Ser educada o ser eficient? Amb aquest dilema m'he trobat avui a la feina... Quedaven uns 20 minuts pel meu descans quan ha entrat la trucada d'una dona gran, que ha començat a dir moltes coses molt de pressa. Pel que es veu, necessitava un mòvil nou, perque el vell que tenia era un totxo i ella no podia amb ell, doncs sofria una minusvalía del 95% ("Ay deu meu senyor..." he pensat en sentir-lo). La dona volía el mòvil més petit, per portar-lo amb ella, quan la portessin a l'hospital (viu sola aquesta dona, també mala sert), poder trucar a algun amic perque la recollís.

Parlava tan depresa i nerviosa perque feia uns minuts havia trucat a Movistar per una oferta que havia vist a la tele i se l'havia posat al telèfon la imbècil de torn, que l'havia dit fins i tot coses com "A mi que m'importa el que vosté tingui??", entenc que la dona es fes pesada, però una mica de tacte si-us-plau... A sobre, la noia, segons la versió de la dona, li havia començat a parlar molt ràpid de coses que ella no entenia i no l'explicava, o sigui que potser s'ha posat en el pla "Llegeixo les fulles que em donen quan em pregunten per això o alló altre", o sigui, repetir com un llor (al meu treball també ho hem de fer, però si el client no s'empana, ens ho podem saltar).

Explicant-me tot allò ha estat la dona unas 10 minuts (cada trucada és prop d'un minut i mig com a molt...), fins que he trobat un moment que prenia aire per tallar-la i preguntarli exactament QUÉ VOLIA. La noia del Movistar l'havia donat unes direccions d'algunes botigues de Movistar pel que es veu i ella necessitava els telèfons (molt bé per Movistar, donem les direccions a una dona amb una minusvalia del 95% però no els telèfons...)... A partir de les direccions els he trobat i els hi he donat, bé, 13 minuts de trucada, què hi farem. L'anava a donar el "Gràcies per la seva trucada...", quan de cop i volta ha començat amb el rotllo una altra vegada...

En els següents minuts em va explicar com un noi que coneixia la seva asistenta de l'estiu l'havia volgut estafar amb un mòvil que no anava; que tenia una amiga que treballava en càtering i li feia una dieta de verdures, i que el fill d'aquesta amiga, que per cert, ella el cuidava de petit, és un actor que va sortir al Vent del pla i que dintre de poc sortiria a Hospital Central (qué bo que era el noi, que fins i tot li portava flors quan era a Barcelona); que un dia va tenir un atac perque li van canviar la medicació i li van treure la morfina, per lo que va tenir síndrome d'abstinència, que una altra asistenta li volia canviar el sofà per un que tenia ella... Buenu, la seva vida... I ja anàvem pels 36 minuts.

El meu company de taula s'estava descollonant mirant el meu temps i no parava de dir-me "Però penja-la ja, home!!!", però no podia xDDD De cop i volta un raig de llum va aparèixer i... Bé, no, va aparèixer un dels coordinadors (els meus superiors), que havia vist que jo sobrepasava la mitja hora i que venia a recordar-me que li recordès al client que l'informació tmbé la podia trobar a la pàgina web... Però abans de que s'anès he posat el Silenci, i l'he dit el que em passava, per tant que no podia dir-li això, perque no venia a compte i que a sobre ja l'havia donat els DOS nombres de telèfon feia uns 15 minuts... S'ha quedat mirant-me amb cara de "No m'ho crec", fins que m'he tret un moment els auriculars (la dona continuava amb el seu rotllo de l'atac per tercera vegada consecutiva...) i els hi he passat.

El coordinador s'ha petat de riure al escoltar allò, i m'ha dit que intentès aturar-la o tallar-la, que ell mentres anava a consultar-lo amb supervisió (els seus superiors XDD). He continuat dient-li "Si, si, si..." a tot fins que ha tornat el coordinador. Llavors m'ha dit que li digues "Vol realitzar una altra consulta?", l'he assassinat amb la mirada, "Si, perque s'enrotlli més!", l'he dit, això hauria estat pitjor, perque segurament diuria "No, si es que jo només volia saber això perque hauria començat: "No, si jo només volia els nombres perque l'altre dia a l'hospital blablabla...", en 30 minuts una aprèn moltes coses... El coordinador m'ha insistit en que la tallés de la manera que fos, o sigui, que fos una borde... La veritat, jo no volia tallar-la d'aquesta manera, a veure, una pesada ho era, però només perque parlava molt, res més, no perque fos una d'aquelles trucades que apallissaries a qui era darrere el telèfon, era una velleta contant batalletes. ¿Com pots tan sols pensar en faltar al respecte a una persona que no t'ha faltat a tu? O sigui que em debatia entre ser eficient i per tant borde amb aquella dona, o ser educada i desprès suportar que el coordinador em fotés la bronca... (A sobre, ell no es movia del meu costat)

Per fi el meu cap ha trobat una solució, he tallat a la dona en quant he pogut i l'he dit: "Dispensi, però esque portem parlant més de mitja hora i li sortirà molt cara aquesta trucada..." (amb to de preocupació). A l'instant la dona s'ha sorprés (ni s'havia adonat...) i ha dit que ja penjava, que era veritat i desprès d'agraïr-me molt la meva ajuda per fi ha penjat. A l'instant m'he pres el meu descans, que feia 20 minuts que hauria d'haver-me pres... xDD

Temps total de la trucada: 40:06 minuts.


Petoooons!!

Plebe.

Fa unes setmanes vaig anar a l'Fnac amb en Master, allà, mirant videojocs em vaig comprar el Fahrenheit, una aventura gràfica que feia temps que volía. Com que em quedàven encara diners, vaig continuar mirant videojocs.
Els meus ulls es van posar sobre un d'ells, amb una cartàtula vermella i grisa, es deia Black Mirror, i deia que era una aventura gràfica de terror. Desprès de pensar-ho molt ho vaig agafar.

La història comença amb un home vell, en una enorme mansió (la Black Mirror), escribint una carta a un tal Samuel (el protagonista i al que mourem) molt neguitós, perque veu la seva fi molt a prop. Pocs segons desprès, mor al caure d'un torreó de la seva mansió. Poc desprès, et trobes controlant en Samuel desprès del funeral i descobreixes que encarnes el net del vell d'abans. Et trobes a la Black Mirror, amb uns quants parents i uns pocs sirvents, tothom pensa que en William (el vellet) s'ha suïcidat, però tu no ho creus pas, per lo que iniciaràs una investigació per esclarir-ho tot, a la mansió dels Gordon, on fa més de 12 anys que no poses els peus per uns monstres del passat...

El joc és ple de trencaclosques de tot tipus, per lo que s'et fa molt entretingut i tot. També pots morir, per lo que el millor esque vagis guardant el joc de tant en tant, per suicidar-te, que és molt divertit. Jo vaig morir electrocutada, menjada per un llop (bé, d'aquesta m'en vaig lliurar xDD), vaig caure en un forat amb pinxos, em van travessar l'ull i el cap amb un pal, em van rebanar el cap... xDDD

Tota la trama es va dessarrollant molt bé i et trobes amb moltes sorpreses, però lo pitjor de tot és el final. Per que ho entengueu és com si en Rocco Siffredi et fes un munt de preeliminars i en arribar al clímax, tingués un cop de gallet ("gatillazo"). Doncs així és el seu final, les pases putes i en Samuel... en Samuel va i... ARRRRGG!!!

Bé, doncs això que el joc està molt bé, tret d'aquest final que s'el pdorían haver currat una mica més...


Petooons!!

Plebe.

PD: També hi han més assasinats, suicidis, decapitacions, autopsies, etc... Si no us agraden aquestes coses, millor llegiu el llibre de Momo, que també està molt bé.

Avui, he anat amb ma mare al dentista, perque feia díes que em feia mal un queixal quan menjava. Havíem demanat hora a les 19:45, però ens han acabat atenent a les 20:20...
Primer el metge cap ens ha fet passar a la seva oficina i m'ha preguntat que qué em passava i lo típic: al·lèrgies, si fumu, bec, etc... Lo bo ha vingut quan ha preguntat quan em vaig fer la darrera revisió... "Al 199..." Ha començat a dir ma mare, mentres el metge es quedava amb la boca oberta xDDD I és veritat, jo faig un fotimer d'anys que no vaig al dentista. Al final, l'he explicat lo del queixal i m'ha fet una radiografia, desprès, hem hagut d'esperar més...

Per fi una doctora ens ha fet passar un altre cop, aquesta vegada ja a la sala amb el llit aquell i l'instrumentari. A la doctora l'han lliada, perque es veu que hi ha una altre Plebe a Murcia que va també a aquests establiments i s'han pensat que era jo, per sort, ma mare i jo l'hem desmentit a temps xDD

Desprès de desfer l'embolic, m'he estirat en el llit, he obert la boca i la doctora ha començat a xafardejar-me les dents. Jo, de tant en tant, feia una ullada a l'ordinador que tnia al costat, on era la meva radiografia com si fos una imatge al Paint Shop Pro. M'havia semblat veure una cosa estranya, pero com que la doctora m'ha picat amb l'instrumentari el queixal que em feia mal, he desviat la vista a l'instant. En el queixal no tenia cap caries ni res per l'estil, per lo que com em feia mal, segurament esque tinc una fisura per dins, i això no ho poden arreglar, s'ha de trencar sol.

