Estàvem sopant el meu pare, la meva mare i jo veient la televisió. En un d'aquests moments de zapping, ha aparegut el Maragall en un primer pla. De cop i volta, al veure aquella cara tan característica, he obert la boca i tot s'ha enredat...
Plebe: Aquest home si que té un semblant molt propi. És una d'aquelles persones que només amb veure-la ja saps qui es, no com altres, que mai estàs segur...
Pare: Si, si, es pot fer molt bé una caricatura amb ella. És molt caritcticiable.
Plebe: No, és molt caricticable.
Pare: Cairiactiable.
Plebe: Caricticiclicable!
Mare: Quiricatizable!!
Aquí, ja em deixat els cuberts dalt la taula, perque ens estàvem descollonant del riure, per més que volíem no ens sortia la paraula. A sobre el meu pare quasivé s'ofega amb el menjar i jo amb l'aigua xDD
Pare: Cicatrizable!!
Plebe: Caractirizable!!
Mare: El cervell em diu una cosa pero la meva boca una altreee!!
Pare: Caracutizar!!
Plebe: Arrrrg!!! Caracterizable!! Ay no!! Això vol dir una altre cosa!! >_<
Mare: Fer alló sobre el coi de paper!!
Pare: Cara... cara... Culo!!!
Plebe: Silenci!!! Deixeu-me pensar!! Ca... ri... ca... ti...
Mare: Caticatizable!!
Plebe: Mamaaaaa!
Mare: Uy, perdó! Jaja!!
Plebe: ... Ca... ti... Nonono... Ca... ri... ca... ti... zable!! Cari... cati... zable. Cari-cati-zable!!
Pare: Oleee!!!
Mare: Caricatura, no?
Plebe: Canvia de canal ja home!!!
El meu pare ha tornat a canviar de canal i desprès d'uns segons de més riures, hem tornat a sopar. Si, això és una mica tontu, però quina bona estona que hem passat amb la parauleta dels collonets xDD


Petooooons!!!

Plebe.