A qui li agradi be, i a qui no, també. Sí, em resisteixo a pujar a Mia per el moment, perquè m'ha quedat que es per descollonar-se amb la descripción. I els thumbnails de Imageshack son lletjos, molt lletjos... Us dic el mateix que abans.

I si el cabell de Lizar us recorda a Sonic, no aneu mal encaminats (Encara que tal com m'ha quedat cal tenir molta imaginació)

Pujat. Següent...

Tags: Jefurd's, Lizarman

Hola! Bé, que Plebe-senpai em va fer una oferta per fer un post especialitzat en el art que més adoro, el yaoi... i es clar, jo no puc evitar fer un post bastant currat xP A veure que us sembla... (per cert, soc Aya) XD


Yaoi és una paraula utilitzada en el món del manga i el anime per designar a les parelles formades per dos homes (relació gai, home/home, masculí/masculí, digueu-ho com vulgueu XD). Altres noms que no són tan utilitzats per designar el yaoi són Slash, Shonen-ai (aquest se sol referir a les relacions més “light”. En cas que hi hagi un menor, també es pot dir Shôta (fora del manga es diu “chan” a la relació adult-menor, no confondre amb el altre tipus de “chan”, si us plau XD).

El terme específic “Yaoi” és una abreviatura de tres expressions, que són aquestes: “Yama nashi – Ochi nashi – Ima nashi”, el que es tradueix de manera literal com “sense clímax – sense acudit – sense significat”. És a dir, el seu objectiu no és oferir una història altament complexa, sinó centrada en la relació sexual dels seus protagonistes. (Nota de Plebe: "Tot pel morbo" XD)

Tot hi així... i per fortuna, això ha anat evolucionant molt des de el seu origen (que no sé situar). Personalment, m’encanten els arguments de bones series yaoi, perquè, a part de la típica història d’amor, tenen que superar unes barreres socials encara molt importants (encara que alguns mangakas s’ho passen bàsicament pel forro i tot el món en els seus mangas és gai...) (NdP: Ejem...CLAMP...Ejem...).

Els doujinshis/dôjinshis són la major font de històries yaoi, però no per això deixo de trobar mangas originals amb relacions entre homes. Al Japó mou una quantitat flipant de diners, i cada vegada passa més a la resta del món, sobretot entre el públic femení (eii, aquí la majoria dels que llegeixen això ^//w//^) i el masculí homosexual.

SEME I UKE

Amb aquest nom es designa als dos integrants de la relació. Seme ve del verb japonès “semeru”, que significa “atacar”; es tracta del membre actiu (mai millor dit XD) a la hora del sexe. És el típic macho 100% del manga: fort, alt, arrogant, tio bo...

Uke ve de “ukeru”, “rebre”, és a dir, el membre passiu. Sol estar representat per un home més jove, més inexpert, i en ocasions una mica afeminat (però a nosaltres ens agraden igual ^^ xD).

LLISTA DE ANIMES YAOI:

Gravitation: (sèrie yaoi per excel·lència, però la veritat és que s'ho mereix...) Shuichi Shindo és un estudiant de batxillerat que somia en convertir-se en un músic juntament amb un company seu, Hiro. Una nit apareix davant seu el misteriós Eiri Yuki, un famós escriptor de novel·les romàntiques, que llegeix la lletra d’una de les cançons i la critica d’una manera una mica subtil, dient-li que no té talent, cosa que deixa a Shuichi molt desanimat. Però per altre banda, aquest s’ho pren com alguna cosa personal i decideix demostrar-li que no era així, fins que s’adona que sent alguna cosa cap a ell més especial del que hauria de sentir. A partir d’aquí, aniran sorgint problemes, misteris i personatges a cada un més estrany.

Ai no Kusabi: AVÍS: Només he vist els OVA’s, però puc assegurar que hi ha una sèrie i un manga.

Tracta d’un amor impossible entre Iason Mink, un Blady (una persona de classe alta) i Riki (el líder de una banda de classe baixa). Iason converteix a Riki en el seu “pet” (mascota sexual) després de salvar-li la vida (anda que no espavila...). El deixa en llibertat i aquest aprofita per tornar amb la seva banda de Ceres, que són els suburbis de la ciutat de Midas, que són els barris comercials de Tanagura, que és la capital del planeta Amol, on viu la élite, els Blondys. (D’acord, és bastant liant...).

Tres anys més tard, Iason s’adona de que està enamorat de Riki, però les seves classes socials impedeixen que puguin estar junts, a més que hi ha molta gent darrere fent conspiracions i Júpiter, el superordinador que ho dirigeix tot (amb el qual només es poden comunicar els blondyes) està en contra de aquesta relació, així que també perilla el post social de Iason. (Que complicat, l’amor...).

Yami no Matsuei: És un manga japonés yaoi (més ben dit, Shonen-ai, perquè no mostra quasi res u.uU) creat er Matsushita Yoko a l’any 1995 i portat a l’anime l’any 2000 degut a la seva gran popularitat. Consta de 13 episodis.

La història comença amb Tsuzuki, un shinigami (els shinigamis són els “Déus de la mort” de la cultura japonesa). A aquest li manen d’investigar un estrany cas de uns assassinats en Nahasaki, que per el que sembla realitzats per un vampir, així que passa a ser part de les forces sobrenaturals, per dir-ho així. Els shinigamis tenen prohibit treballar sols, és obligatori tenir parella per defensar-se, treballar en equip... etc. Així que li assignen a Hisoka, un noi de 16 anys bastant temperamental i arrogant al principi, però amb uns poders superiors a la mitjana.