Ja que estava posada, m'ha fet la revisió de la resta de la boca i m'ha dit que tenia les dents molt netes, no hi havia cap caries, ni sarro i que les tenia molt brilliants. Ma mare, mentres, es posava amb la barbeta ben amunt, en un gest de "Mare orgullossa" xDD La doctora ha acabat la revisió i m'ha dit que no tenia res dolent a la boca, però llavors he tornat a mirar la radiografia i m'he fixat de nou en aquella cosa estranya. Els queixals d'abaix del judici, els tenia completament en horitzontal. Ho he assenyalat a la doctora i m'ha dit que això em podria portar problemes amb el temps, perque anava a tocar els altres queixals. Si això continuava, el millor seria la cirugia i treurel's >_<

Hem sortit de la consulta i en la recepció, ens hem quedat esperant per pagar. Però la recepcionista no apareixia per enlloc, ma mare s'estava empipant ja una mica i jo m'he estranyat molt de que per cobrar un no es donés presa xDD per fi ha aparegut la recepcionista i al veure a ma mare l'ha preguntat qué volia. Ma mare, amb un to de veu que notava impaciència ha dit: "Vull pagar!!". La noia ha fet una cara de no entendre res i llavors m'he adonat del que passava, la primera visita era gratuïta xDD La noia així ens ho ha explicat i quan estàvem al carrer ma mare i jo ens pixàvem del riure. "Per una vegada que vull pagar!!", ha sentencia ma mare.


Petooons!!

Plebe.

Doncs si master ha acabat el post anterior dient un nou vincle, també tenim nova secció!! Estem que ens sortim avui! Si mireu el menú de la dreta trobareu Tradd-uct. Què és Tradd-uct? Tradd-uct (Coi! Dient-lo tantes vegades semblo de la telebotiga) és la nova secció del bleug a on trobareu cançons de videojocs i manga i anime traduides al castellà i català. La raó que m'ha impulsat a fer aquest web és que normalment trobés les traduccions en anglès, així que a Tradd-uct no trobareu pas traduccions fetes per empreses, sinó per gent (Principalment jo, però si teniu alguna cançó la podeu enviar al correu de la dreta que la penjaré, posant el nom/àlies del traductor).

Així que ara que la coneixeu, feu-li una ullada!

PD: Si recordeu fa uns dies vaig dir que faria un post especial sobre el metro i ses estacions fantasmes, ho faré, però caldrà esperar-se ja que vull ampliar informació.
PD2: Els colors no són agafats de la TV gallega.

La veritat es que la meva comunitat es bastant senzilleta, i quasi mai provoca molesties. Fa un temps vam tenir un disgust ben gros: Quasi ens prenen foc a l'edifici (Sort de la moqueta anti-incendis) i al principi els primers responsables del restaurant xinés varen tenir queixes perquè sempre s'escoltaven maltractaments a una dona (Mes tard varen desapareixer)

Avuí, mentre menjavem a la cuïna (Paso de veure la tele) estava pensant tranquil·lament (en res) fins que de sobte, he flipat perquè he escoltat un "EL AGUA, ¡¡JODER!!" que provenía de l'interior. He deixat el plat, he sortit correns, i el que he visto no ha tingut color

Nosaltres als nostres interiors sempre hem tingut toldos per si de cas algún imbécil li dona per fer de les seves (HA PASSAT). En el moment en que he sortit, l'he apartat una mica, i he vist, a l'altre costat... LA CATARAT. Semblava que al veí de dalt del sisé se li havía sortit la sortida de la rentadora, i aquesta llençava total l'aiagua cap enfora. Com que queia sobre els toldos, quan el desastre arribava al primer pis (On jo visc), directament alló semblaven les Cataratas del Niàgara. Era acollonat, i no exagero.

Al final ha parat, però aquesta nit tindrem gresca: Als del restaurant xinès s'els hi hà mullat la roba. Com es possin a discutir entre ells com fan a vegades quan tanquen, avuí no dormo.

Un Saludo.

Fins aviat.

Master.

PD: Per cert, respecte al meu anterior article, ambdós comentaris son certs. El que es va equivocar vaig ser jo, però... A que es bonic l'anunci?

PD: Mirant d'esbrinar perquè últimament em sortien matalment els textos, he descobert que si intento postejar amb Internet Explorer, em marca error. Pel que sembla, es el que torna majareta al meu Firefox.

PD3: Nous vincles!!! No deixeu de xafardejar el "Crónicas Espaciales" de Key-Kun!!

Avuí, al entrar en aquest Blog, me he trobat amb una cosa que m'ha fet somriure. I es que en realitat els publicistes han escollit molt be l'anunci, per no dir també als directius de Amena y Wannadoo


La companyia France Telecom ha comprat Amena, i com que ja tenia a Wannadoo dins la companyia (Raó per la qual ja no va distirbuir Project Zero 2 a Espanya y va intervenir Ubisoft. ), les ha fusionat. I han sigut tan originals que han escollit el verd i el fucsia dels dos logotipos per formar-ne un nou color, el taronja, que en anglés es Orange.


Aquí teniu el video. La idea ha sigut molt original, i fixeu-vos be en les piles, que son fucsia y verde. La veritat es que jo ho veig vermell en vegades de Fucsia, però com que soc una mica daltónic, em fio del que diu la gent en aquets tema. XDD

http://www.youtube.com/watch?v=ail4KqVRrsA&mode=related&search=

Estàvem sopant el meu pare, la meva mare i jo veient la televisió. En un d'aquests moments de zapping, ha aparegut el Maragall en un primer pla. De cop i volta, al veure aquella cara tan característica, he obert la boca i tot s'ha enredat...
Plebe: Aquest home si que té un semblant molt propi. És una d'aquelles persones que només amb veure-la ja saps qui es, no com altres, que mai estàs segur...
Pare: Si, si, es pot fer molt bé una caricatura amb ella. És molt caritcticiable.
Plebe: No, és molt caricticable.
Pare: Cairiactiable.
Plebe: Caricticiclicable!
Mare: Quiricatizable!!
Aquí, ja em deixat els cuberts dalt la taula, perque ens estàvem descollonant del riure, per més que volíem no ens sortia la paraula. A sobre el meu pare quasivé s'ofega amb el menjar i jo amb l'aigua xDD
Pare: Cicatrizable!!
Plebe: Caractirizable!!
Mare: El cervell em diu una cosa pero la meva boca una altreee!!
Pare: Caracutizar!!
Plebe: Arrrrg!!! Caracterizable!! Ay no!! Això vol dir una altre cosa!! >_<
Mare: Fer alló sobre el coi de paper!!
Pare: Cara... cara... Culo!!!
Plebe: Silenci!!! Deixeu-me pensar!! Ca... ri... ca... ti...
Mare: Caticatizable!!
Plebe: Mamaaaaa!
Mare: Uy, perdó! Jaja!!
Plebe: ... Ca... ti... Nonono... Ca... ri... ca... ti... zable!! Cari... cati... zable. Cari-cati-zable!!
Pare: Oleee!!!
Mare: Caricatura, no?
Plebe: Canvia de canal ja home!!!
El meu pare ha tornat a canviar de canal i desprès d'uns segons de més riures, hem tornat a sopar. Si, això és una mica tontu, però quina bona estona que hem passat amb la parauleta dels collonets xDD


Petooooons!!!

Plebe.

Ja sembla que perteneixi a la família reial d'Espanya jo. ¿Us podeu creure que em va seguir un paparazzi a les meves vacances? Va resultar ser el meu ministre de traumes, l'Ota, que es veu que com de moment no ha tret cap imatge de la meva estimada Ran en ropa interior, li deixaré fer reportatges XDD
Aqui teniu doncs, de la mà de l'Ota, "Les vacances de la reialesa".



Oi que molen les meves panteres alienígenes???
Per cert, en Sheikah va dir: "Són molt maques les panteres aquestes ^^ Vam estar jugant a l'Uno i al parxís tota la tarda. Ens ho vam passar molt bé ^^"
O siqui que el tornarem a veure xDD



Oi que està sexy la meva ranceta amb el disfraç de pingüí???
Aisss, a veure si aquesta nit s'el torna a posar... Je... M'en vaig a comprar nata... I maduixes... Jejeje...


Fins el próxim comunicaaaat!!

Sound.

Arashi Rabu Rabu Team 1:

---

Osaka (Japón) <namae wo shiranu kimi wo>>

“¡Tu padre, mal momento!”

Si es que la compañía móvil no podía ser tan fastidiosamente casual. Wuskater se llevó una mano al bolsillo y apretó el aparato contra su pierna, intentando amortiguar el sonido. Pero la puesta a Ascenso hizo que poco a poco ni aquello fuera a servir de algo. El muchacho miró al resto de los compañeros de clase, que como él, estaban realizando un examen de historia. En otras situaciones hubiera sacado el móvil y se hubiera puesto a hablar a escondidas, pero ahora...

¡¡Si es que se le había olvidado hasta quitarle el sonido!!

<< I Want Somebody
ichido dake >>

-¡Wus!

