Ser educada o ser eficient? Amb aquest dilema m'he trobat avui a la feina... Quedaven uns 20 minuts pel meu descans quan ha entrat la trucada d'una dona gran, que ha començat a dir moltes coses molt de pressa. Pel que es veu, necessitava un mòvil nou, perque el vell que tenia era un totxo i ella no podia amb ell, doncs sofria una minusvalía del 95% ("Ay deu meu senyor..." he pensat en sentir-lo). La dona volía el mòvil més petit, per portar-lo amb ella, quan la portessin a l'hospital (viu sola aquesta dona, també mala sert), poder trucar a algun amic perque la recollís.

Parlava tan depresa i nerviosa perque feia uns minuts havia trucat a Movistar per una oferta que havia vist a la tele i se l'havia posat al telèfon la imbècil de torn, que l'havia dit fins i tot coses com "A mi que m'importa el que vosté tingui??", entenc que la dona es fes pesada, però una mica de tacte si-us-plau... A sobre, la noia, segons la versió de la dona, li havia començat a parlar molt ràpid de coses que ella no entenia i no l'explicava, o sigui que potser s'ha posat en el pla "Llegeixo les fulles que em donen quan em pregunten per això o alló altre", o sigui, repetir com un llor (al meu treball també ho hem de fer, però si el client no s'empana, ens ho podem saltar).

Explicant-me tot allò ha estat la dona unas 10 minuts (cada trucada és prop d'un minut i mig com a molt...), fins que he trobat un moment que prenia aire per tallar-la i preguntarli exactament QUÉ VOLIA. La noia del Movistar l'havia donat unes direccions d'algunes botigues de Movistar pel que es veu i ella necessitava els telèfons (molt bé per Movistar, donem les direccions a una dona amb una minusvalia del 95% però no els telèfons...)... A partir de les direccions els he trobat i els hi he donat, bé, 13 minuts de trucada, què hi farem. L'anava a donar el "Gràcies per la seva trucada...", quan de cop i volta ha començat amb el rotllo una altra vegada...

En els següents minuts em va explicar com un noi que coneixia la seva asistenta de l'estiu l'havia volgut estafar amb un mòvil que no anava; que tenia una amiga que treballava en càtering i li feia una dieta de verdures, i que el fill d'aquesta amiga, que per cert, ella el cuidava de petit, és un actor que va sortir al Vent del pla i que dintre de poc sortiria a Hospital Central (qué bo que era el noi, que fins i tot li portava flors quan era a Barcelona); que un dia va tenir un atac perque li van canviar la medicació i li van treure la morfina, per lo que va tenir síndrome d'abstinència, que una altra asistenta li volia canviar el sofà per un que tenia ella... Buenu, la seva vida... I ja anàvem pels 36 minuts.

El meu company de taula s'estava descollonant mirant el meu temps i no parava de dir-me "Però penja-la ja, home!!!", però no podia xDDD De cop i volta un raig de llum va aparèixer i... Bé, no, va aparèixer un dels coordinadors (els meus superiors), que havia vist que jo sobrepasava la mitja hora i que venia a recordar-me que li recordès al client que l'informació tmbé la podia trobar a la pàgina web... Però abans de que s'anès he posat el Silenci, i l'he dit el que em passava, per tant que no podia dir-li això, perque no venia a compte i que a sobre ja l'havia donat els DOS nombres de telèfon feia uns 15 minuts... S'ha quedat mirant-me amb cara de "No m'ho crec", fins que m'he tret un moment els auriculars (la dona continuava amb el seu rotllo de l'atac per tercera vegada consecutiva...) i els hi he passat.

El coordinador s'ha petat de riure al escoltar allò, i m'ha dit que intentès aturar-la o tallar-la, que ell mentres anava a consultar-lo amb supervisió (els seus superiors XDD). He continuat dient-li "Si, si, si..." a tot fins que ha tornat el coordinador. Llavors m'ha dit que li digues "Vol realitzar una altra consulta?", l'he assassinat amb la mirada, "Si, perque s'enrotlli més!", l'he dit, això hauria estat pitjor, perque segurament diuria "No, si es que jo només volia saber això perque hauria començat: "No, si jo només volia els nombres perque l'altre dia a l'hospital blablabla...", en 30 minuts una aprèn moltes coses... El coordinador m'ha insistit en que la tallés de la manera que fos, o sigui, que fos una borde... La veritat, jo no volia tallar-la d'aquesta manera, a veure, una pesada ho era, però només perque parlava molt, res més, no perque fos una d'aquelles trucades que apallissaries a qui era darrere el telèfon, era una velleta contant batalletes. ¿Com pots tan sols pensar en faltar al respecte a una persona que no t'ha faltat a tu? O sigui que em debatia entre ser eficient i per tant borde amb aquella dona, o ser educada i desprès suportar que el coordinador em fotés la bronca... (A sobre, ell no es movia del meu costat)

Per fi el meu cap ha trobat una solució, he tallat a la dona en quant he pogut i l'he dit: "Dispensi, però esque portem parlant més de mitja hora i li sortirà molt cara aquesta trucada..." (amb to de preocupació). A l'instant la dona s'ha sorprés (ni s'havia adonat...) i ha dit que ja penjava, que era veritat i desprès d'agraïr-me molt la meva ajuda per fi ha penjat. A l'instant m'he pres el meu descans, que feia 20 minuts que hauria d'haver-me pres... xDD

Temps total de la trucada: 40:06 minuts.


Petoooons!!

Plebe.