Ahir per la tarda em va tocar anar al cine a veure la pel·lícula Salvador Puig Antic. Si, ja se el que esteu pensant: Que quin tostón, que es per dormir-se, pero em fa sentir dona... No, perdoneu, aquesta frase no anava aquí, això era d'un acudit que us posaré després quan acabi de redactar. XDD Ara en serio,la película que anava a veure era amb els del institut.

Doncs vaig agafar el metro després de fer-me 3 mapes per si de cas em perdia, i vaig anar als cines Verdi, on havíem quedat. Desprès d'arribar, vaig observar que la película no començava a les 6:20 si no a les 7:20, que dius “Quina tocada de collons”, però total, ja estava allà... havia fet be portant-me l'iPod.

No obstant, en quant varen arribar la resta dels meus companys, aquest em van dir dues coses que no se si em varen sentar com una patada als collons, o per si el contrari em varen provocar l'alegria del segle: Jo no tindria que haver anat, perquè només era per als de Català i Historia. Just quan anava a agafar un cabreo de collons, em varen dir que l'examen de química de demà l'havien passat a la setmana que ve. Be, ja que estàvem, anàvem a veure la peli, ¿No? Si a mes d'haver vingut no la veia, era pitjor.

Salvador Puig Antic no es d'aquelles pel·lícules espanyoles amb guions difusos i sense sentit, càmera que no sap on coi va i una música remesclada amb música dels 90 protegida per l'SGAE: Sens dubte es tot el contrària, i es d'aixó el que precisament m'ha fet pensar que ben be que podria haver-se fet passar per una pel·lícula estadounidense.

La historia comença quan Salvador Puig Antic es agafat per la policía i després de un tiroteig que hi ha en una entrada (Que per cert, es la mateixa on hi va haver el tiroteig en la realitat) acaba en el hospital fet una pena i desprès, a la cel·la. Allà, el seu advocat li demana que li relati els fets.

A partir d'aquí, la pel·lícula es divideix en dos. Durant la primera hora i mitja, podem disfrutar, molt ràpidament però molt ben explicat, de tot el que va fer Salvador abans de ser agafat, mentre que en la hora següent, s'explica tot el procés per a ser alliberat. No es un documental com podeu tots pensar, si no una pel·lícula en sí, molt ben inspirada, molt ben feta, i amb els dialegs reals que hi varen haver.

Cal dir que vaig veure la versió original Castellana, o sigui, que amb els comentaris Catala-castellà que es produeixen constantment. Potser en la resta d'Espanya aquesta dualitat va ser cancel·lada (o del contrari quina pena, ¿No?) i varen tenir que tornar-la a doblar de dalt a baix. Espero que no s'hagin deixat res, o es per rajar als distribuïdors.

A part del guió, un altre dels aspectes que més m'ha agradat ha sigut la banda sonora. En aquesta pel·lícula, no t'abandona com el desodorant no et deixa tirat així com així en mig de la película. T'acompanya en tota ella de forma que et provoca diferents sensacions, pero sense melodies ni res, tot orquestra. Una passada. La fotografia es realment la ostia, i fins i tot en llocs molt petits com la presó model, es veu a la perfecció i es juga molt be amb ella.

En fi, que us la recomano i molt.

Fins aviat

Master el Pintamones.

PD: Ansonia pulseu aqui

PD: M'acaben d'informar que en la resta d'Espanya es va mantenir igual que a catalunya...