El cas és que es comença a doblegar quan apareix Muraki, diguem que és el dolent dolentíssim de la sèrie (i ho és XD). S’obsessiona amb Tsuzuki i intenta de tot per aconseguir-lo. (NdP: Diga-ho clar, s'ho vol follar XDD)

Fake i Kizuna: Aquestes sèries no les conec, només he sentit a parlar d'elles, però diuen que són prou bones...

Bé... Aquí ho deixo, el meu primer article (i fins d’aquí molt de temps, l’últim... fins que trobi un tema interessant que convenci a Plebe-sama XD) i és de yaoi...COM HA DE SER!! XD Espero que si éreu aficionades hagueu aprés, i si no, també XD. I només em queda una cosa per dir a part de adéu... VISQUIN ELS MARICÓNS FOREVER! XD

Tags: Ai no kusabi, Gravitation, Yami no matsuei, Yaoi

Com tingui que arreglar una altre impressora, no em tallaré les venes, les raparé al zero!

A veure, entenc que això es una escola de primària, i per tant, no muntarem grans servidors HTTP i FTP amb accés de admin. per Telnet sobre GNU/Linux en línea de comandes (i si ho tingués que fer, també em tallaria les venes, tot sigui dit), entenc que aquí es mes com una oficina quotidiana en els ordinadors son una eina secundaria que es fan servir per a preparar la feina principal, i ho agraeixo, ja que així estan lliures a estones per a escriure aquestes tonteries.

Pro m’agradaria poder fer alguna cosa que no fos arreglar impressores!

Al principi feia feines variades, mirava ordinadors que no anaven, feia “apanyos” a la xarxa, fins i tot ens varem mirar la web del centre (pro desprès es va quedar en res perquè no hi ha material amb la que actualitzar-la...). Llavors va arribar el Desembre i la terrible temporada d’imprimir notes.

us ho explicaré: casi cada professor es tutor de un grup, la meva mare, per exemple, es la tutora de 4rtB (si, soc un ENXUFAT, algun problema?), el coordinador de informàtica, alies “jefe” (nomes alies, no t’enfadi’s Byjana), es el de 3rB, i un llarg etc... El cas es que cada tutor te que imprimir les notes de tots els seus alumnes.

Bé, va passar que per aquella època, en Jefe estava de baixa per un problema de lumbago, i el segon coordinador per pedres en el ronyó.
Estava SOL a càrrec de 72 ordinadors, 1 servidor, i 12 impressores, 6 de elles de xarxa i les altres compartides per els ordinadors al que estaven connectades.
Sí, la meva escola te MOLTS ordinadors.

Cada matí em trobava algun dels ordinadors de la sala de professors penjat, amb la impressora a la que li havien tret els fulls de la safata per a que no escopís papers impresos al atzar, i amb la pantalla apagada per a que no es veies el Windows penjat al que li havia desaparegut la barra d’eines amb el menú Inicia i també les icones del escriptori.

Com era possible tal aberració? Molt simple: calculeu, a 6 pàgines per informe, 25 alumnes de mitja per aula, fan 150 pàgines a imprimir per professor.
Ara imagineu que li passa a la memòria de una impressora làser si li envien 150 pàgines de una sola tongada.
Caos
Pro caos del bo.

Es clar, els professors son gent amb molta pressa, no podien estar-se quietets en el ordinador que té la potencia de un Pentium 3 a esperar que acabés de imprimir un informe per a enviar el següent.
ELS ENVIAVEN TOTS DE COP per a poder anar-se’n a corregir exàmens o quelcom.

El resultat: quan no me’n anava a arreglar impressores que s’havien posat en baga i havien decidit desinstal•lar-se dels ordinadors, o quan no estava canviant cartutxos de tinta o tòners de les làser, m’asseia en la sala de professors i advertia a qualsevol mestre que s’apropés que els informes ELS IMPRIMIA JO. Així de clar, m’era menys feina encarregar-me’n de la impressió de 25 documents d’un professor que arreglar l’embolic que muntaria si ho fes el mateix.

Evidentment, ells estaven encantats amb la idea i em confiaven els seus pendrives sense queixar-se.
I evidentment, quan arribi Setmana Santa i acabi el 2n trimestre, tornarà a repetir-se la broma.

Bé, per sort ja ha passat aquesta fosca època. El problema es que, en vista de la meva habilitat posant a to aquestes màquines de xuclar tinta i escopir papers, ara el Jefe m’ha dedicat exclusivament a aquesta feina.
En el que porto de setmana, he instal•lat 2 impressores i arreglat la configuració d’unes altres 3.
Nomes això.

Vull treballar! Deu meu! Arreglar el desastre de cables que tenen muntat amb la xarxa, redissenyar la web per a que compleixi els estàndards de la W3C, el que sigui, però NO MES IMPRESSORES!!

Apa, que a gust m’he quedat.

Si hi ha una cosa que em fot molt en aquest mon, es precissament la merda de metro. Però es que ahir ja s'em van inflar tant els nassos, que vaig fer una cossa que mai vaig creure que faria. Però be, per a tot sempre hi ha una primera vegada, ¿no?

Ahir, quan tornava a casa en metro, em vaig trobar amb l'estupidesa humana: Un vagó ple de gent, una unica porta de sortida (Tot el vagó era ple), i un goril·la que no hi havia forma que sortís del mig. Total, que quan vaig arriba a la meva parada, li vaig tocar l'espatlla i li vaig dir "Perdona, me dejas pasar?" El tiu va passar de mi tres pobles, per el que vaig agafar i li vaig tornar a dir "Oye, ¿Me dejas pasar? Tengo que salir..." Res.

Va sonar el timbre de tancada de portes (Que ja havien obert des de l'altre costat, però per el mateix imbécil es va quedar fora esperant) i jo, veient que al final acabaria a la següent parada, la meva paciència va dir prou. Vaig agafar al tio, el vaig donar una empenta cap a un costat, vaig donar un salt i vaig sortir en el moment just. Cal dir que quan em vaig donar la volta, el pobre tenia una ma al costat, segurament del mal que li devia haber fet contra la cadira... Que li fotin.

