota, però es que us ho mereixeu xD)


Petoooons!!!

Plebe.

Ja deia jo que m'extranyava que en Lizar em defenses per tenir Linux al ordinador (Cosa que es mentida). Ara em queda tot clar...

Guió Lizarman Dibuix Master


Ahir la Plebe em va sortir dient-me que semblava Buenafuente amb tants guionistes per les tires. Ei, que la idea es bona! Vosaltres escribiu una tira amb els personatges del diari de tres vinyetes sobre qualsevol tema, i jo la dibuixo (Tampoc espereu efectes especials ni en Miyamoto, que els meus dibuixos a Tablet PC no son per tirar cohets. )

El fic que esmenta en Joan, dit de pas (Joan es el famós “Lizarman” que us vaig mencionar la vegada passada) es l'altre “jo” meu que existeix a internet. Potser alguna vegada heu entrat a webs com Furrylatino o Yiffstar i heu conegut a un autor castellá anomenat 'Darkye'. Fins ara en tenia por i em feia molt de mal mencionar aquest costat meu al públic, peró amb el temps he pensat que tenint només 60 anys de vida per viure, tinc coses millors per les que preocupar-me.

Al igual que a Plebe li encanten els transformers (No ho sabieu? Una mica atrassats, eh?) a mi m'encanta un fenómen que va començar a Estats Units i ara s'està espandint per tot arreu. S'anomene “Furry”, i com el seu nom indica, vol dir “Peluts”. Es refereix bàsicament a tot esser animal que s'hagi humanitza't o que tingui també aquesta capacitat humana de raonar, pensar, sentir, etc, encara que existeixen algunes excepcions.

Com que tot te el seu costat fosc, el furrisme té molt d'exit en l'apartar “Yiff”. Es la part “calenta” i “morborsa” del furrisme, i en té milions de seguidors a tot el món. Com en el Hentai, n'hi ha variant s per donar i vendre: Homo, Hetero, Machines, Solo, Lesbian, etc... De fet, si busqueu al google, la major part del furrisme es Yiffie, i n'hi ha decenes de galeries. En elles hi entren de tot, i si teniu algun personatge preferit, com per exemple el Rei Lleó, o en Jake Long (American Dragon), absteniu-vos si no voleu saber com s'han inventa't aquests la versió “porno” d'aquests personatges. Aixó sí, amb bona qualitat (Només faltaria que a sobre fossin extractes de Paint)

Diguem-ne que jo n'estic entre les dues parts amb el meu fic “El Secreto de Tora”. Es una paranoia i de moment es la única historia en castellà que continua escribint a Yiffstar (Ja us podeu imaginar que hi ha a aquesta web amb aquest nom, oi?) i que mescla la sensualitat del Yiff Homo, amb una ciencia ficció i misteris sense limits. I dic sense limits no per fardar, si no perquè si no arriba a ser per en Lizar fa temps que m'hauria perdut (Es que es un parany molt gran... )

Be, ara ja sabeu que es el furrisme. Si us agrada, en demanaré que en darkDream us ofereixi uns quant links. Ep! He dit furrisme. El “yiff” us ho busqueu vosaltres, que aquesta web es per totes les edats.

Fins aviat.

Master

Na Cemil, una amiga del treball, va haber de fer un cicle de vídeos amb la seva germana petita, na Cemilita xDD Es veu que la Cemilita s'havia portat bé a la visita a casa d'uns parents o alguna cosa per l'estil, o sigui que sa germana l'ha comprat tal com l'havia promés un pack d'aquells de vídeos infantils, TOOOTS de la Barbie XDDD Els va veure amb ella (quin valor!!!)
Per cert, els metges diuen que uns set anys més de repòs i na Cemil tornarà a ser la mateixa, encara que haurem d'intentar que no vegi res rosa.

Desprès, suposu que en un estat catatónic, em va dir que havia de veure un d'ells (O_o), el de "Barbie, la princessa i la costurera". Hem vaig quedar molt pillada, doncs ni morta hi havíen ganes de veure una peli de Barbie (oi que ho enteneu?? xDD). Però em va insistir, dient-me que al final et quedaves amb un somriure a la cara...

Innocent de mi, vaig pensar: "Bé, potser és bona, si insisteix tant...". O sigui que vaig posar l'emule i a descarregar. Per fi la vaig descarregar, ui, era una porno, una altre vegada... xDDD Ara si, ja estava descarregada, em vaig agafar un Mágnum (gelat, no pistola) i vaig començar a veure-la...

