Fa més de 8 anys que visc a Barcelona i mai havia posat els peus al Tibidabo (ni tan sols a la muntanya). Durant els anys d'institut, en Master, l'Adriamichi i la Nina, sempre havíen dit de quedar per anar-hi, però mai vam anar... La raó principal esque no en tenen gens nu mica de dots de comandament XDDD M'explico, parlen d'anar allà, poden mirar preus, horaris, transports, però no saben reclutar el batalló com Dèu mana XDDD O sigui que per molt que us piqui nens, la tinent Plebe ha de trucar les tropes a la guerra :P

Fa unes setmanes, el terratinent Master va recordar que fa anys haviem d'anar al Tibidabo i tal... O sigui que ja una miqueta tipa de no anar-hi vaig fer lo de sempre, amb l'ajut d'en Master (ja s'ho havia mirat ell) mirar horaris i preus i decidir un dia per anar-hi, per desprès comunicar-lo. A l'instant, les tropes es van mobilitzar i va quedar tot ben lligat. Uns mandrosos!!! Això és el que són!!! ò.ó XDDD

Va arribar el dia, aniríem amb el Tibibus, que sortia de la Plaça Catalunya, vaig esperar en Master, doncs havíem quedat amb que ell vindria a casa meva mitja hora abans, per anar-hi junts al metro. A l'hora acordada, en Master no arribava, o sigui que vaig baixar al portal per esperar-lo. Van passar cinc minuts de l'hora i res, ni rastre, o sigui que baig agafar el mòvil i vaig trucar a casa seva mentres em dirigia cap allà. Ningú va agafar el telèfon, i mira, em vaig preocupar, alguna cosa havia d'haber pasat. Vaig tornar a trucar, mentres accelerava el pas i em va respondre una veu coneguda, la seva àvia.
Plebe: Que hi és en Master?
Àvia: Si, està dormint, de part de qui?
Dormint???!!
Plebe: Sóc la Plebe, es que avui anàvem al Tibidabo...
Àvia: I a quina hora heu quedat?
Plebe: Fa uns 5 minuts...
Àvia: Ay!! Ara el desperto!!! On ets??
Plebe: Quasivé ja he arribat al vostre portal.
Àvia: Doncs t'obru i pujes, jo el desperto!
Es veu que el despertador se l'havia espatllat i per això no s'havia aixecat. Bé, per una vegada, no arribaríem tar per culpa meva :P

Vam arribar a Plaça Catalunya per fi, i com que ja estàven acostumbrats, l'Adriamichi i la Nina em van fotre a mi les culpes perque en Master ens fes arribar tard, cabrons... XD Vam agafar el Tibibus i vam pujar cap al Tibidabo. Desprès d'un viatge de més de 40 minuts en peu en el bus i escoltant a un munt de nens que amb gust hauria llençat per la finestra, vam arribar al parc d'atraccions del Tibidabo, oleeeee, oleee!!!

La primera parada va ser a una mena de monorrail que ens portava per uns túnels foscos i amb llums intermitents, mentres el Tomàtic ens anava explicant la seva vida.
Desprès, vam anar a la muntanya rusa, que era més muntanya catalana que una altra cosa, perque era fluixeta xDD

Acte seguit, vam anar al Hotel Kruguer que estava ple de gent (diuen que ho està sempre), vam estar fent cua més de mitja hora i quan vam entrar, ens van tocar de acompanyants uns imbècils (Per cert, a Master li va tocar fer de guia)... Res més entrar, quan un dels actors ens donava una xarla (per exemple, al principi, les advertències i el recepcionista), ells anàven parlant de les seves coses i amb lo típic de "Ara passarà això i allò altre!!", que et donàven ganes de dir-los: "Si ja t'ho saps, doncs no entris capullu", a veure si es pensaran que sortirà el president del Tibidabo amb una medalla, els hi donarà la mà i els felicitarà per saber-ho...
En entrar-hi, dues noies d'aquell grup ens van separar d'en Master, perque li van agafar amb molta força i tota l'estona li van estar empenyent cap endavant mentres corríen (quan el del principi ens havia dit que no correguessim...), fixeu-vos com el van agafar, que en sortir de l'atracció li van quedar marques... A la Nina i a mi també ens va voler agafar un noi del grup, però jo el vaig empenyer i la Nina em va donar la mà, almenys els imbecils aquells no ens separarien. Inmediatament desprès, es trobava l'Adriamichi, que intentava pendre-s'ho amb calma, però amb aquells imbècils no havia manera...
I va passar el que havia de passar, en veure que anàvem a alcançar al grup de davant, ens van fer pendre una desviació i vam sortir MOOOOOOLT abans, tot perque uns gilipolles de merda no sabíen estar-se quiets. Total, ni tres minuts vam ser a dins de l'hotel, desprès d'estar durant tot aquell temps esperant.
Als imbécils amb els qui vam anar només dir-vos, espero que els vostres pircings us infectin la pell i os produeixin unes ferides plenes de pus, sinò, tornar-vos a veure, encara que només sigui per ficar-vos una barra oxidada pel cul. Gràcies per ser tan fills de puta.

Desprès d'això vam anar a dinar, just al costat de l'atracció de l'Hurakan, on jo no pujaria ni boja, doncs fins i tot et posa de cap per baix >_< Bé, al final, com que anàvem mal de temps, ningú va pujar xDD Però havia molt bona vista xD
El següent van ser les cadires colgants, aquelles que et donen voltes, que són molt divertides xDD Ens vam fixar en que les cadenes que les subjectaven estàven una mica massa marronoses/oxidades, "Tenen els seus anys d'experiència", com va dir l'Adri xDD La gent que portava xancles se les solia treure i pujava descalça, per sort, jo tenia les meves ben agafades. ò.ó
El següent va ser l'Aladino, una atracció que et pujava cap a dalt i desprès et baixava fent cercles, jo em pensava que seria una d'aquelles que baixaria a tota presa, però no, anava d'un lent que no vegis XDD D'haver-ho sagut hauria grabat amb la càmara, la vista era genial!!