El muchacho de pelo grisáceo y con la cara cubriendo uno de sus ojos se levantó de inmediato, mirando acongojado al profesor, y luego procuró sonreír inocentemente. Si, claro, como que aquello iba a servir de algo.

-Esto... ¡Me estoy meando!

-¡Wus! ¡Vuelve!

Pero de poco iban a servir sus gritos. El muchacho ya había salido de la clase, corriendo como un desesperado en dirección al baño de los chicos, cruzandose por el camino al director del colegio. Quizás era alguna llamada de Csa, Yuna, o Sazai, aunque luego se encargaría de estrangularlos si realmente era alguien de ellos llamándole a aquellas horas. Los gritos que recibiría después serían de órdago.

Cerró la puerta tras de sí en cuanto llegó a los baños, y encendió la luz, sacando inmediatamente el móvil y cortando la canción. Había cantado prácticamente toda la letra de la canción “I Want Somebody” de Arashi, osea que raro sería la aula que no hubiera escuchado a Sho, Aiba o a Jun cantando sus pertenecientes estrofas. Comenzó rápidamente a revisar por el menú de su móvil. Parecía haber sido un mms lo que le había llegado, así que esperaba que fuera lo suficientemente importante como para valer la bronca que le caería luego.

Anda que no era importante.

Se trataba de un reenvió de un mensaje original que no solo le había llegado a él, si no a una série de personas mas, entre ellas a Charlie y sus ángeles. Un mensaje enviado originalmente al grupo Arashi.

“Si salís al escenario una vez más, secuestraré a Anaid-Kun. Voy muy en serio”

La cosa pintaba grave, muy grave, demasiado grave. Pero desde ahí no podía hacer nada... Como que haría algo con un móvil conectado a gmail. Estaba apañado.

“Bueno... Es una gran excusa para escaparme, ¿No? El examen de historia va a tener que esperar.”

Se guardó el móvil, y comenzó a caminar por los lavabos hasta encontrar un ventanuco. Era bastante delgado, así que se podría colar por ahí sin problemas. Se subió al videt, y desde ahí, se empujó con las manos a uno de los bordes, obligando a su cuerpo a salir de cabeza. Se veía con el cuello roto, si es que no tenía mejores ideas... Casi que mejor saliera de culo.

“Mucho mejor.”

Se dió la vuelta, y una vez fuera, miró a su alrededor. Se encontraba en los exteriores del colégio, donde estaba la basura, y gran parte d ellos respiraderos de los aire acondicionado del colégio. Bien, ahora tenía que encontrar el camino a casa, allí haría algo.

Comenzó a caminar, el césped seco casi crujiendo debajo de sus bambas a medida que Wus iba pensando en lo que podría hacer. Observó a su alrededor hasta que finalmente le vino la idea perfecta al encontrar entre la basura un módem... ¿Y si fuera...? ¡Claro, podría ser eso!

Cogió el móvil, y envió un sms a Charlie, indicándole que había recibido el mensaje como el resto y que intentaría encontrar la IP desde el cual se envió el mensaje original. Lo cierto es que le iba a ser un poco difícil: Con tanto reenvio... ¿Podía ser posible realmente?

“Y una vez encontrada la IP, sabríamos desde que parte de España se envió, y quizás paramos esto a tiempo. Con Charlie y sus Ángeles, creo que podrán parar a tiempo al atontado que ha amenazado a Arashi y a la hija de Csa.”

En cuanto salió del recinto, perfiló rumbo arriba hacia su casa corriendo como un desesperado. Lo cierto es que la situación se planteaba como si tuviera un cronómetro tras él. En cuanto llegó a su hogar, se metió en la habitación de la entrada, y encendió el ordenador. No tardó en recibir los mensajes en pantalla.

“Bien, y ahora...”

Cogió el código original, y comenzó a rastrear punto a punto, hasta encontrar la ID del sistema. Desde ahí se infiltró al servidor, encontrando uno de los mensajes originales, y luego tiro mas atrás aún para encontrar el otro IP original. Finalmente, desde ahí logró llegar a la IP original desde la cual se había enviado. ¿Un 256? ¿Desde cuando?

“Al no ser que fuera...”

Podía ser una trampa como otra cualquiera, sin lugar a dudas. Cogió el móvil de nuevo, y llamó a Charlie a la vez que usaba el ordenador, intentando localizar la situación de la IP original.

-¿Charlie? Si, soy yo otra vez... Oye, he intentado buscar la IP pero me suena a Cibercafé de lejos... -se cogió una galleta que tenía encima de un plato, y la mordió, masticándola. -Me sale en varios lugares de España...

“¿Estará el Arashi ~Rabu Rabu~ Team haciendo algo ya? ¿Y Bunny? ¿Y los ángeles? Ojalá pudiera saber que estan haciendo ellos...”

---

Na Znake o també coneguda com serpeta, em va pasar l'altre dia un link a una sèrie amb actors japonesos i fansubeada al castellà perquela descarreguès. Els meus primers pensaments van ser:
1- Qué dius!!?? Amb actors japonesos?? Però si solen ser de lo pitjoor!!
2- Tiu!! Que són actors japonesos!! XDDD

Bé, desprès d'aquesta mostra de gran "prejudici" cultural, em vaig llegir la sinopsis de la sèrie. En resum era una sèrie sobre un otaku marginat que s'enamorava d'una noia, a la que salvava en un tren. L'argument no m'atreia massa, però com que la serpeta me la va recomanar, vaig pensar: "Per alguna cosa ho farà". O sigui que vaig començar a descarregarla.

Vaig veure uns primers minuts, on es mostràven 3 frikis otakus de lo pitjor, que feien moviments estranys (actors massa exagerats...) i que espantarien a qualsevol (fins i tot hi ha un fetixiste dels tormells...). I per l'altre banda a unes noies joves i riques que celebraven una festa i que de seguida veies amb qui s'enrotllaria l'otaku. La cosa no pintava molt bé, però havia d'acabar almenys el primer capítol, tots els començaments solen ser una mica fluixets (Excepte a Mujeres Desesperadas o a Perdidos XDD)...

El nostre protagonista, al que diurem Densha, s'acaba seient justa al davant de la noia, a la que anomenarem Hermes, en un tren. El noi, quedat bojament enamorat de la noia res més veure-la, però ella no li fa ni cas, doncs està llegint un dels llibres del Dan Brown xDDD Llavors apareix en escena un home borratxo, entradet ja una mica en edat, que comença a dir de tot als passatgers, la seva cultura deu ser molt diferent a la nostra, doncs aquest home comença a pegar amb una revista enrotllada a tothom que pilla sense que ningú faci res, s'apropava a mi i li retorcia els collonets abans li donés temps a res xDD

Aquest home, desprès de molestar a molts passatgers (inclos en Densha), es fixa en la tia bona d'Hermes, i la convida a que li faci unes palletes, com si fos Torrente. La noia, que està acollonida (encara que en Densha més), no sap qué fer, i l'home està a punt de baixar-se la cremallera , quan en Densha es s'aixeca i tartamudejant li diu que pari. L'home l'acaba pegant i llençant al terra, però no arriba a fer-li res més, doncs un noi molt ben plantat i ben vestit, aconsegueix reduir al borratxo.
Unes dones grans queden molt agraïdes a en Desnha per haver estat tan valent, i li demanen la seva direcció per regalar-li alguna cosa en agraïment. Hermes, a l'instant, també li demana la direcció.

En arribar a casa seva, Densha es fica a un fórum de solters en el que sempre es fica per llegir, però mai escriu, i relata tot el que l'ha passat. A l'instant, tots els que estan connectats comencen a donar-li ànims, altres no s'ho creuen, li donen consells, etc... Tot perque pugui sortir amb l'Hermes. Al mateix temps, anirem coneixent una mica als altres frikis que es troben en aquest fòrum, que a apartir d'ara, formaran part de la vida d'en Densha, i seran els millors guies i recolzament moral que tindrà...

En acabar el primer capítol, vaig quedar encantada (però pel final, el principi era una merda xDD). Encara que no m'agrada molt que siguin tan exagerats els moviments d'en Densha (massa tímid), t'acaba robant el cor amb la seva ternura i veient com de mica en mica agafa confiança per trucar-la, quedar amb ella, etc... Mentres anirà explicant les seves vivències en el fòrum, vivint amb els altres usuaris els seus moemnts de tensió, tristesa i alegria, i sobretot, sense adonar-se, els usuaris aniran agafant valor per trobar tot alló que els hi falta per ser més feliços.

Si voleu descarregar-la, aquí en teniu el fansub:
http://www.doramanofansub.es/index.php?topic=731.0
Per baixar-los haureu d'utilitzar el programa Pando, una eina molt fàcil i molt útil.


Petooons!!!

Plebe.

PD: Ja de pas posu un dels vídeos que vaig capturar per l'Speedy de la sèrie xDD En aquesta sèrie fan moltes referències a diferents animes, sobretot Keroro Gunso i Gundam.

Dissabte, aprofitant que jo tenia festa i el meu pare vacances, vam planejar una mena de "Dia del papa la seva nena". Vam mirar a la pàgina de l'ajuntament els museus que havíen i vam decidir que aniríem al de Arqueologia, al de la fundació Joan Miró i per últim al de història de Catalunya, un dia ben completet i planificat. El dissabte ens llevaríem d'hora...

