Com tingui que arreglar una altre impressora, no em tallaré les venes, les raparé al zero!

A veure, entenc que això es una escola de primària, i per tant, no muntarem grans servidors HTTP i FTP amb accés de admin. per Telnet sobre GNU/Linux en línea de comandes (i si ho tingués que fer, també em tallaria les venes, tot sigui dit), entenc que aquí es mes com una oficina quotidiana en els ordinadors son una eina secundaria que es fan servir per a preparar la feina principal, i ho agraeixo, ja que així estan lliures a estones per a escriure aquestes tonteries.

Pro m’agradaria poder fer alguna cosa que no fos arreglar impressores!

Al principi feia feines variades, mirava ordinadors que no anaven, feia “apanyos” a la xarxa, fins i tot ens varem mirar la web del centre (pro desprès es va quedar en res perquè no hi ha material amb la que actualitzar-la...). Llavors va arribar el Desembre i la terrible temporada d’imprimir notes.

us ho explicaré: casi cada professor es tutor de un grup, la meva mare, per exemple, es la tutora de 4rtB (si, soc un ENXUFAT, algun problema?), el coordinador de informàtica, alies “jefe” (nomes alies, no t’enfadi’s Byjana), es el de 3rB, i un llarg etc... El cas es que cada tutor te que imprimir les notes de tots els seus alumnes.

Bé, va passar que per aquella època, en Jefe estava de baixa per un problema de lumbago, i el segon coordinador per pedres en el ronyó.
Estava SOL a càrrec de 72 ordinadors, 1 servidor, i 12 impressores, 6 de elles de xarxa i les altres compartides per els ordinadors al que estaven connectades.
Sí, la meva escola te MOLTS ordinadors.

Cada matí em trobava algun dels ordinadors de la sala de professors penjat, amb la impressora a la que li havien tret els fulls de la safata per a que no escopís papers impresos al atzar, i amb la pantalla apagada per a que no es veies el Windows penjat al que li havia desaparegut la barra d’eines amb el menú Inicia i també les icones del escriptori.

Com era possible tal aberració? Molt simple: calculeu, a 6 pàgines per informe, 25 alumnes de mitja per aula, fan 150 pàgines a imprimir per professor.
Ara imagineu que li passa a la memòria de una impressora làser si li envien 150 pàgines de una sola tongada.
Caos
Pro caos del bo.

Es clar, els professors son gent amb molta pressa, no podien estar-se quietets en el ordinador que té la potencia de un Pentium 3 a esperar que acabés de imprimir un informe per a enviar el següent.
ELS ENVIAVEN TOTS DE COP per a poder anar-se’n a corregir exàmens o quelcom.

El resultat: quan no me’n anava a arreglar impressores que s’havien posat en baga i havien decidit desinstal•lar-se dels ordinadors, o quan no estava canviant cartutxos de tinta o tòners de les làser, m’asseia en la sala de professors i advertia a qualsevol mestre que s’apropés que els informes ELS IMPRIMIA JO. Així de clar, m’era menys feina encarregar-me’n de la impressió de 25 documents d’un professor que arreglar l’embolic que muntaria si ho fes el mateix.

Evidentment, ells estaven encantats amb la idea i em confiaven els seus pendrives sense queixar-se.
I evidentment, quan arribi Setmana Santa i acabi el 2n trimestre, tornarà a repetir-se la broma.

Bé, per sort ja ha passat aquesta fosca època. El problema es que, en vista de la meva habilitat posant a to aquestes màquines de xuclar tinta i escopir papers, ara el Jefe m’ha dedicat exclusivament a aquesta feina.
En el que porto de setmana, he instal•lat 2 impressores i arreglat la configuració d’unes altres 3.
Nomes això.

Vull treballar! Deu meu! Arreglar el desastre de cables que tenen muntat amb la xarxa, redissenyar la web per a que compleixi els estàndards de la W3C, el que sigui, però NO MES IMPRESSORES!!

Apa, que a gust m’he quedat.