Tot vacomençar en un lloc de la Planxa... No, de la manxa... No, mes ben dit tot va comnçar amb la renfe, amb la quantitat de gent disfressada i seguint a un garaa que portava darrere seu una garrafa d'aigua (Va seguir be la paraula Garaa) fins que vam arribar a la parada del tren, on la Plebe, perduda per un Shino que mai vam tornar a veure (Continuu dient que va ser una il·lusió seva) varem perdre tant a en garaa com a en Shino.

Total, que varem continuar avançant, amb les entrades a la ma, fins on es suposava que era l'entrada. En teoria es trobava bastant a prop, pero poc a poc ens varem adonar que, quant obrien, nosaltres no avançavem, i que erem l'extremitat de tota la cua que donava voltes a la Farga. Plebe i jo ens valem colar per la cara, i una vegada dins l'edifici, vam fer una pèrdua a la meva familia a veure si repetien. Va a ser que no perquè es varen adonar els guaridas i començaren a cercar la cua.

Primers Passos

Així que el primer pas que varem donar va ser a intercanviar comics, que per cert, quina merda. Els de Karekano de DVD sense Openings, i els de Boys Be, completament abombats. Amb l'estafa ens varem anar directes al stand de Jun, on varem trovar-nos tan a la Mercè com a ell sentats i vestits com en els llibres de Kadingir , on em vaig comprar el meu i de pas m'el varen firmar (Tonto no soc). S'els veia als dos esgotats, segurament pels tres dies que portaven firmant llibres y la resta, així que quan varem acabar, els varem deixar sols. Vale, menteixo, en realitat teniem una flipada de cua que no vegis.

D'allà varem anar a buscar el disc de Ailyn, que dit sigui de pas, fins que no em vaig topar amb un cartell que deia el número de l'stand no el varem trobar, o sigui que ens varem donar la volta i varem refer el cami. El problema va ser que la noia que em va atendre em va donar un cd no molt convençuda, pero com que portava molts dies esperant-lo, el vaig comprar. Quan vaig arribar a casa em vaig trobar amb el gran problema de no poder escoltar-ho, pero ja m'ho han solucionat (Ailyn em va enviar un de nou) i ara ho poc escoltar sense problemas. Gràcies!

D'un Stand a un altre

Com que no tinc gaire memoria, vaig a fer un petit repas. Després del disc de Ailyn, varem començar una recerca i captura del comic de Keroro, la famosa raneta que Plebe us va comentar una vegada fa molt i molt de temps. Després d'una estona d'anar mirant, la varem trobar a l'stand de la Norma Edutorial, i s'ho vare donar juntament amb un clauer. Cal dir que a Plebe no li ha agradat gaire el comic, tot cal dir-ho, per be. També es va comprar el disc de Full Metal Alchemist que una mica mes i se li oblida (Aquest li ha agradat mes) i un altre mes, així que amb tots ells, s'en va anar contenta cap al següent objectiu: la bandana de Plebe, on el preu pujava a cada stand on anavem. Finalment es va acabar comprant un de blau que li va costar 20€ i que es va possar com a diadema.

Amb ella ens varem anar al stand de Glenat, i després, mes tard, al stand del lavabo, on la Plebe es va trobar definitivament que en Sheikah i els seus amics hi eren allà, així que directament va començar a trucar-los per telèfon per trobar-los. I finalment els va trobar, moment en que ens varem coneixer, li vaig fer una foto i una a una de les seves companyes, que trobareu mes abaix, en el resum de Cosplay. Amb tot aixó, Plebe i jo ens varen disposar el següent objectiu: Comprar Guild wars... Nanai de la xina.

Un karaoke per a res.

El normal en un karaoke es que ofereixin una llarga llista de cançons. Jo que se, vint o trenta, només. Total, son seixanta grups els que varen tenir que cantar, es el mes llogic, no? Doncs no. Va resultar que només varen donar 6 cançons per a 60 grups, per el que als trenta minuts ja n'estavem farts d'escoltar tres vegades seguides el ending d'Inuyasha com si fos la cosa mes normal del mon. Varem coincidir amb els amics de Plebe, la foto dels quals sento molt no haver donat a la Mestre en el seu moment donat perquè la penjés en el blog. La próxima vegada aniré mes rapid, si es que hi ha una próxima vegada, es clar.

El de la taula de so no es que fos precisament una meravella, que voleu que us digui. En realitat, després de molt pensar-ho, he arribat a la conclusió de que definitivament va possar els altaveus a tota ostia perquè els propis cantants poguessin escoltar la seva própia veu, pero varen passar del resultat sobre el públic. Total: Constantment em tapava les orelles perquè si no em feien mal. Quan llegiu l'apartat de Ailyn us riureu, perquè en aquell moment vaig pensar que ho feien a proposit.

El millor de tot va ser quan la Plebe i jo ens varem anar, ja que teniem que anar amb el Adriamichi i el seu amic lluis a menjar. Just en aquell moment sembla ser que s'en va anar tota la llum a la Farga, no se si a tota la farga o només al karaoke, (Perquè es el que em varen comentar). El cas es que el concurs va quedar tocat al grup 56, i no vejeu la que es va liar mes tard. Per desgrácia, la consola de só va quedar tocada i va tornar a la seva configuració original, el que va empitjorar la situació per els que tenían que cantar a la tarda.