Per cert, fa poc li vaig passar a Plebe una cançó del nou Sonic que li ha agradat molt i m'he pres la llicencia de pujar-ho a Goear pero si algu mes vol escoltar-ho.

Tags: Barcelona, Clot, GoEar, Metro

La cagada d'ahir sé que no te nom, però bé, de moment, ja he vist que m'agrada. D'aquí a que la perfeccioni, caldrà esperar al Escaner canon

Si! En tindré un escaner! Deu meu, quines ganes tenia de dir-ho d'una maleïda vegada! Gracies a en Lizar, que ha trobat un per Barberà del Vallés i que la ha compra't perquè després no vagi jo i em trobi que s'ha esgotat (Que no vol dir que no s'ho pagui, malpensats!) Vaig anar ahir per la tarda a Caixa Terrassa a treure les peles necesàries (62€ em costarà la broma, pero he estat a punt de pagar-ne 80€ al Corte Inglés) i ja tinc les ganes de tenir-ho entre les meves mans. Només espero que a més FUNCIONI, perquè si no em donarà un jamacuco.

I que significa aixó? Doncs que tot el paperer que tenia en una estanteria acumulant pols + tots els dibuixos de Jefurds que ja en tenia fets i que no he penjat fins ara per santa vagancia de no anar a casa de la meva tia i prendre-li el escaner ara volen per tota l'habitació d'un costat a un altre. Entre ordenar papers, planxar uns altres a les estanterias (Per fí podré escanejar el dibuix que em va deixar Kamul a mi també. *_* ) I sobretot, tintar dibuixos (Per fí podré iniciar els comics de Jefurds sense problemes), l'habitació de l'entrada sembla ja un centre comercial.

Però be, es el que te. Ja os ho vaig dir: Potser dibuixo malament, però m'encanta, i m'esforçaré per millor fins que em surti la Gioconda versió Soundwave, que com no te boca, no li fa falta somriure. Ale, fins que m'arribi l'escaner, continuu movent papers.

PD: Aixó implica un increment molt gran dels meus post al blog... ó.ò

Tags: Canon, Jefurds, Scaner

	Escric des de:	DarkDream
	Me sento:	Be
	Escoltant:	Flaver of Flowers ~

Tinc que admetre que, en realitat, a vegades vaig a l'insti a fer l'indi. Peró no perquè jo no en faci res, es directament perqué als profes tampoc es troben molt inspirats.

Sense anar molt lluny, ahir sel's va ocorrer la genial idea d'gafar pergammanat de potasi i fotre'l en una dissolució aquosa... Per veure com es saturaba. No hi va haver-hi res mes, simplement vam veure com el color de la dissolució passaba a ser taronja, i llestos. El millor de tot, es que va agafar i ens va dir: Passeu-lo en un informe com ja sabeu, moment en que vaig penssar: Aixó... Vols que escrigui una simple reacció i s'ha acabat? Be... Doncs si que anem llestos.

Total, que vaig tornar a casa amb la sensació que había perdut el temps. I el que em falta per perdre l'informe, que ja em puc currar o em fotrá un zero com una catedral...

Farà un o dos mesos, que Kamul (ja sabeu, qui escriu la biografia de Tim Burton), va visitar Barcelona, per lo que en Master i jo vam quedar amb ell. Junts, vam comprovar que no és bo ficar-s'hi en el Kentucky de Sagrada Família en hora punta del dinar, perque només et posen una caixera per atendre a una enorme cua que amb prou feines troba una taula lliure... Però sobretot vam comprovar que mola quedar en persona amb gent que mai has vist i que només has parlat per MSN XDD
Kamul, que és molt bó, em va regalar aquest dibuixet, que ja tenia preparat per quan em veiés, sobre V de Vendetta. El millor, la dedicatòria ^o^

I també em va fer aquest Lexington en el breu temps que va estar a la meva habitació de la base d'operacions (no vam fer res, en Master era al davant i ens tallava el rotllo...). Jo, per agrai-li aquests detallets, m'he pres la llibertat de colorejar a Lexington, vaig millorant, oiii? XDD

Merci macooooo ^_^


Petoneeeets (Però aquesta vegada només per Kamul xDD)

Plebe.

PD: Si no els havia postejat abans, era perque els tenia entre dos volums d'enciclopedia, perque s'anèesin les arrugues XDD Què?? No els hi podia donar aixins al de l'imprenta si els vull plastificar...

PPD: A Soundwave no li va dibuixar res, per sort quan ella va tornar de ficar-li mà a Ran, ell ja s'havia anat al seu hotel. Kamul, per la teva seguretat, no tornis a Barcelona sense un dibuix per ella xDD

Tags: Kamul, Lexington, Vendetta

Increïble però cert: com si no hi haguessin ja porus bojos per aquí, van i en fiquen un altre.
Hola a tothom, soc Lizarman, Lizar per als amics i amo i senyor meu per a vosaltres ¬¬

Jeje, ara seriosament, fa un tems que conec a aquest grup de cabres boixes (nomes a en Master i la Plebe, en realitat, però... ¿Que importa?), potser em recordeu de algun dels còmics... aquella cosa horrible que s’assemblava a un llangardaix... el cas es que últimament ja em rondava per el cap participar en el blog, mes que res perquè... be... dons perquè m’avorria, i així toco una mica el que no sona al personal, sabeu?

