Si hi ha una cosa que em fot molt en aquest mon, es precissament la merda de metro. Però es que ahir ja s'em van inflar tant els nassos, que vaig fer una cossa que mai vaig creure que faria. Però be, per a tot sempre hi ha una primera vegada, ¿no?

Ahir, quan tornava a casa en metro, em vaig trobar amb l'estupidesa humana: Un vagó ple de gent, una unica porta de sortida (Tot el vagó era ple), i un goril·la que no hi havia forma que sortís del mig. Total, que quan vaig arriba a la meva parada, li vaig tocar l'espatlla i li vaig dir "Perdona, me dejas pasar?" El tiu va passar de mi tres pobles, per el que vaig agafar i li vaig tornar a dir "Oye, ¿Me dejas pasar? Tengo que salir..." Res.

Va sonar el timbre de tancada de portes (Que ja havien obert des de l'altre costat, però per el mateix imbécil es va quedar fora esperant) i jo, veient que al final acabaria a la següent parada, la meva paciència va dir prou. Vaig agafar al tio, el vaig donar una empenta cap a un costat, vaig donar un salt i vaig sortir en el moment just. Cal dir que quan em vaig donar la volta, el pobre tenia una ma al costat, segurament del mal que li devia haber fet contra la cadira... Que li fotin.

Per cert, fa poc li vaig passar a Plebe una cançó del nou Sonic que li ha agradat molt i m'he pres la llicencia de pujar-ho a Goear pero si algu mes vol escoltar-ho.

Tags: Barcelona, Clot, GoEar, Metro