Dissabte, aprofitant que jo tenia festa i el meu pare vacances, vam planejar una mena de "Dia del papa la seva nena". Vam mirar a la pàgina de l'ajuntament els museus que havíen i vam decidir que aniríem al de Arqueologia, al de la fundació Joan Miró i per últim al de història de Catalunya, un dia ben completet i planificat. El dissabte ens llevaríem d'hora...

Va arribar el dissabte, però no vam tenir em compte un aspecte molt important, som uns mandrosos... O sigui que ens vam llevar cap a les 12:00 del migdia xDD Vam esmorzar (convidant jo) i vam anar cap al Tibidabo, en direcció al museu d'Arqueologia. Desprès d'estar uns 20 minuts intentant trobar un aparcament, vam poder entrar al museu. Encara recordu la brometa que li vaig fer al meu pare, quan anàven a entrar a dins: "Va anem a veure les quatre pedres mal colocades", i la veritat esque no vaig anar molt desencaminada...

Em vaig sorpendre molt de no trobar ningú dins el museu... Només hi erem el meu pare, un senyor gran i jo... Vam començar el recorregut, ja sabeu, amb el paleol·lític i em vaig preguntar qué podia ser més vell, si els petits ossos que havíen o els papers de les explicacions, supermarronossos... I quines vitrines, teníen tant de pols que jo em preguntava si algú netejava o havíen perdut les claus de les vitrines...

Vam acabar amb el pal·leolític i vam arribar a lo que ve desprès, el "gotolític", doncs a apartir d'allà tot éren gots de ceràmica... Unes tres sales igual... Desprès vam arribar a l'epoca romana i grega, estava de tant en tant bastant bé, encara que no havia moltes coses que ens cridèssin l'atenció. Més que res perque moltes coses no sabíem qué eren, no s'havíen preocupat de escriure de vegades qué eren segons quins objectes i perqué servíen antigament. Massa incògnites ens van quedar...

Vam arribar a la sala de l'exposició que feien, anomenada "Antínous, o la història circular", a la que jo hauria anomenat "La merda, o alló que ningú va entendre". Eren fotus de l'estil d'aquesta imatge i aquesta dins una sala fosca. Res més, ho juru. Es suposa que hem de veure paralelismes amb els nostres avantpassats. A mi em sembla que era una cosa cutre per un museu cutre com estava resultant aquest...
Vam acabar la visita, i no ens vam trobar a ningú més, només a un guàrdia (si, compte, que amb tota la multitud de hi ha...), i no em va estranyar pas, aquell museu el teníen abandonat... I a sobre en el prospecte, et mentíen, l'imatge que acompanya a l'article, fins i tot sortía a la web, però ni rastre.

Desprès d'aquella visita, vam anar a dinar i cap a casa, vaig comprar el que ma mare m'havia encarregat i no vam anar a veure cap altre museu... Es que som d'uns mandrosos...


Petoooons!!!

Plebe.