L'història tracta d'un regne que està en un precipici (viscaaa, algú es tiraria!!), on un dia neixen dues noies iguals, una la princesa i l'altre una pobretona. Buenuuu, la reina banyola (perque l'havíen posat les banyes xDD), i el pobretó també... No, no podia ser a l'inrevès, perque anys més tard, el rei és mort, o sigui, la reina s'assebenta i l'assasina.
Es veu que a sobre, quan les noies ja tenen pits, s'acaba l'or que hi havia a les mines del regne, sumint a aquest en la misèria (Que no coneixien altres formes de comerç o què??) I com tothom ja sap, per evitar la ruïna dels regnes el millor que es pot fer és casar la princessa amb el rei del país veí, que està forrat (esclar, sap negociar).
La princessa és molt infeliç, perque té masses coses (reparteix-les amb el poble, que es mor de gana, no et fot...) i perque ja està enamorada d'un altre, el seu professor, que segur que ja se la volia tirar quan era menor d'edat, pedòfil!!!

Per fi arriba l'embaixador del rei (un home grassonet, que per la cara veus que és bo) i el seu patge, que com que està bo, tu ja saps que:
1- Es casarà amb una de les dues noies, segurament, la pobretona, perque la princessa ja té un altre noi.
2- És el típic príncep que es disfressa per conèixer la seva promessa abans del compromís, i que acabarà casat amb la noia pobre, perque la princessa ja té un altre noi.

Ui, se m'ha oblidat, ara ja han cantat molt, eeeh? I la princessa té una gata i la pobretona també, que per cert, és costurera i té una cap malvada i tal...

El pedòfil s'emporta la princessa als carrers del poble, perque es senti més lliberada (jo em sentiria deprimida al veure tot allò...), i mentres va per uns refrescos, la princesa es troba amb la noia pobretona, que està cantant, es queden parades al veure que són iguals i canten juntes. Desprès al pedòfil li pasa el mateix, però no canta (no patiu, ja ho farà més endavant, muajajajaja!!!) XDD I els gats de les noies s'enamoren, per cert, la pobre té un gatigos, doncs és un gat que borda xDD

Desprès, descobrim que l'or ha desaparegut perque el dolent conseller de la reina ha fet que dos malfactors (que com que són dolents, tontos i lletjos, no es casen...) robèssin l'or de les mines (bé, si entre dos han robat tot això... tan tontos no són...). Tot això ho ha fet per casar-se amb la princessa (a que ningú s'ho esperava?? xDD), com que és ric, segur que li deixen, però hi ha un problema, que ja l'han promesa amb un altre, ais... I com tot dolent que s'aprecï en aquesta situació, decideix segrestar la princesa, esperar a que s'en vagi el rei i desprès dir que l'ha trobada perque el prenguin per un hèroe i tal... La veritat és que jo hauria matat al rei directament... Ah, esclar, que és la Barbie, no pot haver-hi sang...

Bé, el dolent l'acaba segrestant, el pedòfil s'olora alguna cosa del conseller, el ambaixador vol anul·lar la boda, però el pedòfil consegueix que l'altre noia faci de princessa, amb gat inclós. La princessa escapa, però els guardies de palau no la creuen, doncs ja hi ha una altre princessa, es desvela que el patge era el príncep, que es comença a enamorar de la "princessa"(pobretona), cançons i prats de color verd...

La autèntica princessa es refugia al taller costurer de la pobretona i al pedòfil el capturen els dolents, per poc desprès, trobar a la princessa i fer el mateix, tancant-los a la mina i fent que el sostre s'ensorri. El conseller dolent revela l'identitat de la falsa princessa i li fot a la reina la bola de que la seva filla és morta, desprès, l'enreda perque es casi amb ella, ja que han tancat a la masmorra a la pobretona.

La boda està a punt de començar, la princessa i el pedòfil aconsegueixen escapar, així com el rei allibera a la pobretona. I just abans de que digui la reina el "Si, vull", apareixen i ho conten tot. Apresen als dolents i cadascuna es casa amb el seu noiet.