Va arribar el dissabte, però no vam tenir em compte un aspecte molt important, som uns mandrosos... O sigui que ens vam llevar cap a les 12:00 del migdia xDD Vam esmorzar (convidant jo) i vam anar cap al Tibidabo, en direcció al museu d'Arqueologia. Desprès d'estar uns 20 minuts intentant trobar un aparcament, vam poder entrar al museu. Encara recordu la brometa que li vaig fer al meu pare, quan anàven a entrar a dins: "Va anem a veure les quatre pedres mal colocades", i la veritat esque no vaig anar molt desencaminada...

Em vaig sorpendre molt de no trobar ningú dins el museu... Només hi erem el meu pare, un senyor gran i jo... Vam començar el recorregut, ja sabeu, amb el paleol·lític i em vaig preguntar qué podia ser més vell, si els petits ossos que havíen o els papers de les explicacions, supermarronossos... I quines vitrines, teníen tant de pols que jo em preguntava si algú netejava o havíen perdut les claus de les vitrines...

Vam acabar amb el pal·leolític i vam arribar a lo que ve desprès, el "gotolític", doncs a apartir d'allà tot éren gots de ceràmica... Unes tres sales igual... Desprès vam arribar a l'epoca romana i grega, estava de tant en tant bastant bé, encara que no havia moltes coses que ens cridèssin l'atenció. Més que res perque moltes coses no sabíem qué eren, no s'havíen preocupat de escriure de vegades qué eren segons quins objectes i perqué servíen antigament. Massa incògnites ens van quedar...

Vam arribar a la sala de l'exposició que feien, anomenada "Antínous, o la història circular", a la que jo hauria anomenat "La merda, o alló que ningú va entendre". Eren fotus de l'estil d'aquesta imatge i aquesta dins una sala fosca. Res més, ho juru. Es suposa que hem de veure paralelismes amb els nostres avantpassats. A mi em sembla que era una cosa cutre per un museu cutre com estava resultant aquest...
Vam acabar la visita, i no ens vam trobar a ningú més, només a un guàrdia (si, compte, que amb tota la multitud de hi ha...), i no em va estranyar pas, aquell museu el teníen abandonat... I a sobre en el prospecte, et mentíen, l'imatge que acompanya a l'article, fins i tot sortía a la web, però ni rastre.

Desprès d'aquella visita, vam anar a dinar i cap a casa, vaig comprar el que ma mare m'havia encarregat i no vam anar a veure cap altre museu... Es que som d'uns mandrosos...


Petoooons!!!

Plebe.

I encara hi ha més al meu calaix del sastre!!

La meva imaginació ja era desbordant quan només en tenia sis anys. XDDDD Quant vaig tenir 12, en la ESO, i amb el furor de Digimon, vaig decidir fer un còmic amb el nom del que crec que deu ser la saga mes llarga que mai he arribat a escriure ni a exposar en la meva vida. No crec que arribi a dibuixar-la alguna vegada, pero encara que no te mèrit, era molt divertit.

Els deia “Los Perrins” (No te nom encara en català, ho sento... ¿Com ho direu vosaltres? XD ) i encara que el nom no te res que veure amb el còmic que vaig dibuixar quan tenia dotze anys, no van sortir precisament de la nada. La historia es remonta a el que crec que es l'inici de la historia que escric ara El Secret de Tora, així que, veient com serà de llarg aixó, em tocarà posar-vos al día.

Aquest còmic el vaig dibuixar farà ja 7 anys a classe, i m'ha portat molta feina organitzar-ho degut a que les fulles estaven desordenades i a sobre el guió es el més i·lògic que m'he pogut trobar mai. No obstant, espero que, al igual que vosaltres, pugui esbrinar que em va fallar en el seu moment. Es possible que dibuixi les fulles que brillen per la seva desaparició (Amb dissenys actuals, clar) pero es una cosa que no en tinc clar. De moment, he decidit penjar el cómic, encara que falta saber quan i com.

Però per fer tot aixó toca esbrinar que son els perrins. D'on surt aquest nom tant estúpid? Doncs be, caldrà explicar-vos les quatre generacions de Perrins que hi varen haber

Primera Generació

Te les faccions d'un gos

Te el valor d'un humà

I quan creu que ho ha perdut tot

... apareix algú que li farà canviar d'idea.

En un mon completament apocalíptic existeixen quatre sers que per alguna raó no es mostren. Han hagut de salvar a gent de situacions caòtiques, han aconseguit arreglar problemes de govern, i no obstant, la policia els persegueix. Que son en realitat?

Mash es un noi de set anys que es veura en tot aquest embolic d'un mon desconegut. Ha anat amb el seu par a veure un partit de futbol, però una series de terroristes han decidit generar el caos en aquest estadi. Aquest nen s'ha separat del seu pare, i quan estava a punt de ser assassinat, apareix aquesta série de gent. El recullen, pero ell es desmaia, i no troben al seu pare.

I el temps aconsegueix fer-se amb en Mash

Al despertar, ja no es el mateix. Aquest morro, i les seves orelles, no son les seves. Amb un pel semimarró, però amb l'estructura corporal d'un humà, Mash s'ha convertit en una espècie de home-gos. I perquè? Quina es la relació?

No trigarà en descobrir que es trobar en una habitació feta un fastic, propietat dels Perrins, quatre nois igual que ell, amb un objectiu en comú: Salvar la humanitat, per cal mantenir-la lluny de ells: Podrien ser considerats objecte de química, i saben que qualsevol persona que els toca durant molt de temps es pot transforma, i no hi ha pas enrere.

Us ha agradat la historia? No? Be, si esperavau un guió estil Codi Da Vinci, aneu apanyat. Tenia 6 anys per llavors. XDDD

El dolent de turn era, i ho recordaré tota la vida, Diablon. Com deia el seu nom, era un diable. Diablon sempre ha sigut el pitjor enemic de totes les meves histories fins l'arribada de “El Secreto de Tora”, on el va substituir Leon.

No te res que veure amb la primera, salvant el fet de la central on conviuen. Es un enorme torreó ciutat al centre de la ciutat, i es troba completament abandonada. Que va passar amb els primers? Mai ho vaig pensar, sempre van quedar desapareguts. Si pensavau que us trobaríeu amb un argument mes rebuscat, millor que aneu a llibres experts. XDD

Segona Generació

Aqeusta generació va tenir una historia mes llarga, i es remonta bàsicament a quant em va donar la venada aquella de jugar a ser unes altres persones amb mes companys. Inicialment eren el Lluis, la Laura, i l'Albert, en la salvació del mon. Teníem tot tipus de cotxes estranys que mai tenien gasolina, o els hi faltava el fre. (Al·lucinant, eh? A que us entren ganes de deixar de llegir? XDDD )

Amb el temps, els papers varen canviar. L'Albert va ser substituït per en Jordi, que havia sofert una extranya mutació i l'havia transformat en un semidragó (Acollonant), Jesús va substituir a en Lluis, va aparèixer un paper mes, en Carles, i un noi el nom del qual no m'enrecordo. Si us pregunteu que va passar: l'Albert havía mort i els nois s'havien canviat.

La historia va tornar a ser la mateixa: Diablon intentant destruir la ciutat, i els quatre nois amb poders intentant salvar el mon. La historia va acabar finalment quan Diablon es troba a en Jordi en el seu combat final que el destrueix per a sempre i amb una trobada amb el seu germà fantasma. Finalment, el grup es va desfer, i novament, els Perrins van desaparèixer.

Tercera Generació

Es possible la millor generació de totes.

Fa molt de temps, un meteorit va estar a punt de caure a la terra. Quatre persones, lluitant contra el mal, varen aconseguir que aquest meteorit es mantingués en un plà diferent al de la terra, però molt a prop, i mes tard varen desaparèixer. D'aquesta es vinculava amb la amb la segona generació, transgirant una mica la historia antiga. Vaja, com si haguessin passat els Yankis i l'haguessin volgut trobar alguna explicació al canvi.

La tercera generació començava amb Karl y Marl. Aquests, en una carrera a veure qui aguantava mes, acaben en una dimensió diferent a la que es trobaven de la qual no saben res. Karl y Marl son bastant diferents, excepte en el nom. Mentre que Marl era una mica Porut, Karl era l'aventurer que tenia uns poders diferents i molt extranys, que el identificaven, junt a Karl, amb els primers Perrins. Així, doncs, es troven que el mon es Dogworld, el meteorit que fa poc va estar a punt de caure sobre la terra.

El repertori l'acabaven Melat, un germà de Karl que es va tornar malvat, i Marcos i Sara, els primers descobridors primers d'aquest mon. Cap d'ells te una relació amb Jordi i la resta de companys, així que es podria considerar aquesta historia com completament nova.

La segona part es la que us vaig a exposar ara també. Tissori es un noi de dotze anys que acaba d'arribar a l'escola. Coneix el secret el DogWorl, pero mai l'ha visitat, fins que de sobte, alguna cosa dolenta està passant. Amb la seva companya Marieh, una roquera Punky, s'estableix una aventura una mica mes rebuscada que les anteriors que ve podría ser una pel·lícula. Si heu vist Digimon the Movie, sabreu a que em refereixo.