Bé, no sé si tinc mol per a aportar. A veure... per exemple, tenim les meves aventures treballant com a informàtic en una escola de primària, fent les terribles 310 hores de pràctiques obligatòries del cicle formatiu. (Estic segur que ningú s’ho llegirà)

Puc informar-vos de novetats en el ampli mon dels Webcomics... sempre que aguanteu bé el angles, perquè els que estan en castellà es conten amb els dits de una mà, i ja no menciono els catalans...
(Si us ho pregunteu, en conec bastants més que en Master, més que res perquè el senyoret necessita que el còmic estigui fet a la seva mida per a que li agradi mínimament... pobre noi no te gaire temps per llegir-los...)

Novetats sobre el mont de la tecnologia, ordinadors i videoconsoles a tutiplén... tot hi que els meus gustos de videojocs son... eh...
Diguem que no m’agraden ni els “shooters”, no els de curses, ni els “Final Fantasy”, ni els “Kingdom Hearts”, no m’apassionen els gràfics de impressió ni res d’això...
(En resum: descobrireu una nova dimensió de jocs... la majoria d’ells gairebé impossibles de trobar a la venda.)

I fics, molts fics, i la majoria d’ells carregadets de Furs.
Si, m’agrada lo Fur.
No, no em dissfreço d’os panda ni vaig a convencions, no arribo a tant.
Podeu intentar venir a donar-me una pallissa, però tinc una katana penjada de la paret.
I no dubtaré a fer-la servir.
Ja he matat a gent a cops de katana.
Nomes en la consola, es clar.
Però per a tot hi ha una primera vegada...

Fins aviat! ^^

Amb aquesta frase que porta com a títol l'article publicat a barrapunto i és la primera frase de l'aricle a el periódico (Visca l'originalitat) comentare el que s'indica.

En el sector han començat a saltar les alarmes i s'han plantejat fer campanyes d'imatge per recuperar el prestigi social perdut i captar nous talents.

Properament "informàtics sense fronteres", una ONG per a que hi hagi un informàtic a cada llar.

Són estudis difícils
No!! De fet, a la pompeu suspen el 80% dels nous alumnes per gust...

", assegura Maria Ribera Sancho, degana de la Facultat d'Informàtica de la UPC

Doncs aquí l'estadística d'aprovats encara és més baixa, tot el món que surt d'allà l'odia.

Un programador sense experiència comença cobrant la quantitat de 15.000 euros anuals i només es doblen al cap de tres o quatre anys.

Tindré treball però cobrant una misèria. Si suposem que es divideixen en 14 messos (per pagues extres de Nadal i estiu) i que d'aquest hisenda no s'en porta res, surt a ¡¡1071.43 euros al mes!! El sou Nescafé per a tota la vida!!

"A les TIC hi ha sous milionaris, però per a tres."

Algú té endoll?

"és un tipus de professional que valora més el projecte que el sou"

Esclar! I viure de l'aire, que bo que és! com els pisos estan taan econòmics i les ofertes de treball molt bones estan tan aprop (Toulusse, Los Angeles...).

els mòduls de formació professional semblen ser els únics que resisteixen l'envit. "Hi ha una tendència a l'alça."

Al final els d'FP van a ser els únics que es treguin el títol i tinguin treball estable...

A més a més la motícia inclou un gràfic que només comentaré les dades de la Pompeu Fabra

Enginyeria informàtica:
Oferta de places: 84
Places cobertes: 36

Enginyeria tècnica de sistemes:
Oferta de places: 67
Places cobertes: 72


Vaja, sobren places a sistemes, ja sento la cançó:
Els de sistemes cauen de dos en dos, uà, uà
Merda! jo sóc de sistemes i vaig a la pompeu uà, uà

Per últim, si som (segons possa) 108 alumnes matriculats (dels quals a uns quants ni s'els a vist el pèl) en dos grups (anem tots barrejats) i només aporben el 20% ens quedems en 21 persones. Podem dividir en grups de 60 y 48 persones i ens queden 12 i 9 personas. Mirant el grup 1, quins seran els 12 apòstols de l'informàtio Pompeu-crist?

Aquella mateixa nit, quan em vaig seure a taula per sopar, el meu pare no es va ni esperar a que em servís patates per començar a parlar-me...
- "Escolta Plebe, què és això que l'has preguntat avui a la mare?"
- "Au va, si ja t'ho haurà dit la mare."
- "No, és que no vol dir-mo. Diu que l'has preguntat una cosa, però que t'ho haig de preguntar a tu. Sempre marejant-me vosaltres dues."
Ma mare es va riure, l'encanta marejar a la gent xDD
- "Va diga-li al teu pare que m'has preguntat."
- "Esque ara no té la mateixa gràcia... Diga-li tu."
- "No, diga-li tu."
- "Val... L'he preguntat que--"
- "Que per què ens estimem encara desprès de tant de temps d'estar junts."
Uiii, com odiu que em faci això ma mareeee >_El meu pare va riure i va voler saber què havia dit ma mare. Jo li vaig dir que si ho volia saber, havia de respondre a la mateixa pregunta, i que desprès li diria.
- "No s'hi val homeee, que llavors jo no era al davant, i ara ta mare és aqui"- es va queixar. Però desprès de molt debatir, li vaig dir el que m'havia dit la mare, bé, ma mare em solia interrompre per corregir-me en segons quines parts i cada dos per tres estava em soltava un "I diga-li què t'he dit sobre el sex-aaple... i lo que que és molt intel·ligent!".
Al acabar, el meu pare li va agafar la mà a la meva mare i li va fer un petó en ella. És un gest molt típic d'ell, i li fa tant a la seva dona com a les seves filles, però sempre ens agrada que ho faci.