Oh, qué bonic... Si no fos, perque no entenc per què me l'ha feta veure!!!
Amb ganes de cometre un assasinat vaig a tancar el vídeo quan de cop i volta, hi veig que hi han... tomes falses!!!! xDDDD Déu meu, no podia parar de riure, però em sembla que més per la sorpresa que no pas per les tomes en si xDD Per cert, l'última, la millor xD


Petooons!!!

Plebe.

PD: Per cert, a partir d'ara escriurè al blog des de el centre de salut mental Arkham. :P Envieu-me postaaaals ^_^

Aparició estelar de Carmen de Mairena, la nostra invitada d'avuí.



Guió Adriamichi Dibuix Master

AAhir Plebe i jo varem anara a casa de Lizar. No us direm que va passar allà, doncs el més destacat va ser a l'anada i a la tornada, sens dubte.

Veja'm com Na Plebe i en Master agafen el metro en el Clot, perquè allà els hi diguin que en realitat tenen que fer transbordo a Plaça Catalunya. Allà varen tenir que esperar uns 20 minuts fins que finalment varen poder agafar el tren i tornar.

Però el pitjor va ser a la tornada.

Com que no viag validar el bitllet a temps, doncs varem perdre el tren. Total, que ens varem sentar per esperar el següent, teóricament al cap de vint minuts. Durant aquest temps la Plebe es va poder replantejar les seves creences sobre l'Església i la Bíblia gràcies als comentaris d'una dona que estava sentada al costat parlant amb una velleta sobre "El Naixement de Déu" (Un "Codi da Vinc" modern... ) , fins que ni aixó va fer que la Plebe utilitzés els seus coneixements del 11888 i trucar a Renfe perquè aquests la diguessin que en realitat els diumenges només en passava un CADA HORA. I els d'anada, eren una excepció?

Total, que quan varem agafar el tren, va resultar un desastre: Vell, feia pudor a cremat, finestres ratllades, plé de gent, una andrómina de l'any de la pera... En fi...

Fins aviat.

Master.

PD: darkdream, capullo, ens podríes haver vingut a buscar en vegades d'estar-te quiet al garatge del fórum, no?

Això et passa per no portar saldo i no trucar-me. I ara, en vegades d'estar escrivint al blog, veste'n a la pàgina web de la Caixa i recarga't 10E, al menys que la Plebe vegi que portes el móvil carregat, que sempre estàs amb el mateix assumpte. La própxima vegada avisa'm, a veure que hi puc fer amb tú, que seràs un home físicament, peró mentalment no ho aparentes pas, nen.

Avui tenim el dia variat, doncs hi han moltes cosetes, o sigui que seré breu ^o^

Primer de tot, donar la benvinguda al Club de Fans de Sound a Spike of Tri-K, de seguida actualitzaré la web dels carnets, aqui ja tens el teu!!! Oleee!! Oleee!!! Si vols dir unes solemnes paraules, endavant, tens l'honorable permís de la dominadora ^_^


(Per cert, a la Sound l'agraden molt els gatets i els robots, si és un gatet mecànic, millor :P )

El segon punt del dia, és el canvi de disseny del bleug, l'altre era macu (deixeu de riure...), però aquest ho és més ^_^ A més, hem afegit una nova secció al bleug, bé, més que una secció, és una pijadeta, però que fa macu. Una secció d'agraïments, la trobareu, com no, a la dreta ^_^

I per últim, l'Speedy m'ha pasat avui, un ranking que han fet al Japó titulat: "Sobre quines sèries d'anime l'agrada parlar amb els seus fills?". Aqui van els resultats.

Només Pares:
1) Dragonball
2) Doraemon
3) Mobile Suit Gundam
4) Heidi, A Girl Of The Alps
5) A Dog Of Flanders
6) Star Of The Giants
7) Galaxy Express 999
8) Captain Tsubasa
9) Slam Dunk
10) Manga Nippon Mukashi Banashi

La série tildada com més violenta, és de la que més els agrada parlar als pares, seguida de Doraemon (mai m'ha agradat aquest gat...), i continuada per Gundam (Speedy, no has trucat això, oi? xD). En penúltim lloc disposem de Slam Dunk, mira Adri, amb aixó millorarás els lligams de pare-fill xDD

Només Mares
1) Heidi, A Girl Of The Alps
2) Manga Nippon Mukashi Banashi
3) Candy Candy
4) Dragonball
5) Doraemon
6) A Dog Of Flanders
7) Dr. Slump & Arale-chan
8) Galaxy Express 999
9) Ikkyu-san
10) My Neighbor Totoro & Captain Tsubasa