Tota aquesta generació no us explicaré com acaba, doncs es potser la mes desternillant de totes, i la mes completa. Us puc dir que començaré a penjar aquest còmic a partir del dilluns de la setmana que ve, cada nit,, o sigui que ja teniu una enorme referència per a que no us perdeu en aquest meravellós mon que va durar 6 anys. Tranquils, axó no substituirà les tires cómiques, ja que anirà amb la resta del paquet de la Teen Generation.

Si us heu fixa't, normalment els Perrins sempre son tres persones. (Si ho han quatre, sempre hi ha un que es troba en discordia amb l'altre. ) El perqué? Mai es sabrà.

Fins aviat.

Master.

Anant pel carrer vaig trobar una tenda on s'anunciava la "Touch Generation" i jo, com que estaba buscant un nom per identificar fàcilment els textos que possaré a partir d'ara cada dissabte, vaig parlar amb en Lizar, i vaig fer la "Teen Generation" Mira, com que ara està de moda... Recordeu que aquests textos sempre es trobaràn en castellà.

I començem amb la llista amb... Arashi Rabu Rabu Team!!

Arashi Rabu Rabu Team 1:

---

Osaka (Japón) 23 de Agosto, 16:43

- ¡¡Esto es increible!! -dijo Jun mientras miraba la pantalla de su portátil
- ¿De qué está hablando Jun, Sho? -pregunto Aiba que en ese momento estaba en la puerta del estudio recogiendo un paquete, el último CD de "El Canto del Loco"
- Acaba de leer un email que nos han enviado. Un anónimo.
- ¿Y qué tiene eso de increible? Recibimos montones al cabo del día, no sé porqué se ha exaltado de esa manera.
- Si fuera un anónimo de esos no me preocuparía -contestó Jun- pero este ...
- Léelo de una vez y déjanos juzgar a nosotros -esta vez era Ohno el que hablaba. Había dejado de lado su propio portatil y prestaba atención a Jun, puesto que nunca le había visto tan nervioso, ni siquiera antes de un concierto.
- Dice literalmente "Si salís al escenario una vez más, secuestraré a Anaid-Kun. Voy muy en serio"

En ese momento, Nino, que hasta ahora había seguido rasgando las cuerdas de su guitarra, se levantó y puso sus manos en el teclado del PC

- Voy a reenviar el email ahora mismo a Charlie. Entre él y Wuskater puede que descubran desde dónde fué enviado
- Sí, es lo mejor. Además puede enviar a cualquiera de sus ángeles ~Rabu Rabu~ a investigar. Hay una en cada rincón de España y podrán ayudar a Csa a proteger a su hija -la voz de Ohno parecía tranquila, pero en realidad no lo estaba. Anaid-Kun era la pequefan que siempre le enviaba dibujos y la tenía en gran estima.
- Confio en el Arashi ~Rabu Rabu~ Team, pero creo que deberíamos hacer algo más -dijo Jun mientra se apartaba de la mesa y miraba al resto de los componentes del grupo ARASHI
- No Jun, sé lo que estás pensando y no puede ser. Tenemos dos semanas para descansar, deja que se encarguen desde allí. Ahora mismo me pondré en contacto con Bunny. Como una de las administradoras del sistema, ya debe haber recibido copia y estará movilizando al resto del equipo. La tapadera de montar un foro ha sido una brillante idea.
- No le vas a convencer, Sho ... ¡¡Creo que nos vamos a España" -y mientras decía eso, Aiba se fué a la habitación a hacer las maletas.


Barcelona (España) 23 de Agosto, 16:45 GMT+0200

Csa no acababa de creer lo que estaba leyendo ¿quién podía estar amenazando a los ARASHI y a su hija? Si era una broma, era de muy mal gusto. Tenía que averiguar algo más.

Entró en el foro y se puso a buscar algún post del resto de los componentes del Arashi ~Rabu Rabu~ Team. No había nadie conectado, pero eso no significaba nada. Miró entre los últimos topics publicados y encontró el que buscaba:

"Los ARASHI confirman que pasarán una temporada descansando en España. La última gira ha sido extremadamente dura y, después de las innumerables cartas recibidas de l@s usuari@s de este foro, han decidido venir a conocernos. Según comentan fuentes fiables, tienen también la intención de visitar Peru para conocer a su Fanboy nº 1"

- ¡¡Keykum, Keykum!! - grito Csa- hay que hacer las maletas para ti y para la niña. Quiero que te la lleves a un sitio seguro, y no quiero saber a dónde.

Keykum no hizo preguntas, sabía perfectamente que debía hacer y Csa esperó pacientemente a que se conectara ...

---

Un altre fet paranormal! Però aquest cop sense trens ni metros... El cas és aquest: Estava jo al meu ordinador quan vaig decidir convertir un arxiu .wav a .mp3 (Concretament era l'arxiu del joc “el litri en busca del odogran perdido” de “All your bases are belong to us”). Ara direu, i? Doncs que el DbPowerAMP m'ho va comprimir bé, però a l'hora de passar-ho al MP3 (l'aparell) el vaig desconnectar del PC i em va sortir la típica pantalla blava del win98, suposava que s'haurien passat bé les dades, però... al escoltar la “cançó” al minut 1:36 fa una cosa rara i s'escolta el “koi wa thrill shock suspense” de detectiu Conan uns segons!! i ara bé el cas d'Iker Jiménez, l'MP3 no tenia aquella cançó (abans l'havia tinguda), aquell ordinador no tenia aquella cançó (l'havia tingut en un altre disc dur i en un altre Sistema operatiu) i el CD que hi havia posat tampoc la tenia!! (S'escolta de fons: tiru-tiru, tiru-tiru...)

Doncs bé, posats a investigar vaig veure que en aquell moment no podia avançar ni retrocedir (al MP3 deia que ho feia, però és quedava al mateix lloc) i al obrir l'arxiu al Winamp em trobo que al moure el punt de reproducció el bitrrate és torna variable, el quadrat que indica la posició avança i retrocedeix en el mateix punt i el tros corrupte és més llarg i clar. Finalment, al obrir-ho al Audacity m'ho reconeix perfectament com a tros de la cançó...

Encara així, jo vull saber d'on ha sortit!

Enllaços:
“Cançó”
“Cançó modificada”
Tros estrany a l'MP3.

Molt off-topic: Si algú ha vist els primers 5 programes d'interneox, sisplau, que no es cregui que el programa és tan infantil i visioni els quatre següents, en que ja van agafant (no del tot) l'estil que tenien a “Internet a mano 2”, a veure que fan la setmana vinent. Ah! I si no us agrada no es tornen els diners...

A causa d'uns problemes al meu ordinador amb miarroba, no vaig poguer publicar aixó al seu dia.
Avui, com molts ja sabeu, ha plogut en un munt de llocs del pais. Aquest matí, quan he sortit de casa en direcció a Cornellà, no plovia (per sort), però els carrers estàven mullats de la pluja de la nit anterior, o sigui que anava donant saltets pel carrer xDD.
He arribat tard al treball perque els ferrocarrils han sofrit retards, suposu que a causa de la pluja (brilliant deducció, oi?), doncs un company meu ha vist a la seva estació que les vies estàven plenes d'aigua U_U...

Ja sans i estalvis en el treball, m'he posat al costat de la gran finestra de l'edifici i mentres atenia el clients de tant en tant mirava el paisatge. S'ha posat a ploure de manera molt béstia, s'ha calmat, una altre vegada plovent, torna a sortir el sol, es nubla tot i un dels meus companys comença a dir: "Ostia!! Allà comença un tornado!!"
Hem girat el cap i efectivament, es començava a formar un tornado molt lluny. Tota l'estona, mentres buscàvem l'informació, posàvem el silenci i ho anàvem comentant, i de tant en tant la gent es llevava dels seus llocs per veure-ho de més a prop xDD Però al cap d'uns deu minuts, el tornado ha desaparegut, deixant-nos un munt de pluja (de nou...). Qué bé hauria estat haber portat la càmera per fer fotus... ó.ò...

Però el que més m'ha fet ràbia no fotografia ha estat el parc del Can Mercader. De camí al meu treball, hi ha un parc inmens, que es diu, Can Mercader, que és una mica fastigós de travessar, perque només té una entrada i una sortida, doncs està tot tapiat amb un mur d'un metre i poc més d'alt. O sigui, pots veure l'interior del parc desde fora.
Pels matins intento no pasar pel costat, doncs sembla que tenen un jardiner basc, que posa amb tanta força els aspersors, que fins i tot l'aigua travessa per dalt el mur i arriba fins la carretera O_o. O sigui, que si pases pel costat, acabes completament mullat (si, m'ha passat U_U...).

En sortir avui del treball, he passat pel costat del parc (no havia perill d'aspersors) i m'he quedat flipant al veure que estava completament inundat. perque us feu una idea, us diuré que l'aigua arribava fins el cul de les papereres. Era com un llac inmens, i jo que tinc tan bona sort, no m'havia portat la càmera amb mi ... No he pogut aguantar-me el riure amb l'escena, era com un pantà en viu, i m'he enrecordat de Murcia, que quan plovia, sempre passava aixó :P

Bé, a veure si la próxima vegada tinc sort i portu la càmera a sobre per fotografiar aquestes cosetes xDD


Petooons!!!

Plebe.