- "Va, ara tu, digues per què t'estimes encara a la mare desprès de tant temps."- li vaig demanar i sense deixar anar la mà de ma mare va començar a dir-ho.
- "Perque ta mare és molt intel·ligent, molt guapa, molt forta, carinyosa..."- va començar a dir una llarga llista d'adjectius de la que em vaig perdre, fins que vaig tornar a retomar el fil."Però sobretot perque és molt, però que molt intuitiva." Llavors si que em vaig perdre, no tenia ni idea de què volia dir amb intuitiva, encara que no era res nou per mi, el meu pare sempre diu això de ma mare, però no se en quin sentit... "Que sàpigues, jo a la teva mare l'estimu més que a la meva vida. I no només a ella, a tu i a ta germana també. Als gats i al gos no, però a vosaltres si."

Es van pasar tot el sopar donant-se petons i fent-se mirades d'amants, i jo desprès de les dues respostes seguia igual que al principi xDDDD Es veu que per tenir un amor etern, necessites algú que t'estimi tant com tu estimes l'altre... Em sembla xD

No, si ja ho deia el geni d'Aladdin... "Oh mon ami c'est amour..."


Petoooons!!!

Plebe.

Tags: Amor, Parella

Aprofitant-se de que jo no anava a classe, ma mare va voler que l'acompanyès de shopping, o sigui, a fer-me carregar com una burra tota la roba que ella comprès XDD Mentres èrem al cotxe i mirava per la finestra, sense poder fugir perque ma mare havia bloquejat la porta, s'em va ocòrrer fer-li una pregunta que sempre m'ha passat pel cap...
- "Mare, com és que desprès de tants anys (més de 30), encara estimes tant al pare?"

Abans de dir la reacció de ma mare, haig de dir, que si jo crec en l'amor veritable és gràcies als meus pares. Mai he vist dues persones que s'estimin tant desprès de tants anys, el seu amor sempre ha estat com el clímax d'una pel·lícula romàntica, es més, li donen 100 voltes a aquestes escenes. És curiós, la seva relació em fa sentir orgullosa ("Mireu, aquell que s'estimaran per sempre, són els meus pares"), però a la vegada em dona certa enveja i por, que serè jo capaç de trobar i estimar a algú tant com els meus pares? Si ho penso en fred, potser no va ser tan innocent la pregunta que vaig fer a ma mare, potser el que volia era descobrir el secret de l'amor etern...

Ma mare em va mirar, per desprès tornar a posar els ulls a la carretera amb un dels seus somriures d'orgull que tant m'agraden. Y sense treure's el somriure em va respondre...
- "Perque jo només vull el millor, i el teu pare ho té tot."
Em vaig posar de morrus, això no em deia res d'especial, era una resposta típica, massa generalitzada. Però abans de que em poguès queixar, ma mare va continuar...
- "El teu pare és molt intel·ligent, té molt de sex-apple, és molt treballador, MASSA treballador!!. A més, té una cosa que ta germana i tu heu heredat de tots dos, quan hi han problemes, no feu com molta gent que de seguida, PAM! Depressió! No! Nosaltres quatre som forts, i si hi han problemes ens posem en marxa i fem el possible per solucionar-ho. Per això has de cercar algú que sigui com tu en aquest aspecte, per això ta germana va de noi en noi, perque encara no ha trobat un que sàpiga afrontar la vida de front com ho fa ella, i s'espanten. Res de nois que hàgiu d'anar guiant a la vida, que camini al teu costat!! I que petoneji el terra que tu trepitjis!!"

Ma mare s'havia posat a donar-me claases sobre la vida de cop, em va explicar moltes coses, sobre el que em mereixia i el que m'aniria millor, i jo no podia parar d'escoltarla i assentir amb el cap, foins que va tornar al punt més important segurament per ella.
- "Però sobretot estimo al teu pare perque és superior a mi."
Si tinguès la capacitat del Carlos Sobera d'aixercar celles, l'hauria aixecat sense pensar-ho... Que el meu pare era superior a ma mare? En quin aspecte? Que potser ma mare s'infravalorava? Em va agafar per sorpresa.
- "Veuràs, al món hi han tres tipus de gent, els que són superiors a ti, els que són iguals a tu i els que són inferiors a tu. No em refereixo a una superioritat intelectual o alguna cosa d'aquestes, sinò que quan tractes amb aquesta gent, i tens una sensació de que aquella persona et supera o que tu ets millor que altres. Doncs jo tinc la sensació de que el teu pare em supera. No se com serà a qui trobis tu, però procura que et doni la sensació de que és igual o superior, sinò, no arribaràs enlloc..."

Va ser l'ultim que em va dir abans de sortir del cotxe per anar al Centre Comercial, però ja que estavem posats, li vaig fer una última pregunta:
- "I el sexe?"
Ma mare va riure.
- "Millor que mai!! No veus que ens acompanya l'experiència?"
Vam riure totes dues i vam entrar al Centre Comercial, havia estat molt bé aquesta conversa, però... el meu pare què en pensaria sobre la primera pregunta...? Per sort, aquella mateixa nit vaig obtenir la resposta, però això... deixem-lo per un altre dia.


Petooons!!

Plebe.

Tags: Amor, Parella

Ahir Liar em va passar un editorial que van traduïr en Revogamers sobre el fotorealisme i el efecte "Valle Misterioso" (Que oficialment en català es 'Vall desconeguda') Per els que no ho sàpiguen, aquest efecte ho provoca qualsevol imatge que veiem i que, encara que ens sembla molt real, ens dona una sensació de Zombie o una cosa semblant. Ha sigut molt conegut després de Heavy Rain, de Quantic Dream, els creadors de l'obra mestra Farenheit (Disponible en Game Cube)

No obstant, últimament m'he adonat que Wii també ha caigut sobre el seu propi pes en això de les batalles gràfiques. Per el que veig, la gent s'ha fet una idea generalitzada de que si un joc es foto realista, cachís, ja ningú ho juga perquè no agrada. ¿Perdó? ¿Hola? ¿L'aparença abans del contingut? Per l'amor de deu, no caiguem en d'ignorància i pensem una mica.