Aquest ranking és sospitosament molt semblant al dels pares, però posant en primer lloc les sèries per "nenes", bé, almenys ni citen a Gundam xDD

Ranking Final:
1) Heidi, A Girl Of The Alps
2) Dragonball
3) Doraemon
4) Manga Nippon Mukashi Banashi
5) Mobile Suit Gundam
6) A Dog Of Flanders
7) Candy Candy
8) Galaxy Express 999
9) Star Of The Giants
10) Captain Tsubasa

Sembla ser que Heidi, Dragonball i Doraemon són les sèries de les que més volen parlar els pares... Encara que els meus mai han volgut parlar de cap xDDD Aixó només ens demostra una cosa, els pares japonesos, són uns frikis xDD


Petooons!!

Plebe.

No, tranquils, no us preocupeu. No vaig a parlar-vos de les ventatges de "El Corte Inglés", si no precisament tot el contrari: De com l'estic asquejant i tot. Mai he patit tant amb un maleït centre comercial, però últimament em sembla que ha baixat a la meva llista de preferencies. -1

I tot a una gracieta del meu pare, que va desencadenar tot una série de successos.

El cas es que el meu pare en volia uns pantalons pirata, perquè tots els del "Hobby" els portaven i ell era l'unic que no en tenía (O aixó deia ell). La qüestió es que la meva avia varem aprofitar per arreglar uns assumptes de llibres del meu germà, i mes tard, varem baixar per comprar-ne els pantalons. El ptijor de toto es que quan varem baixar, ja estavem comprant roba als nens. Si, digue'm que quant anem al Corte Inglés ho fem amb un objectiu, però mes tard resulta que hi ha un pla X i un pla Y i fins i tot un pla Beta. XDDD Per aquesta raó ja m'emporto el MP3 en un raconet tot solet.

Bueno, la cuestión fue que al día siguiente tuvimos que volver porque:

Be, la qüestió es que al dia següent varem tornar perquè...

1>> Al meu pare no li agradaba la roba comprada.

2>> la roba del meu germà estava mal pagada.

Ara el millor de tot. Quan varem anar a canviar el pantaló, la meva abvia va dir que en realitat en teniem que comprar un altre (Plà X? XDDD ) així que una vegada mes, mitja hora per trobar uns pantalons. Però a la nit...

1>> Els llibres del meu germà no estaven ben registrats.

2 >> El pantaló del meu pare en tenia una talla molt gran.

Així que, per tercera vegada, varem tornar, però al anar... Plà X!!! La meva mare es volia comprar roba. xDDD Per sort després varem anar a la Porta del Àngel i al triangle, i varem menjar fora.

Todo lado malo tiene su recompensa si eres capaz de soportar la prueba.

Fins aviat

Master.

I mentre Master es queda tancat en la cel·la durant un temps (Això crec), em sembla que puc aprofitar per parlar avuí de mi. Si, de pas parlarè on ha anat en Master abans de acabar tancat. Us sembla be? No? Doncs aquí mano jo, serà possible!

Bueno, me fabricaron en la compañía Hewlett Packard y acabé en el Corte Inglés. Se decía que como era capaz de soportarlo todo, mas que mis hermanos de mi misma generación, me tocaría algún gilipollas imbécil que se le ocurriría la genial idea de mandarme dibujar a la vez que escribe en el msn, escucha música, usa el emule y el bitcomet a la vez, tiene un antivirus, carga el iPod, y si no lo detengo, hasta se pone a jugar al Guild Wars.

Be, em varen fabricar a la companyia Hewlett Packard i vaig acabar en el Corte Inglés. Es deia que com que era capa´ç de soportar-ho tot, mes que els meus gemrans de la mateixa generació em tocaría algun pringat que tindria la genial idea de fer-ne us de 7 aplicacions a la vegada i, si no el paraba, també el Guild Wras que es va comprar mes tard.

En realitat soc negre (Després em vaig tornar vermell al Garatge del Fórum, però aixó es una altra história) però l'avia de tal persona va decidir escollir un monitor blanc perquè li feia ilu·ssió, així que tots dos varem acabar a casa d'en Master. Moltes gràcies per acompanyar-me, amic!!