Doncs continuem amb aquesta saga de trens i metro!! (Ei, avui no he començat pas amb bé). Anem a fer-ho en forma d'episodi:

En episodis anteriors, el nostre home estava a l'estació de RENFE de Clot, quan de sobte escolta per megafonia un Rodalies direcció Estació de França, com aquest tren l'interessa per quan hagi d'anar a la universitat pregunta a taquilla, però allà ningú sap de que li parlen, excepte la noia de recepció, que afirma sentir-ho tots els dies cap a un quart i cinc de deu del vespre...



Barcelona, 22 d'agost de 2006.

Adriamichi (en off): Era un dia d'estiu, el dia anterior havia sentit un tren cap a l'estació de França, així que vaig anar-hi allà expressament per investigar-hi [En realitat volia veure la universitat...]
Un cop arribat, pregunto al taquiller, que estava llegint una revista, si sap res del tren misteriós, i em diu que és impossible, ja que el tren hauria d'anar a Sants i tornar. Me'n vaig, però sé que aquella informació és totalment falsa, ja que jo el vaig (Coi! Li hauria d'haver fet una foto...) i a més, l'estació més propera és passeig de gràcia, a part que es pot anar directament. Tot i així em dirigeixo a cercar la porta màgica, que enllaça la universitat amb l'estació i... la trobo!! Com us vaig parlar a l'episodi anterior, la UPF està dins de l'estació de França, així que hi ha una porta que porta al pàrquing i a la universitat.
Matías Prats: Entonces ya tienes transporte de puerta... a puerta
Adriamichi: Si Matías..
MP: ¿Ya tienes tu cuenta naranja?
Adriamichi: Vaja... Continuem... un cop allà entro a la universitat, i em trobo una doble porta (més porta...) amb un cartell gegant que posa “PROHIBIT FUMAR”. Entro i em trobo la guarda de seguretat fumant (mare meva...) a més m'indica que està tancada. Ho més flipant és que a recepció es veien el trens com si estiguésis a l'andana!! La guarda però m'indica que puc visitar la biblioteca. Quina biblioteca!! Ordinadors per consultar diaris, llibres en anglès d'informàtica, revistes d'informàtica des dels anys 80, telecomunicacions, informacions d'empreses (Maleït sia! Hi estaven Telefónica i HP), llibres de idiomes (per els cursets), llibres de música (per... per... doncs no sé perquè...), fons documental exclusiu i propi... i això que només vaig poder veure la primera planta!
De totes formes de tant en tant s'escoltava “tren amb destinació: Munich per via 2, via 2” (segons m'han dit, des de dins la universitat, al lavabo de dones, hi ha un balcó que dóna a l'estació).
Continuo amb els trens. Quan hi tornava miro les màquines de venda de bitllets i em trobo en que surt bitllet pel Clot. Entro a Atenció al client.
Dona de atenció al client (DAC): Hola, bona tarda.
Adriamichi (Jo): Hola, una pregunta... per anar al Clot des d'aquí amb Rodalies?
DAC: Ah... no es pot..
Jo: Es que ahir vaig estar a l'estació del Clot i en vaig veure un.
DAC: De Rodalies? No crec deuria ser de mitja distancia, però em sembla que vénen directes. Un moment que t'ho miro. [Se'n va i treus uns horaris de mitja distancia]
DAC: Aquí si que en tens, que passen per Clot cap aquí.
Jo: I llavors la màquina com és que ven bitllets?
DAC: Ah! És que aquesta màquina ens l'han posada per que no n'hi havia, i va igual que les altres que et puguis trobar a Clot, Sants...
Jo: Ah vale... i puc agafar el tren de mitja distància dintre de la zona 1 amb la T-10?
DAC: Am... Daixò... no, peeer queee... els trens són... diferents... Però pots fer transbord a...
Jo: Ah vale, gràcies...
Adriamichi (en off): En aquell moment, faltava poc per les 21:20, l'hora en que el dia anterior vaig veure el tren a Clot, però aquell dia no estava a la llista d'arribades, així que em vaig anar sense resoldre el tema, bé, ara sé que si que hi és la porta directa.



Girona, 5 de setembre de 2006

Adriamichi (en off): Avui aprofito les meves vacances i em desplaço des del Baix Empordà cap a la capital gironina. Allà, descobreixo que l'aparcament de sota les vies* l'han fet de pagament. El primer pensament és “Malparits!”. Un cop esta el cotxe aparcat (Bé, l'aparca mon pare, que jo no tinc ni vull carnet) ens dirigim cap l'estació. Allà me'n recordo que hi circulen Rodalies, podria ser aquest el tren misteriós? Malauradament als horaris de l'estació no deia res i a les 21:20 ja era a un altre lloc...

I en el proper episodi: Adrimichi es veurà en la presentació de la carrera, allà s'acollonirà quan li diguin que la bibliografia bàsica conté llibres en francès i anglès, però com anirà? Evidentment, la recerca del tren misteriós hi estarà present...

* Per qui no hagi estat a Girona, comentaré que les vies del tren estan a l'aire, i que ha sota hi havia una aparcament semi-asfaltat on la gent deixava el cotxe.
PD: La llicència que-et-donin existeix de veras, no és per insultar.

Buf, un altre cop sense escriure durant temps... (De fet, estic escrivint al openoffice). Bé (3r cop que començo amb bé) avui parlaré de TV, concretament del programa “El traidor” de cuatro, que va acabar divendres. Pel qui no el conegui, aquest programa és va estrenar fa dos anys a TV3 i ETB2 amb el nom “El talp”, en el qual uns quants concursants han de superar unes proves per aconseguir diners i al final del programa descobrir qui és qui el programa ha posat per sabotejar les proves.

Aquest divendres és va descobrir que la traïdora era Eva de Blanes (qui pensava jo que era, ja que en un comentari d'una prova va dir una cosa que em va fer sospitar). Però bé, no escric aquest post per dir que ja ho sabia, sinó per comentar la final. Els concursants després de fer l'últim test d'expulsió els separen i no saben que passa a plató. Entra la primera concursant, Iria, qui tothom creu que és la traïdora (diu que té vertigen quan son pare diu que no ho sabia, apaga el walkie-talkie en una prova de guiar, s'està 15 minuts per obrir un cotxe...) Amb tot això si no és la traïdora és que és ximple; és ximple. Un cop que es sap que no és la traïdora li ensenyen una pantalla, si surt vermella ha perdut, si surt verda a guanyat (ho han fet així tots els dies). Surt vermella, au, per tonta.

Se'n va i el presentador Luís Larrodera (conegut com Luís Roderas quan feia l'1,2,3) demana que ningú digui el que ha passat. Heus aquí la intel•ligència de l'home. Li pregunta si és el traïdor, li contesta que no i li diu “si la pantalla sale roja quiere decir que eres el traidor, si sale verde habrás ganado” i el concursant (que ja no s'ho creia) diu “¿si sale roja pierdo?” i el presentador diu que no... A veure si ell ja sap que no és el traïdor, per que li diu que no se'n pot anar?? Serà bocamoll!! Si ha dit a tothom que és callés! A sobre li pregunta si està nerviós per saber el resultat... esclar que no! Si ja s'ho ha dit! En resum, un gran presentador, a l'estil de Joan Clos (Ministre de Justícia? Pos vale).

PD: Al final quan va sortir Eva tots van dir que feia temps que ja ho sabien, llavors el presentador els hi diu “¿y porqué estáis eliminados?”, molt bona aquesta.

PD2: Quina il·lusió tornar avui a escola, eh! Quan he vist que aquí plovia a les 7:59 he pensat, que bé s'està al llit! (És que aquí a caigut fort).

Ei, que porto una exclusivitat per al Diari, només disponible en la versió Castellana!

A més de dibuixar una de les cosses que mes m'agraden es escriure. En realitat es una cosa que porto fent des de fa mooolt de temps, o sigui, desde que tinc sis anys, però ja no m'enrecordaba que en tenia tal colecció d'históries.

Mirant l'altre dia diskettes, vaig trobar un futimé d'histories, dues d'elles a mes sense terminar per falta de temps, així que he pensat que a partir d'ara, i fins l'estiu, aniré penjant, un a la setmana, un capitol d'aquestes históries, en ordre. Com que he fet càlculs, i no vull ser egocentric, li he demanat a la meva tieta del forum Arashi Rabu Rabu si podia publicar fragments de la historia que estant fent allà, i m'han confirmat que cap problema, o sigui que ja en tenim mes.

Per el moment us presento la llista de les históries que s'aniran penjant com us he dit, capítol a capítol. Es pot fer una mica pessat, però es la millor forma per no arribar a nadal i veure que ja no tinc res més per mostrar-vos. XD


-->Arashi Stream: ¡¡Arashi Rabu Rabu!! (En exclusiva, les paranoies de totes aquestes fans!)
-->Richard & el Velociraptor:
-->Richard 2: Tempo:
-->Miquelius
-->Joui: Oscuro
-->Joui: Negro
-->Perdidos en el Tiempo
-->¡Volvemos a estar Perdidos en el Tiempo!
-->Roger Rice
-->El Secreto de Tora (Versió Censurada i Sense sexe)


Cada dissabte per la tarda us trobareu amb un nou fragment (Ja que està tot llest, ja). Es molt probable que aquesta llista tingui variacions si la Sound aconsegueix desencriptar les históries de Plebe i si la gent en vol agregar la seva . Recordeu que ha d'estar acabada, o si no, molt avançada, per el que no dubteu d'enviar-me un privat o un mail, o si mes no, per msn.