Bocates i la resta

A l'hora d'anar a menjar amb l'Adriamichi, varem estar rient-nos una bona estona perquè haviem arribat a la conclusió de que la Plebe en realitat menjava xocolata i que sempre es troba viciada als Snackers perquè simple i llanament, s'excita. Si, si, resulta que la xocolata es un component excitat, així que ja us podeu imaginar perquè la Mestre es llença a per els Snackers, i la raó per el qual ha tingut que deixar-los. Diu que a més ara no la omplen i que està buscant una cosa millor. Suposo que ara es passarà als donuts replets de xocolata. Ecs, quin fastic, deuen fer fugir fins i tot al diabétic mes seré.

En fi, desprès de comprar el menjar i de tenir una série de problemes amb Ciruelo, va resultar que els nois, sense tallar-se res, s'havien agenciat un sofà, i una taula central, per quedar-se a menjar. aquesta i aquesta. Al final varen sortir be algunes com aquesta en la que Plebe surt amb la bandana que es va compra, i també aquesta on surten de puta mare. Per cert, en aquesta foto sembla que l'Adriamichi tingui un orgasme o s'estigui declarant al de la foto. Si, si, em refereixo al del mig.

Kingdom Hearts & Cosplay

I d'aquí pasem al videojoc Kingdom Hearts 2. Be, que sapigueu que alguns s'ho varen currar, i motl. En realitat, aquest, com podeu veure, representa a un dels Unknows, encara que no sabem ben be quin (Tots apareixen sota la mateixa forma fisn que Square enix amaga la càmera i es treuen la caputxa) Uns altres anaven amb tot el grup, com aquest, que portava entre ells a Axel, un personatge cabró que a mi m'encanta. Que voleu que us digui, alguns els hi dona per en Sephiroth, jo estimo mes ben a aquest. I també tenim a en riku, I finalment, tenim a aquest Sora

I altres cosplay
I jo que pensava que totes les fotos m'havien sortit mogudes o alguna cosa semblant! No, no, han sortit totes perfectes, així que començem. Des d'aquesta galeria us passo aquesta quantitat de gent disfressada, tal i com podeu veure en aquesta foto, just al costat del nostre Akatutsi (¿Toby es un bon noi?) y als nostres Sephiroth i Aerith o la de la companya de Sheikah, que encara no que qui es, pero espero que algú m'ho digui, que semblava molt currat. Mentrestant, jo continuu traduïnt, ok?

Us enrecordeu del capullo del cactus a Final Fantasy X? El seu germà gran també va estar al Saló del Manga. Sembla ser que últimament al desert fa massa calor, així que es possava de pas les ulleres de sol. Per cert, als de Megara no els hi va sentar bé el canvi de nom, tal i com podeu veure en aquesta foto, encara continuan barallant-se a veure qui es el millor, i qui es el pitjor. Son uns crius, que voleu fer...

Per cert, qui estigui viciat al Factions, li recomano aquesta foto.

Fuckin Karaoke, Stage 2

Be, la merda dels altaveus produia interferencies a la càmera, la qual sembla ser que utilitza alguna cosa per poder fer be les fotos al aproximar-se digitalment. Deixant de costat aquestes tonteries, com que no m'enrecordo dels cantants, he decidit montar un SlideShow de totes les fotos que millor m'han sortit sobre aquesta part. A destacar els Akatutsis, les colegiales, el del kakashi, i una altre que no m'enrecordo.

Ailyn

Si us digués que jo em fico a KHManiacs, i que d'aquí vaig sortir rebotat a "Diario de..." per acabar coneixent una versió en castella de Passion i que després em quedés de pedra amb la demo i volgués comprar el disc sencer, us quedarieu dient "Tu estas be?" Doncs si, estic be, i crec que a mes he tingut molta sort. Per els que no la coneixeu, Ailyn es el nom artístic de Pilar, una noia que versiona cançons al castellà de cantants japoneses. I no, no es un pegote de veu sobre karaokes i ja està. No només te una veu acollonant, si no que a sobre el treball de tots els que es troben darrere del disc es tan bo que surten auténtiques virgueries profesionals. ¡Si, senyor!

Doncs si us enrecordeu del principi de tot quan us parlava del apagón, la que principalment va sortir afectada va ser la mateixa Ailyn. Al pujar l'escenari ho vaig flipar, perquè la taula de só estava tan mal configurada que a ella no se la podia escoltar molt. Mes tard varen fer un parell de retocs i es va poder escoltar una mica millor, però encara així, els karaokes es menjaven la seva veu. Aixó si, la vaig poder veure en directe, i us deixo el link de quant va cantar Passion. Per cert, ¡¡A veure si foten microfons inalambrics, coi!! ¡¡Que tots els que pujaven es fotien una gran ostia!!


I fins aquí tot.

Fins aviat.

Master el Pintamones