Així va ser com vaig coneixer al usuari pringat. No es un noi dolent, excepte que crec que la seva mestre té més imaginació que ell (Al menys va tenir la idea de possar-me DarkDream de sobrenom prefereixo no nombrar el que em volia possar en Master) Un dia, no obstant, va descobrir una cossa de mí: Era homosexual. No em vaig atrevir a sortir de l'armari, peró es que al final va acabar descobrint-me quan... Be... Prefereixo no dir-ho, em fa vergonya.

Be, l'usuari en qüestió ha anat avuí al Museu Egipci de Barcelona, poca broma. No es que hagi llegit tots els cartells, però continua dient que es aburrit, no atrau ni invita a la gent a fixar-se en els detalls. Segurament subsisteix grácies a gent com la que ha vist avuí: Universitris prenent apunts. Peró quan l'arqueologia egipciana no agradi... ¿Qué?

Fins aviat.

DarkDream

Encara que amb aquest nom pot semblar el nom del llibre de Dan Brown, no es tracta d'això és tracta de la conspiració hpgatísta starbucks-wanadoo (al final d'aquest comentari sabreu el nou nom). Segurament l'hareu sentida a parlar al missatge 100 i en altres, bé faré una petita presentació resumida d'això.

Com va néixer?

Tot això va començar un dia que habia de portar el treball de recerca a l'escola per fer una exposició per tot el barri, pero a l'hora de donar-li el Cd (regabable) al director (la foto esta desactualitzada, en realitat té el cabell curt) li va surtir el video de "koi wa thril, shock, suspense" del Detectiu Conan (Aquest concretament), amb el cual es va quedar extranyadissím. Per sort, tenia una copia en disquet comprimida en zip (¬¬). Això va portar a una discussió entre Master i jo. Master com sabreu és defensor de HP i la recomana a tothom, mentre que jo la detesto i recomano ho contrari, no compra-la. Doncs bé, el PC del director era Compaq i Compaq és d'HP. Curiosament, a casa meva és veia correctament l'arxiu del treball de recerca, així que Master em va dir que era culpa del windows 98 ique amb HP això no pasa. Jo li vaig dir que ell també el tenia i això:

PD2: Si franco tenia rabia a los judios y a los masones y se creo la palabra juedomasónica, yo me inventaré que es un monopolio hachepegaitísta.

Després va anant evolucionant...

De que es tracta?

El C:\HWIN\starwan (nou nom de la conspiració) consisteix en un grup de persones formades pel seu membre fundador com a unic soci. El seu objectiu és evitar que aquest conjunt d'empreses dominin el món per PC, software, intrenet i café. La diferencia amb l'anterior etapa és que és permetia l'existència del programa Internet @ mano, però Localia ja és va ocupar d'aquest tema (Desgracidament...). El seu presentador (javier Sánchez.es) era més conegut per vendre ordinador per la nit que no pas pel programa. En tots dos casos es feia publicitat d'HP.

Aliats i enemics
Una petita llista d'aliats i enemics, amb breu descripció:
- Na Sound. Aliada. Tots dos no volem que els C:\... no aconseguiexin els seus objectius, però potser això d'impossar sa llei caldria negociar-lo...
- La $ga€ (Sempre guanyem alguns euros). Enemics. El seu afany recaptatori provoca que vulguin conquistar el món deixant-los sense un cèntim per així fer xantatge. Actuen com a lladres. Atenció! No confondre amb la "Sociedad General de Autores y Editores",que fan una feina moooolt distinta i respectada.
- El pinguino. Aliat. Cocretament el pinguino delongi, l'aire acondicionat que va molt bé a l'estiu (Si no s'hagués espatllat...)
- Javier Sánchez.es. Aliat. El seus consells al seu programa eren molt útils, però l'ús de tecnologia HP el va portar a tancar el programa.
- Sony. Enemic. El seu estil de jocs amb Playstation provoca una continuació i una entrada en un bucle infinit de sagas i lliuta pels gràfics.

Actualització (12/12/06): Les coses han canviat i ara C:\... ha incorporat a Playstation en el seu nom, por el seu no "savoir faire" i bandonar i maltractar a Europa. A més a més, en aquest temps Wanadoo ha canviat el seu nom a Orange i Javier Sánchez torna ha tenir programa (Interneox a Antena .neox). Tot i això, encara es continua vevent cafè a Starbucks i HP continua reinant a les impresores (i Javier Sánchez ex-.es continua a les matinades venent-los) Per tot això, ara s'anomena C:\HWIN\Pstarge.

