Aquesta anécdota que explicaré a continuació, se la debem a ma mare.
Anava ella a treballar a la peluqueria que dirigeix amb molt eficiència (tanta que li diuen la Terminator), i com sempre es va trobar a la porta a unes quantes senyores ja entrades en anys que esperàven perque s'obrís i ser les primeres.

Bé, abans d'avançar més, us explicaré com s'obre una perruqueria:
La perruqueria s'obre oficialment a les 10 a.m., però les empleades, com el altres treballs, han de ser allà molt abans, una mitja hora més o menys. Perque s'han de canviar de roba, posar en marxa l'ordinador i la caixa, recollir les tovalloles que el dia anterior es van estendre perque sequessin, etc... Però si abans d'obrir hi han senyores esperant, se les deixa passar perque esperin assegudes i llegint alguna que altre revista (no és plan de deixar velletes matinadores a la porta com si fossin gossos abandonats), però fins les 10 no se les atén.
Ara que ja sabeu això, continuarem.

Ma mare i les esclav-- vull dir, les treballadores, es va trobar amb les velletes matinadores, com sempre. Però aquell dia, una es va rebel·lar (una client habitual pel que sembla), i va començar a dir-li a ma mare que TOTES ELLES pensàven que hauríen d'obrir més d'hora, perque elles perdian molt de temps si les atenien a les 10 (si, es debien perdre el seu lloc al banc del parc per veure els coloms a primera fila...). Ma mare, li va dir que només faltaria aixó, que elles haguèssin de entrar més d'hora, i per tant, tenir menys temps pels fills i pels marits (totes allà són mestresses de casa).
La dona aquella, va insistir en això, i ma mare li va dir que la companyia era qui decidia els horaris. Llavors la dona va demanar el nombre de telèfon de les oficines de l'empresa, ma amre, ja farta d'aixó, li va posar al davant el llibre de reclamacions i li va senyalar que si volia res, allà ho posés.

Així ho va fer la dona, i just desprès els hi va dir a les altres "Alguna més vol signar?", però sembla ser que aquesta vegada Terminator va posar la seva cara més gèlida, perque cap més va signar XDD Aixó si, les treballadores de la perruqueria, mentres organitzàven els estris deien de tant en tant en veu alta "Quant ens queda per obrir?", "Ui, quines ganes que tinc de començar...". Ma mare no s'havia sentit mai tan orgullosa d'elles xDD

Al final no canviaran pas l'horari, més que res, perque canviarien l'horari de me´s de 20 perruqueries, i per tant, l'horari de cada treballador en elles... Bé, hi ha qui lluita per la llibertat i hi ha qui lluita per tenir un bon lloc al banc del parc...


Petoooons!!!

Plebe.