Tots els jocs que m'han agradat de Playstation 2 i de Nintendo DS son, precisament, jocs que no son res fotorealistes: Kingdom Hearts, Sonic Battle, Beyond Good and Evil, o el mateix Project Zero que, encara que tenia les seves crítiques, van decidir mantenir l'estela Mangaka per seguir centrant-se en els escenaris i així no menjar-se la potència de la Playstation 2 (Que es bastant pobra) Admeto que, sens dubte, amb aquests jocs, m'oblidava dels gràfics i m'ho pasaba be.

Però hi ha jocs que han trencat aquesta norma. Per favor, ¿Tothom ha oblidat Shadow of the Colossus o Silent Hill 2? Sobretot aquest últim, que era foto realista, i encara així... ¡¡Era jugable!! No es repetia res de res, l'argument t'atraia i... I era intrigant. ¿Perquè? ¿Perquè era fotorealista? No, perquè en aquella época Konami es centrava molt més en la jugabilitat. ¿Que vol dir això? Que encara que un joc sigui real, no vol dir que sigui avorrit, que es la idea que últimament es fa tothom i que em sembla que tampoc era el concepte de Wii, perquè aleshores... Red Steel també seria avorrit, no? En aquest món, per tant, pot haver-hi de tot si la companyia, òbviament, s'esforça.

I us deixo que em vaig a jugar al Sonic Battle, que s'està tornant molt intrigant... Mare meva, com era la Game Boy Advance...

Tags: Fotorealisme, Playstation 3, Wii, Xbox360

Fa poc va començar la nova temporada de Hana Yori Dango (No me lo digas con Flores) el guió del cual va participar l'autora del mateix. Mentre em baixo els fansubs de JFanServices, la meva tia, que els ha vist ja en anglés, va decidir agafar el tema de Ailyn, el que va guanyar una Tabaiba d'or Puedo sentir i va fer aquest Fanvid que va pujar a Dailymotion. Per desgràcia, ara youtube també capea els fanvid...

Us deixo amb ell. Surt una mica aplastat, però es el que te treballar amb 16:9

Tags: Ailyn, Falling Love, Puedo Sentir, Yuna Ito

Donant una volta per Deviantart, em vaig trobar diverses vegades amb il·lustracions que eren d'una sèrie desconeguda per mi... Vaig veure tantes fetes, que em va picar la curiositat i vaig investigar. S'en deia "Avatar, the last Airbender", estava produïda per Nickelodeon i s'havia portat aqui com "Avatar, la leyenda de Aang" Amb l'emule me la vaig descarregar, i el veredicte és QUIN FLIPE DE SÈRIE, m'encanta.

L'històrie conta que en el món, existeixen quatre grans nacions, la Tribu de l'Aigua, el Regne de la Terra, la Nació del Foc i els Nòmades de l'Aire. De la gent que les habita, solen haver-hi persones que només controlan l'element de la seva nació, són els anomenats, Mestres dels Elements. Però l'Avatar, encarregat de l'equilibri, és capaç de controlar les quatre. Les quatre nacions viuen en armonia, fins que la nació del Foc decideix atacar, i quan el món necessita l'Avatar, aquest desapareix sense deixar rastre.

Cent anys han passat des que la Nació del Foc iniciès la guerra i encara continúa. Un dia, els germans Katara i Sokka, es troben pescant quan descobreixen un enorme iceberg amb un nen adormit a dins, junt amb el seu bisó volador. El nen es diu Aang i és l'últim Mestre de l'aire viu, i amb això, l'Avatar. Ha dormit atrapat durant 100 anys en l'iceberg i no en sap res de la guerra, així com tampoc sap controlar cap element que no sigui l'aire. Per això, comença un viatje amb Sokka i Katara a la recerca de alters Mestres dels Elements, que l'ajudin a cumplir la seva missió d'acabar amb la guerra. Però no ho tendrà fàcil, Zuko, príncep de la Nació del Foc, voldrà atrapar-lo.

El món d'Avatar es sitúa en una mena d'entorn oriental, els moviments per efectuar les tècniques de control dels elements, s'han tret de els arts marcials. Cada nació té els seus propis moviments, així com els de la Tribu de l'Aigua són moviments fluits, com una dança, mentres que els de el Regne de la Terra són brutals,com si trenquesis el cap a algú.

S'han fet en anglès 2 temporades completes de 20 episodis cadascuna: El Llibre de l'Aigua i el Llibre de la terra. I ara s'està fent la tercera temporada, el Llibre del Foc. Encara que a Espanya, només està complert el primer llibre... Però no vaig poguer esperar i em vaig descarregar la resta en anglès xDD

Com sempre, us presentaré als personatges principals, ull viu, que són una joia:

Aang: L'Avatar, membre dels Nòmades de l'aire i Mestre de l'aire. És l'únic Mestre de l'aire viu, que va quedra adormit en un iceberg durant 100 anys juntament amb Appa, el seu bisó volador. És un noi alegre, curiós i que no està gaire segur que poder completar la seva missió. Es fa molt amic de Katara i Sokka, arribant a enamorar-se de la primera. Amb el temps anirà evolucionant i aceptant el seu destí, del que depèn tot el món, per lo que començarà la recerca de nous Mestres, per apendre el control dels elements.

Katara: Membre de la Tribu de l'Aigua del Pol Sud i Mestra de l'Aigua. L'única Mestra de l'Aigua de la seva tribu, i no és molt bona que diguem... La seva mare va morir a causa dels atacs de la Nació del Foc, i el seu únic record és un colgant que porta sempre posat. És molt intel·ligent i carinyosa, arribant a estimar l'Aang com si fos el seu germà petit. Acompanyarà a Aang en la seva recerca de Mestres i amb el temps veurem com evolucionen els seus poders de control de l'aigua.