Ah! Si, i he canviat l'enllaç del video en el post, ja que el van retirar del Youtube.

Jelou petits esclaus meus, com va la vida? Us torturen lo suficient? Heu sacrificat els vostres fills per la meva gloria i fortuna? Molt bé, així m'agrada ^_^
Vaja, molts us preguntareu, com es que està de tan bon humor? Molt senzill, avui estem de celebracio!! Perque aquest, alimanyes meves, és el post 100 del blog. Olee, oleee!!! (APLAUSE)

Per celebrar-ho, en Duncan ens ha fet unes fitxes molt maques, que despreps na Plebe ha pasat pel PSP (sempre ficant la ma aquesta noia...). Bé, en realitat no les ha fet per celebrar res, es més, ni tan sols sap que aquest és l'article 100 XDD
Per celebrar-ho (ara si xD), hem canviat una micona el rostre del blog. Unes pijadetes de res (Oh deu meu!! Quina exitació!!) XD
Però bé, mostrem les fitxes, que tinc presa, avui ignaguru una nova fàbrica d'armament nuclear.


Quin cabró... No m'ha dibuixat... Bé, tan se val, als cocodrils i llestos. Però abans, unes paraules seves:

Duncan: Jefa, aquí tan las fichas de la peña... ¿Puedo comerme ya el ramen? *le rugen las tripas*


Savies paraules.
Bones fitxes. Bona conquesta.

Sound.

¡¡I continua la nostra paranoica intergalàctica, què explica les convivencias de empanatas en la Base Galàctica de la Sound, i les seves aventures en tot l'espai mundial!!

~~Que ha passat?~~: Plebe va trobar i va portar a la Base de Sound la màquina de fer tius. En realitat només feia aixó, pero Plebe va voler que en Master aprenguès a utilitzar-la per portar tius bons. La primera vegada van intentar portar a un tiu inteligent, guapo, i un llarrrrg etc, que va acabar portant "només" a en Duncan. Cabrejada, la Plebe li va demanar un tiu amb un tatuatge, però només li va portar a l'Adriamichi.

Descontenta, Plebe va descobrir que la màquina estava completament buïda i en un intent d'animar-la, Adriamichi es va disfressar de Orlando Bloom, però va fracassar, i va agafar una depressió, mentre que la nostra professora de física va sortir secretament de la màquina.

I continua...



Guió: Plebe //Dibuix: Master

Ahir, fent una ullada a la televisió de l'hora del menjar, s'em va ocòrrer un nou programa que es podria fer per omplir encara més la programació rosa de la televisió. Em vaig connectar al MSN i li vaig comentar a l'Speedy, amb qui ho vaig definir millor.

El programa, que anomenaríem Cogombres Almibarats, tractaria sobre temes de prensa rosa, però els entrevistats seríen els que normalmente fan els reportatges pels altres programes de prensa rosa. Al nostre programa, aniríem a preguntar als que pregunten als famosos, coses com quina talla de roba interior fan servir (per fer una estadística sobre gomes elàstiques), si porten cilici, si sofreixen de descomprensió intestinal o si en les seves estones lliures són funcionaris de correus.

El nostre programa se diferenciaria dels altres pel fet de que una vegada haguès contestat l'entrevistat, continuaríem fent preguntes, fins que només aniríem preguntant "Per què?" (si, com la de "Polònia" XD). Només pararíem en cas de que s'acabessin les bateríes de la càmera, que l'entrevistat patís una risis nerviosa o bé, que l'entrevistat ens acabés trencant la càmera. Llavors obririem una secció especial anomenada "O em pagues la càmera, o et fotu un paquet ".

També, quan coneguèssim un dels traumes dels entrevistats, l'aniríem treient sense parar, i quan l'entrevistat ens diguès alguna cosa sobre ell, activaríem uns riures enlatats que portarem al micròfon. Quan ens fes una confessió en exclusiva, a muntatge, posaríem el so aquell que surt sempre a la sèrie de "Perdidos" quan algú recorda el seu passat i a continuació una escena d'alguna sèrie freak de l'estil Batman (amb malles i tot), Power Rangers... o... bé, posarem de Batman xDD

Próximament a les vostres pantalles, Cogombres Almibarats!!!


Petoooons!!!

