Bé, abans de que Plebe pugui explicar lo del mal presagi, us informo que fa mesos vam inscriure el bleug a un petit concurs que constava de diverses categories. La votació la fa un jurat (que aquesta vegada no hem sobornat XD), però a la categoria de "Blog més popular", poden votar els usuaris que vulguin.
La direcció on s'ha de votar és aquesta:
http://miarroba.com/foros/ver.php?foroid=830020&temaid=5818355

Si voleu continuar viv--, vull dir, si voleu votar (no penso anar com una pesada darrera la gent amb el crit de "Voteuuuu, voteuuu!!" XDDD), només heu de posar la direcció del bleug, que serà aquesta:
http://cibermochocastellano.blogcindario.com/
Si, vaig posar la direcció castellana, perque era el concurs en castellà. A més haureu d'estar enregistrats a miarroba, com a convidats no s'hi pot votar (Vet aqui una altre raó pel "Si voleu votar" xDD, ja se que molta gent odia miarroba .

Apa, doncs, passem la connexió a la Plebe.

Merci Sound.
Avui, els meus ulls s'han obert a les 8, a causa de que tenia unes ganes frenètiques d'anar al bany, ja sabeu, t'ho vols aguantar, però... xDD Acte seguit he tornat al llit i m'he adormit, però el que ha passat en els 45 minuts següents... No ho oblidaré mai...

He començat a somiar, i com no, sobre el Saló del Manga. Anàvem en Master i jo en el metro, i quan sortíem, ens trovàbem al mig de la muntanya (al somni era molt normal això), caminàvem molt fins al costat de les ruïnes d'una vell torreó, on hi havia molta gent que també anava al Saló. Al peo del torreó, vam trobar la Nina i anàvem junts a l'entrada del Saló, quan de cop i volta m'adonava de que M'HAVIA OBLIDAT LA MEVA ENTRADA PEL SALÓ!!!!

O sigui que decidíem que en Master i la Nina es quedàven epr fer cua, mentres jo anava a casa per l'entrada. Vaig començar a córrer, però com em sol passar a tots els meus somnis quan ho faig, els meus peus quasivé no es movíen, o sigui, corria a càmera lenta... Desprès de molt esforç, arribava a casa, on em trucava l'Adriamichi, que com que encara no havia sortit, decidíem tornar junts al Saló. Al final era el meu pare el que ens portava en cotxe.

Al arribar, m'adonava de que no m'havia posat una samarreta friki que volia, però l'Adri començava a estirar-me la que ja portava posada, fins que aconseguia que aparegués la que jo volia. Per últim, trovàbem la Nina i en Master, i jo obria els ulls, veient que eren les 8:45...

Un somni força estrany, però avui m'he apuntat en un paperet ben gros lo de l'entrada... Faltaria més... xDDD Demà hi serem al Saló, weeeee!!!


Petooons!!!

Plebe.