Sokka: Guerrer de la Tribu de l'Aigua del Pol Sud. Germà gran de Katara i únic guerrer de la seva aldea, doncs la resta s'han anat a la guerra deixant-lo a ell com a protector de la tribu. És un personatge molt cómic i amb molta mala sort, si ha de caure un ou, ho farà sobre el seu cap. Molt sarcàstic i masclista, es defineix a si mateix com el líder del grup. La prioritat és sa germana i vola arribar a ser tan bon guerrer com el seu pare.

Zuko: Príncep de Nació del Foc i Mestre del foc. Zuko mai ha tingut bona sort, el seu apre prefereix a la seva germana Azula, que és un autèntoc prodigi, i ell és només una molèstia. A causa de contradir un general, va ser castigat i exiliat pel seu pare de la Naciód el Foc. Per això vol capturar l'Avatar, té l'esperança de que amb això, el seu apre el torni a estimar i restauri el seu honor. S'el reconeix de seguida per la cremada que té en mig rostre. Té un caràcter molt irascible i sol actuar sense pensar, per sort, té al seu tiet Iroh al seu costat, un home que l'estima com si fos el seu propi fill.

Toph: Noble del Regne de la Terra i Mestra de la Terra. Toph és una noia cega de la mateixa edat que Aang, però això no l'impedeix apallissar a qui la molesti amb els seus poders de la terra. A causa de la ceguera, veu els coses a través de les vibracions del terra. Decideix abandonar a la seva família per ser la Mestra de la Terra d'Aang. Té un caràcter molt dur i tot haver estat criada amb formes educades, es comporta com una salvatge. Odia que la gent li vulgui oferir la seva ajuda, perque pensa que l'infravaloren només pel fet d'èsser cega.

A aquest abanic de personatges, també agregaríem a Appa, el bisó volador de sis pates; Momo, el lèmur planejador; el Comandant Zhao, Mestre del foc que vol atrapar l'Avatar abans que Zuko; Suki, líder de les guerreres de Kyoshi, Yue, princesa de la tribu de l'aigua del Nord, de qui Sokka s'enamora a l'instant i Azula, la terrible germana petita de Zuko que donarà més d'un maldecap.

Espero que ara tingueu més ganes de veure-la ^_^ Podreu trobarla a l'emule o açí en descàrrega directa. Però recordeu que la primera temporada està en Espanyol i la segona en Latinoamericà. per l'emule, trobareu als en Espanyol de la segona temporada.


Petoooons!!!

Plebe

Tags: Aang, Avatar, Katara, Sokka, Toph, Zuko

Primer de tot, això està a escrits de tota mena per que conté una mica de tot.

L'any passat (tinc un parell de post enderrerits) estavem veien lasexta mentre sopavem i va apareixer l'anunci del joc Gears of War (Concretament aquest, la veritat es que es impresionant) el meu pare va dir: "Que passa? que a lasexta posen anuncis estranys?". No cal dir que quan va apareixer l'anunci a altres cadenes li vaig recriminar .

Retornant al tema, ens haviem quedat amb l'anunci, el qual tenia una música molt bona, la qual tenia una de les meves "premonicions", millor dit un déjà vú (bé, déjà eucouté, o com s'escrigui). Amb aquesta intriga (i ja que la cançó m'agradava) vaig decidir anar a la recerca del títol per després recercar la cançó. Possant al google unes parts de la cançó que havia agafat al vol, vaig trobar el títol (Mad world) i el compositor (gary Jules). Amb el mateix google me la vaig poder baixar (D'aquesta web).

Dies més tard vaig actualitzar la web de Tradd-uct incloent la cançó i les traduccions (comentar que he fet un canvi de servidor, apart de fer l'estil del web més compatible entre majúscules i minúscules, coses del server basat en linux, ).
Fins aquí l'spam del web.

La gran sorpresa, però, vindria a l'obrir l'mp3 i veure l'ID tag, el qual deia "OST Donnie Darko". Esclar! Ara ja sé d'on venia el déjà vú! Aquesta película l'havia vist al decembre passat a l'academia d'anglès!!! Fins i tot m'enrecordava de l'escena on surt!

La veritat, és que Donnie Darko és un pel·liculàs (tinc ganes de revisionar-la). La varen donar el septembre passat a La2 (però doblada perd bastant) i a l'octubre a AXN. La pel·li va d'un noi jove, qui pateix imsomni i per la nit s'en va de casa. La seva familia s'adona i s'en va a buscar-ho. Quan tornen descobreixen que un avió s'estampa a casa seva, deixant-la destrossada. Des d'aquell moment, Donnie rep la visita d'un conill (una mica cutre, tot s'ha de dir) el qual li demanarà que faci "gamberrades", començant per pintar l'estatua del fundador de l'escola amb "jo no ho vaig fer, m'hi varen obligar" fins a pujar el nivell. Donnie intentarà parar-ho, per part seva investigarà amb el seu professor de física sobre els forats espai-temps (em sembla que el conill li diu que vé d'una altre galaxia o així, penseu que la vaig veure en anglès sense subtítols!) i per dels seus pares amb visites en psicolegs. I no explico més, que sinó ho xerro toti no vull fotre el final!

PD: Comentar que existeix doblatge en català, però que no s'inclou al DVD, encara que el varem veure a clase només tenia doblatge a l'alemanty i la VO en anglès.
PD2: A la web de Manga films, ni ha un trailer.