Vam passar la passarel·la per pujar al vaixell pirata (hi vam pujar dues vegades a aquest), en aquest ens balancejaven d'un costat a l'altre i no podiem parar de riure. Recordo que la segona vegada, 4 nens es van voler posar junts en un seient on només podien pujar 3. L'empleat els va empaitar i els va dir que un d'ells s'hauria de seure en un altre lloc, un d'ell va sortir del seient, però l'únic lloc lliure es trobava a l'altre costat del vaixell i ell no volia seure allà. Al final s'en va anar plorant i tot. XDDD Els amics també, poc solidaris, ja podrien haver esperat a la següent vegada per agafar lloc tots junts xDDD

Desprès del vaixell vam haver de descansar, doncs l'estòmac s'ens havia regirat una mica amb les pujades i les baixades xDD Allà, vaig haver de demostrar, que els meus peus no oloraven!!!
Una vegada ja descansats, vam anar als Troncos, la típica atracció d'aïgua que no podia faltar en cap parc temàtic. Vam pujar els quatre i ens vam fer la foteta de torn, aquesta cara que tinc també la posu quan estic de mal humor: ARRRRRRG!!!!! xDD (Per cert, sembla que algú s'ha colat, nu? xD)

A la Atalaia només vam pujar l'Adriamichi, la Nina i jo, doncs en Master no volia, i l'entenc, et pujàven en una cesta que es balancejava de mica en mica, mooooolt alt, això si, vam veure com els hi tiràven arroç a uns nuvis.
Desprès, com que encara estàvem ebris d'altures, vam pujar a la nòria, que també eren unes cestetes que no pa`raven de balancejar-se...
Com que encara volíem pujar més, vam anar a l'avió tipic del Tibidabo, molt maco donar voltes, i voltes, i voltes... Woooo...
Ja, farts d'altures, vam anar als TioVivo/Cavallets, i mentres la Nina i jo vam pujar a uns cavalls ben macos, en Master i l'Adri, com que són nois s'havíen de pujar en una de les taces que donàven voltes. Però poc desprès, van pujar dos nens, i... Bé, millor veure el vídeo xDDD

Quan aquells dos van deixar de veure que tot li donava voltes, vam anar al museu d'autòmates, on vam veure ninot molt macos com aquests (Qué??! A la Sound li va fer il·lusió veure-ho!!! xDD)
Res més sortir vam anar a el castell encantat, on vam veure que havíen modoficat moltes coses, havíen tapat un tobogà, havíen detingut un túnel que donava voltes (i l'havìen recobert de gomaespuma!!!) i altres coses que ara no recordu U_U...

I per últim, vam deixar l'atracció més forta, el Pèndol. Això consisteix en que a quatre persones, les pujen moooooolt alt, i desprès les deixen caure en forma de pèndol, o sigui que s'estan durant una bona estona balancejant-se. La Nina volia pujar-hi, però no volia fer-ho sola, o sigui que va convencer l'Adriamichi, que era el més sugestionable xDD
En l'espera d'aquella atracció vam arribar al clímax del dia, doncs vam estar una hora fent cua (encara que en Master i jo només esperàvem al costat, ben drets xDD), la Nina ho va descriure així: "La cua era llarga, era una nit fosca i la boira cobria el pèndol que es balancejava melancòlicament sobre les muntanyes del Tibidabo", desprès l'Adri va agregar "Al pa, pa i al ví, vi". Si, l'Adri estava acollonit XD
Mentres, m'apuntava els seus últims desitjos. L'Adri no volia una creu, però si una làpida on posés: "Minuts abans: Va, aquell fum i aquell cargol que es mou no ens han d'importar". Per altre banda, la Nina volia ser incinerada i que a la seva urna hi posés: "Pols som i en pols no ens convertirem, abans serem xiclet".

I ara, per petició dels que van estar a punt de morir...


- "Quan ets a la cua, estàs comprant les entrades; quan et posen l'arnès de (in)seguretat veus els trailers; quan pujes, escoltes el Movirecord, i quan et deixen anar, és la pel·lícula de la teva vida..." (Adriamichi, to be continued)
- "Quan ho veus tot negre, són els crèdits" (Nina, the end)
- "Per què ningú va a preguntar que és aquell fum??" (Nina, pocs segons abans de saber que només era boira)
- "Vaig a dir-li a la gent que l'estimu" (Nina, agafant el mòvil)
- "Si em caic, ho faré a sobre de l'Adri" (Nina, aterra com puguis)
- "Jo m'agafaré a la Nina i que ella utilitzi la seva jaqueta de paracaigudes" (Adrimichi, veu bricomania)
- "Ens estan tirant lapos??" (Master, sota un cable mullat)
- "El que ens hem rigut... En aquesta vida, no ara" (Adrimichi, cames de gelatina)
- "Graba'm mentres dius: ¡¡¡Habeis matao al Chino Cudeiro!!!" (Adriamichi, últimes voluntats)

I just quan només quedàven dos torns perque pujèssin, va passar això XDDD Desprès de que ho arreglessin fent la prova i tot, per fi van poder pujar i bé, el vídeo ho diu tot xDDD
Res més acabar ens vam anar cap a casa, jo amb els peus destrossats i la càmera descarregada, però amb un bon somriure a la cara ^o^


Petoooons!!

Plebe.

PD: De part d'Adriamichi: http://img455.imageshack.us/img455/6442/tibiul1.png