Aquella mateixa nit, quan em vaig seure a taula per sopar, el meu pare no es va ni esperar a que em servís patates per començar a parlar-me...
- "Escolta Plebe, què és això que l'has preguntat avui a la mare?"
- "Au va, si ja t'ho haurà dit la mare."
- "No, és que no vol dir-mo. Diu que l'has preguntat una cosa, però que t'ho haig de preguntar a tu. Sempre marejant-me vosaltres dues."
Ma mare es va riure, l'encanta marejar a la gent xDD
- "Va diga-li al teu pare que m'has preguntat."
- "Esque ara no té la mateixa gràcia... Diga-li tu."
- "No, diga-li tu."
- "Val... L'he preguntat que--"
- "Que per què ens estimem encara desprès de tant de temps d'estar junts."
Uiii, com odiu que em faci això ma mareeee >_El meu pare va riure i va voler saber què havia dit ma mare. Jo li vaig dir que si ho volia saber, havia de respondre a la mateixa pregunta, i que desprès li diria.
- "No s'hi val homeee, que llavors jo no era al davant, i ara ta mare és aqui"- es va queixar. Però desprès de molt debatir, li vaig dir el que m'havia dit la mare, bé, ma mare em solia interrompre per corregir-me en segons quines parts i cada dos per tres estava em soltava un "I diga-li què t'he dit sobre el sex-aaple... i lo que que és molt intel·ligent!".
Al acabar, el meu pare li va agafar la mà a la meva mare i li va fer un petó en ella. És un gest molt típic d'ell, i li fa tant a la seva dona com a les seves filles, però sempre ens agrada que ho faci.

- "Va, ara tu, digues per què t'estimes encara a la mare desprès de tant temps."- li vaig demanar i sense deixar anar la mà de ma mare va començar a dir-ho.
- "Perque ta mare és molt intel·ligent, molt guapa, molt forta, carinyosa..."- va començar a dir una llarga llista d'adjectius de la que em vaig perdre, fins que vaig tornar a retomar el fil."Però sobretot perque és molt, però que molt intuitiva." Llavors si que em vaig perdre, no tenia ni idea de què volia dir amb intuitiva, encara que no era res nou per mi, el meu pare sempre diu això de ma mare, però no se en quin sentit... "Que sàpigues, jo a la teva mare l'estimu més que a la meva vida. I no només a ella, a tu i a ta germana també. Als gats i al gos no, però a vosaltres si."

Es van pasar tot el sopar donant-se petons i fent-se mirades d'amants, i jo desprès de les dues respostes seguia igual que al principi xDDDD Es veu que per tenir un amor etern, necessites algú que t'estimi tant com tu estimes l'altre... Em sembla xD

No, si ja ho deia el geni d'Aladdin... "Oh mon ami c'est amour..."


Petoooons!!!

Plebe.

Tags: Amor, Parella