Plebe

PD: Adriamichi, no et posis gelòs per haver utilitzat a la Tura, eeh? Entre ella i jo no hi ha res, tota teva.

Bé, no sé si vosaltres conaixereu el joc de nintendo DS "Brain training", segurament si, ja que s'ha anunciat BASTANT a la televisió. Doncs bé, dimecres passat vaig anar al Game (també conegut com Centro Mail) de les Glories, i hi havia una demo, així que la vaig provar... Vàrem començar bé, ja que el llapis no hi era i havia d'escriure amb el dit, això feia que s'equivoques amb alguns números... Em va sortir edat mental de 60 anys. La veritat és que em va xocar, així que com havia d'anar al dia següent a tornar els jocs llogats, doncs em vaig portar el llapis de la DS i em vaig adonar que hi havia una funda protectora a sobre la pantalla. De totes formes vaig fer EL MATEIX TEST i igualment no em va reconeixer alguns múmeros (encara així és notaba que la resposta era dolenta perquè tardava a processar el número i el podies esborrar). Tot i això em va sortir edat mental de 80 anys, a sobre sembla que vulgues riur-se'n i diu "tu edad real y la mental no tendrian que ser muy diferenciadas". Um.. táctica de Nintendo per comprar el joc? sóc realment un iaio? em podré fer el carnet jove i la targeta rosa? De moment, sempre que vegi la màquina faré el test, ja que això de dir-me iaio no té perdó!! Encara així pensava que el segon cop sortiria millor.

Al final hem trobat una solució perquè en Master es pugui conectar a internet i utilitzar les meves eines de treball encara estant jo al gartge del Fórum. El millor de tot va ser ahir, per la nit, on ens vam quedar els dos parats per la quantitat de parides que varem escoltar ahí.

Va resultar que en Master es va possar el nick de msn (Plebe & La Màquina de fer Tius Bons), una cossa simplement per indicar que hi havia una nova tira (Poc currada, per cert, encara que el de demà té guió de Plebe i el salvarà la vida, segur) i de sobte varen venir fins a 5 persones... Dient-li que sonava fatal!!

A veure, people, encara que la majoria ho diguessiu de conya, Que li veiau de dolent?? A veure, jo només llegia aquell nick, no li veia cap doble sentit. Jo crec, sincerament, que ahir nit estabau tots una mica calentons, perquè si no no m'ho explico. Potser varen llegir "La Màquina de fer Tius Bons" i varen pensar "Ostres, que fort!!" sabent que en Master es Hetero -No te res en contra amb els homos. De fet, en coneix un parell amb qui es carteja per mail. ^__^ - (Amb el qual portaria a ficar-se al blog i pensar-ne una mica, dic jo)

Es com quan escrius "I ella es va sentir contenta amb alló dins seu". Tot el món pensaria "Oh, deu meu, que porno!!" Us asseguro que fa referencia a un maleït gelat. El problema es que encara així la gent faría referencies a "Gelat = Pene" Claaaaar... Master, que ho sapigues, tens el teu organ sexual mes gelat que la meva carcasa vermella. Aixó et passa per no mullar pa, que a la teva edat tots els homes ja han mossegat la poma del pecat.

Obviament, Master va cambiar de nick al final, encara que em va agradar com va respondre a aun que altre.

"Entra en el blog, i ves als enllaços per saber de que va"

La gente no tiene ganas de hacer eso, por lo que al final, la persona le soltó que no había ganas, así que se quedó con el misterio. No obstante, Master ha decidido no contar la historia de Sound a nadie mas: ¡¡Que se lo curren y se lo busquen ellos!! XDDDDD Eso sí, seguirá haciendo de publicista. XDDD

Com que la gent no te ganes, doncs em va saltar que no volia, o sigui que es va quedar amb el misteri.

Per cert, Plebe, Master diu que potser hauries de canviar el color dels links del costat, perquè no es veu gaire be.

Us saluda desde el garatge del Fórum

Darkdream.

PD: Avui en Master es tenyeix el cabell de nou. Espero que no passi a ser gaire rebel...

Si amics, tots ho estaveu dessitjant, ella torna, el terror de les carreteres s'en va de vacances...



PD: Puc prometre i prometo que totes les fotos les he tret d'internet tal qual, excepte la del telefon que hi he afegit "Timofonica".
PD2: Si, m'he deixat influir per "Minoria Absoluta" de RAC1