Com que aquí no acaben les novetas, el meu pare m'ha notificat que hi ha un que vol intentar esbrinar que passa a l'estació del tren. Sembla ser que realmente es una associació de Jubilats, per el que li he dit que li comuniqui, el mes aviat possible, que ens informi en tot moment. Si aconsegueix entrar, li acompanyaré per fer-ne unes fotos i fer un reportatge en exclusiva per aquest blog i el fórum de Plataforma-N!

Fins aviat.

Master

Avui estic refugiada en la part més profunda de la meva base d'operacions... La raó és simple, na Plebe es troba en "aquella setmana", i ja se sap que les fémines terrícoles en "aquella setmana" són aunténtiques bésties salvatges, que sense compasió destrueixen tot el que les envolta...
Per sort, a la part més profunda de la meva base secreta, tinc internet, i quan m'he connectat al fòrum del meu germanet, m'he trobat un regalet de part de la Sherry *o*


Asies Sherry!!! Macaaaaa!!!! Has il·luminat aquest fosc bleug!!! (Amb aquests colors... :P )
Pel que em necessitis, hi sóc aquiiii!!!! -^_^-


Fins el pròxim comunicat!!

Sound.

Fa poc van dir que Naruto s'emeteria a Espanya, els fans d'aquesta sèrie (com mastertuki i jo), ens vam alegrar de valent, però de seguida van començar les pessigolletes de preocupació a la panxa.
Al principi éren les típiques tonteries, els dobladors (quan es tracta de doblar una sèrie de dibuixos en castellà, sempre és sol fer un xurru...), la cadena de televisió (¿Per a tot el país o només per abonats a tal canal?), etc...

Però desprès va vindre el cop de puny a l'estòmac, EEUU ja havia començat a ficar la tissora, en definitiva, censura, canvis de diàleg i noms per un tub. Encara que això ja ho coneixem, oi? Això amoïnava perque normalment nosaltres som tan llestos que comprem aquesta versió. En canvi, aquesta vegada, agafarem l'"Internacional", que també està censurada, però diuen que en menys grau..

Però per veure lo de yanquilandia, Angelico m'ha passat una page en la que un americà posava exemples de la censura que han aplicat allà, i aquests són els aspectes més censurats:
- Sang: "El frotar se va a acabar", perque la sang mateixa s'acabarà.
Japo Yanki
- El xorretó de sang que sol sortir quan un japonés veu a una tia bona. El·liminat, ara només cauràn cap enrere amb cara de viciats.
Japo Yanki
- Augment tetil en les dones. A l'encantadora secundària Kurenai l'han operat els pits. Segur que es va tirar al director del comité censurador.
Japo Yanki
- El rubor causat per beure massa. Perque els nens es pensin que només és fanta de taronja...
Japo Yanki
- La posició d'uns kunais. Segur que els recordava a un munt de tius posant en filera i amb la polla erguida, perque altre explicació... O potser va ser per donar més realisme? Escalr, donat que han tret tota la sang, per què deixar una cosa tan antinatural com un munt de kunais ben al·lineats?
Japo Yanki
- Canviar la posició dels braços. Potser algun sector religiós va pensar que aquesta creu, crearia en els nens alguna mena d'alteració que els induiria a realitzar rituals satànics...
Japo Yanki
- Col·lega, on és el meu piercing? O com un es va preguntar on van anar a parar totes les agulles que l'acaben de llençar al noi dret. Em sembla que cert dolent necessita ulleres...
Japo Yanki
- Els boscos de Konoha no tenen la suficient ventil·lació, per lo que la llei antitabac, actúa ò.ó.
Japo Yanki
Japo 2 Yanki 2
- Posat per posar. Ja que cobren per hores, malgasten el temps en posar més cicatrius... Millos que s'entretenguin amb aixó que no pas amb >_<...
Japo Yanki

Si, tot això ho hauran fet perque s'anava a retransmetre per un canal infantil, però jo em pregunto... Per què collons la van agafar!?? A veure, és com si els hi dongués per agafar un hentai, posar roba digitalment on deuen i parts amb molta llum o en segre quan practiquen el sexe per no veure polles o conys, canviar els diàlegs... Et voilà, a posar-la en antena per l'horari infantil.

Si no creuen que una sèrie sigui apta per nens, doncs coi, que no la comprin, això és més estúpid que el fet de censurar-la. Tant els hi costava posar-la en un canal per joves que no en un canals per nens de teta? No, els anava millor posar un comité censor i un ou de persones currant per treure toooota la sang i posar tots els pits possibles.

Well, haurem de veure l'"Internacional" per fixar-nos en la censura que l'han posat... beeeej...


Petoooons!!

Plebe

PD: Wow, se m'oblidava una cosa bona que tenen. Han traduit tots els textes escrits en japonés al anglès. Lo dolent esque quan no ho poden traduïr amb facilitat, ho eliminen. Bue...

Després de preguntar al meu pare sobre el que ha explica't la Peble en un capítol anterior, me he adonat que el meu comentari no es del tot erroni, però que perteneix a una de les tres versions que existeixen sobre l'assumpte. Sigui com sigui, us explicaré de que va el misteri, encara que em donarà molt de yuyu anar un 1 de Novembre.

Be, l'estació que diu Plebe es troba situada entre Sagrada Família, anant cap a Hospital San Pau. Es una estació que es troba tota completa: Té el seus bancs, les plaques per els cartels (De fet, te cartells enganxats) unes escales mecàniques llestes, i be... Té pràcticamente de tot. Es com una estació normal i corrent, amb la diferencia... Que està morta.

I ara dues explicacions... o 3. Perquè?

Dues d'elles tenen un mateix fonament, per el que podem donar ambes com vàlides. La primera me la va explicar un company de l'escola desprès de veure-la fa 4 anys. Que em va explicar que va ser una pifiada de l'Ajuntament. Us explico: Sembla ser que quan es va començar a construir la linea 2, es va descobrir que l'estació de Gaudí i la de la Sagrada Família estaven molt tocants, per el que es va decidir, el día de la inauguració, tallar una de les estacions i deixar-la d'emergéncia.

L'altre versió es la mes factible. Durant la construcció de la Linea 2, sembla ser que es va volver tallar la Linea 5, de tal forma que moria allà, i aleshores començava el trajecte de la Linea 2. No obstante, al final el projecte es va cancel·lar, i no va funcionar res, deixant l'estació com està ara.

I n'hi ha una tercera. Tal com us va comentar Plebe ahir, es rumoreja que perteneix a una asociació d'Ancians. Es una mica heavy de creure, pero es una versió, no?

Be, mes o menys ja coneixeu el misteri de l'estació Fantasma, que se la coneix així per els més asiduus al tren. La veurem activa un día d'aquests? Qui sap...

Gràcies al meu pare, al meu tiet i a la meva tieta per les seves explicacions. ^__^

Collons... Em sembla que acabaré editant un llibre amb totes les coses que passen al Metro...
Metro Línia 5 (Blava). Estació "Sants Estació", andana direcció Horta.
Una teleoperadora pelochil torna de fer el transbord amb la línia verda. Està esperant que arribi el metro, com molta gent. El cartellet que avisa de l'arribada, fa més d'un minut que diu "Entra", quina novetat...
Es sent un soroll de fons i es veuen unes llumetes pel fosc túnel, arriba el Metro (un dels vells...). La teleoperadora (que sóc jo, babau qui no s'hagi adonat encara...), s'apropa a la línia blanca i veu passar els primers vagons amb gent pel davant seu, quan de cop i volta, passa desaccelerant un vagó envoltat en la foscor i sense una ànima (o sigui, llums apagats i sense cap persona... Que s'ho ha d'explicar tot, eeeh?).
El primer pensament de Plebe és "Ay Deu Meu Senyor...". Desprès es fica a un altre vagó i el Metro avança sense cap problema...

Metro Línia 5 (Blava). Estació "Diagonal", dins el metro direcció Horta.
El Metro s'ha detingut ha obert les portes i la gent comença a baixar o pujar segons li convingui, Plebe, continua asseguda llegint el seu llibre. Però no per molt temps, els llums es tanquen de cop, i es deixa d'escoltar el soroll del motor del Metro amb un "Pfff...".
El segon pensament de Plebe és "Collons..."
Desprès d'una bona estona, les llums i el motor s'activen, i comença de nou el trajecte.
Metro Línia 5 (Blava). Enmig les estacions "Sagrada Família" i "Hospital de Sant Pau", dins el metro direcció Horta.
Plebe guarda el seu llibre, a la següent estació es baixarà. Per no haber de mirar la cara que fa el tio del davant, mira per la finestra. Quan de cop i volta, s'adona de que están passant pel costat d'una estació que mai havia vist. Són només unes fraccions de segon, però Plebe veu moltes coses. Tenen tots els llums encesos, no hi ha ningú, l'andana sembla més estreta de lo normal, té aquell marbre marronós a les parets, un graffiti rosa fosforit (d'un graffiter o d'un obrer?), unes escales normals i unes mecàniques apagades.
El tercer pensament de Plebe és "..."
Per fi el Metro arriba a l'estació desitjada i Plebe, mentres s'encamina cap a casa, no pot deixar de pensar en aquella estació...

Recordu que hi ha una boca de Metro a l'avinguda Gaudí (estaría enmig de les estacions), però que fa molt de temps que està tancada, qué en sabeu vosaltres res d'aquesta estació fantasma?


Petooons!!!

Plebe.

Aquesta anécdota que explicaré a continuació, se la debem a ma mare.
Anava ella a treballar a la peluqueria que dirigeix amb molt eficiència (tanta que li diuen la Terminator), i com sempre es va trobar a la porta a unes quantes senyores ja entrades en anys que esperàven perque s'obrís i ser les primeres.

Bé, abans d'avançar més, us explicaré com s'obre una perruqueria:
La perruqueria s'obre oficialment a les 10 a.m., però les empleades, com el altres treballs, han de ser allà molt abans, una mitja hora més o menys. Perque s'han de canviar de roba, posar en marxa l'ordinador i la caixa, recollir les tovalloles que el dia anterior es van estendre perque sequessin, etc... Però si abans d'obrir hi han senyores esperant, se les deixa passar perque esperin assegudes i llegint alguna que altre revista (no és plan de deixar velletes matinadores a la porta com si fossin gossos abandonats), però fins les 10 no se les atén.
Ara que ja sabeu això, continuarem.

Ma mare i les esclav-- vull dir, les treballadores, es va trobar amb les velletes matinadores, com sempre. Però aquell dia, una es va rebel·lar (una client habitual pel que sembla), i va començar a dir-li a ma mare que TOTES ELLES pensàven que hauríen d'obrir més d'hora, perque elles perdian molt de temps si les atenien a les 10 (si, es debien perdre el seu lloc al banc del parc per veure els coloms a primera fila...). Ma mare, li va dir que només faltaria aixó, que elles haguèssin de entrar més d'hora, i per tant, tenir menys temps pels fills i pels marits (totes allà són mestresses de casa).
La dona aquella, va insistir en això, i ma mare li va dir que la companyia era qui decidia els horaris. Llavors la dona va demanar el nombre de telèfon de les oficines de l'empresa, ma amre, ja farta d'aixó, li va posar al davant el llibre de reclamacions i li va senyalar que si volia res, allà ho posés.

Així ho va fer la dona, i just desprès els hi va dir a les altres "Alguna més vol signar?", però sembla ser que aquesta vegada Terminator va posar la seva cara més gèlida, perque cap més va signar XDD Aixó si, les treballadores de la perruqueria, mentres organitzàven els estris deien de tant en tant en veu alta "Quant ens queda per obrir?", "Ui, quines ganes que tinc de començar...". Ma mare no s'havia sentit mai tan orgullosa d'elles xDD

Al final no canviaran pas l'horari, més que res, perque canviarien l'horari de me´s de 20 perruqueries, i per tant, l'horari de cada treballador en elles... Bé, hi ha qui lluita per la llibertat i hi ha qui lluita per tenir un bon lloc al banc del parc...


Petoooons!!!

Plebe.

Visitant l'altre dia altres blogs, em vaig trobar amb un que es deia La Paperera on vaig trobar la següent curiositat. Aneu al google i fiqueu "ElVostreNom és un" i cliqueu a la cerca (Jo ficaria "Plebe és una"). Jo ho he fet i ha estat molt divertit :P



- Plebe es una forma radical de parar con el poblamiento de la ciudad. (Aixó ho era Sound, nu?)
- Plebe es una cosa y la comida otra. (No sóc comestible.)
- Plebe es una palabra que usamos en Sinaloa. (Això cap a on para?)
- Plebe es una mierda. (Afegit a la llista de "Persones a eliminar")
- Plebe es una bestia que hay que domar a golpes. (No em va el rotllo sadomaso, eeeh?)
- Plebe es una potencia mientras no se deje domar por el temor. (Per això m'han de domar a cops?? ó.ò)
- Plebe que es una masa deforme irracional. (Sóc una ameba...)

Desprès d'aquestes mostres... Em vaig dir que el millor era posar el meu nom de veritat xDD

- Jana es una bonita coneja mallorquina. (Conill tinc, però...)
- Jana es una recluta de la Supremacía de Sarna que lleva en la Caballería Ligera solo un año. (I sé on està amagat el Sant Grial)
- Jana es una forma catalana variante de Joana. (Llavors... Si que tinc un sant?? *o*)
- Jana es una amazona, muy similar a Tarzan. (I Sound és la meva Chita xDDD)
- Jana es una de los principales organizadores del Verano de Libertad. (T'ho juru Sound!! No se de qué parlen!!)
- Jana es una mujer fiel a su judaísmo a pesar de pertenecer oficialmente al catolicismo. (No, no, jo pertany al Soundisme)
- Jana es una chica, con inquietudes por el italiano y con fuertes intensiones de viajar a Roma. (Ja hi vaig anar amb els companys de classe i no em va agradar, no teníen horxata en ple estiu...)
- Jana es una bruja todos lo sabemos. (Una que m'ha calat de ple xDD)
- Jana es una genio!!!! (Ho sé)
- Jana es una excelente mujer, no necesita que ningún hombre la mantenga... (Si em mantingués un home ja no seria excelent? ó.ò)
- Jana es una mujer buena y devota, no mezquina una segunda porción. (Riures incontrolats)
- Jana es una joven alemana, de carácter tenaz e independiente. (Als catalans no ens deien polacos??)
- Jana es una guapa fémina muy enigmática y bastante siniestra, fatídica y perversa, indómita e impetuosa, celosa de su independencia... (Encara continuava més, hi ha massa gent que em coneix... xDD)
- Jana es una Mujer Heterosexual. (Nois, ja sabeu xDDD)
- Jana es una dicha. (Millor aixó que no canvï la D per una P)
- Jana es una chica que no tiene muchos amigos. (Com que no? I tots els que vaig comprar la setmana passada?)
- Jana es una mandona. (De qué serviria negar-ho? XD)
- Jana es una prostituta de mierda. (Ey!!! Que jo faig bé la meva feina, eeeh??)

I vosaltres què sou segons el google???


Petooooons!!!

Plebe.

Bé (2n post que començo amb bé). Fa temps que no escric res (i mira que en tinc coses d'escriure) però ara estic de vacances, fora de casa i la conexió doncs és limitada (concretament 1 hora, escric des de la biblioteca, jeje). Així que després d'això anem pel post.

Si!!!! (Deixem l'emoció de banda.... OK). Si en uns post endarrera us parlava sobre el programa "internet a mano", ara puc dir que tornen!!! Com deia, és un programa genial d'informàtica i noves tecnològies que va començar dissabtes al migdia a Localia (Per llavors començaven a emetre a Barcelona i jo estava amb les banyes (per la tele, ja hem fet la broma dolenta del dia) intentant veure'l.

Al septembre de 2004 van passar als vespres i es van incorporar un munt de col·laboradors, Master, Plebe o Nina us podran parlar d'aquella època, ja que encara que no ho veien jo s'ho comentava cada dia (i ells pensaven si anava a callar, oi? ).

Va acabar la temporada, era septembre de 2005 i encara no havia començat la nova, al final varen tornar a l'octubre, però es van anar tots els col·laboradors (només van quedar els tres fixes i una nova noia). A més a més, l'horari va passar al migdia i el plató i els continguts eren més pobres. Al acabar l'any "misteriosament" va apareixer una novel·la sudamericana enlloc del programa...

Ara, però, venen amb un programa nou, però igual. S'emetrà en exclusiva a Antena .neox (Canal d'antena3 de la TDT) i es dirà Interneox. A partir de dilluns 4 cada dia (amb caps de setmana) a 17.30, jo no m'ho perdré...

Eis! Soc la consellera Tura!!!
Què hi fots aquí??
Molestar, t'en recordo que estàs de vacances i que allà on estàs no tens TDT...
Bé, però em puc comprar un decodificador (o m'el regales tu?)
I un bé negre! A més, el senyal de TDT t'arriba des de lluny, així que un dia de pluja i ja no és veu, que aquest canal dóna molt problemes...
Bé, doncs el veuré per internet, que segur que el penjen a zappinternet (el seu propi youtube)
Ja, això està per veure, tinc els meus contactes, jeje
Bé, doncs m'en vaig a comprar un deco, dew!!

En Nemesis Convoy del fórum de Tranformers, fa temps que es va atrevir a dir-me vella, vaig jurar que em venjaria i li vaig dir a la Sound que l'esclafés el cap o alguna cosa pitjor. Però ella em va tancar a una habitació de luxe amb un munt de tius bons perque li fes un nou disseny al Bleug (m'haurien de dir vella més sovint...). I ves per on, em vaig oblidar de l'assumpte, jojojo...
Temps després, en Némesis, ha fet un cómic del que pasaría en el nostre enfrontament, o sigui que aqui el posu, que m'ha fet ilu i tot ^o^ No us el perdeu, diversió assegurada.


A que ha molaaaaat!!!!

Petoooons!!

Plebe.

PD: Aconsellats per Jomra, hem canviat el color de font del text dels articles al blanc, espero que us vagi millor per la vista. I passeu-nos les vostres factures antigues de l'oculista en un paper més suau, que ens comença a fer mal el culet...