Em sembla que no ho vaig dir, però fa poc al meu germà li varen regalar una Nintendo DS negra, i en tan sols dues setmanes hem augmentat la quantitat de títols de la DS a res més i res menys que cinc (Originals, ja sabeu que a casa això de piratejar no ens va). Com que el meu germà es tan bo, m'ha dit que quan ell no jugui me la deixa, i com que soc bon germanet, ara m'ha donat la venada de mirar el cataleg de la DS que, per tres anys que en porta... Es una merda. XD

Sonic Advance & Sonic Battle Es un pack 2 en 1 de la Game Boy Advance (La DS acepta els jocs d'aquesta, ja que en realitat van abaix, on hi aniria el port d'expansió) al qual últimament porto de boli. Sonic Advance es mes lent que el Sonic original, però no deixa de ser igual de divertit i com que pots rejugar-lo per veure el verdader final, ara em porta de cap amb els maleits bonus.

L'altre, sonic battle, es surt molt de l'estètica Sonic i no deixa de ser un Beat-Em-Up amb tocs de rol. En realitat es que em va sorprendre que el situaran en un entorn semi3D peró sigui com sigui, té una historia molt bona (No a l'altura del Sonic Adventure 2 posiblement, peró mes o menys de la mateixa qualitat)

Nintendogs òbviament, aquest títol tenia que caure. Es molt adictiu això de cuidar a un gos interactiu que es sembla molt a un real, encara que obviament no en fa substitut. Tinc que remarcar que les instruccions d'us son una completa merda que no serveix per a res, per el que o presteu atenció a el que diu el joc, o estas apanyat. Remarcar el sensor de veu del micro: Molt bo i funciona de meravella.

Pokémon: Grupo de Rescate Azul Un altre titol que a més, comparteix amb la seva germana petita de Game Boy Advance. Els dos tenen la mateixa qualitat gràfica, la única diferència es que els dos tenen pokémons diferents i la seva historia (suposo) i que en la ds pots fer us de la pantalla tàctil per accedir als menús, cosa que no faig perquè no val ni un pebrot. Per cert, només es pot mantenir una partida a la vegada, malament per Nintendo.


Mario Kart DS Una bomba, sobretot per la genial idea del Wi-Fi. Sempre trobo gent connectada, no es lagueja, i va com la seda. A més l'invent dels codis per a amics va de puta mare i et deixa jugar amb aquells que tu vols si es troben connectats, es porta bé, i els grafics van de coña. Crit a nintendo: Els controls de la DS son molt petits per estar polsant A i X a la vegada.

Rayman DS Si alguna vegada heu jugat al Rayman 2, ja sabeu el que us espera, si no, ja sabeu que teniu aquí. Importat de la versión de Playstation 2 (Pero el de la N64 era un desastre en textures) es una delícia recuperar aquest vell clàssic i jugar-lo com el primer dia, amb canvis amb els bugs i la resta, encara que cal donar un toc als de DCStudio: La cruceta de una DS només agafa 8 direccions, i una tàctil no serveix per controlar al personatge.

Algun mes? XD

Tags: Lite, Mario, Nintendo DS, Nintendogs, Pokemon, Rayman, Sonic Advance

Dels creadors de Black Mirror, ens arriba una altra aventura gràfica, anomenada NiBiRu.
En aquesta aventura, encarnes a en Martin, un jove que treballa en un arxiu i que un dia rep una trucada del seu tiet forrat, en François. Aquest, que està molt vell el necessita, perque vagi a investigar una antiga mina alemana que recentment s'ha descobert a Bohemia Occidental. Però que té d'especial aquesta mina? Es veu que tot gira al voltant del projecte nazi sobre la llegenda NiBiRu, el 12é planeta (tranquils, jo tampoc sabia de cap planeta anomenat aixins...).

Bé, pel que es veu, els alemans hauríen pogut trobar informació sobre aquest planeta i la seva avançada tecnologia extraterrestre. És per això, que el tiet t'envia a Praga, perque et trobis amb la Bàrbora, el teu contacte que et permetrà aconseguir els permisos per visitar la mina. I si cap de vosaltres estava pensant en un idili entre aquests dos, ja s'en pot oblidar, la primera vegada que veus a la Bàrbora és a la banyera plena de sang XDDD Però no serà l'únic cadàver que veuràs, aquest, s'ha de dir que te l'esperes una mica quan no es presenta a la cita, però el segon cadàver, esque ni te l'olores, us juru que vaig botar res més trobar-me'l. Esclar, una va tan tranquila, i PAF, apareix això >_<

En quant veus el cadàver, ja saps que has d'anar amb compte (oooohh.... quina gran observació...), hi ha algú que no vol que continuïs investigant, però com que és pel teu tiet que tant t'estimes (que per cert, quasivé no li sap ni greu lo de la Bàrbora... segur que ja s'ho olorava i per això t'envia a tu), continues l'investigació.

L'ambientació depén molt del lloc on et trobis, a Praga i a la mansió del teu tiet és normaleta, però en quan arribes a Bohemia, i sobretot a l'interior de la mina, és més tétrica, en canvi, Mèxic es fa més pesat, encara que és plena de puzzles de trencar-s'hi el cap (doncs visites temples i tots sabem que un temple sense puzzles, no és res... qué desconfiats que èren els antics...). Els llocs estàn molt ben fets e ideats, com ja he dit, a la mina, fins i tot et fot por de vegades (esclar, fa no res que havia vist el segon cadàver, jo ja estava pensant: "A veure quan apareixerà el següent..." xDD).

És un joc molt entretingut i que s'em va fer molt curt, però amb el que vaig gaudir molt. El que em sap greu esque, al igual que en Black Mirror, el final fa PUF... O sigui, que la caguen ó.ò... i també em sap greu que en una part del joc has de matar una innocent rateta per accedir a un altre lloc ó.ò... Cinta adhesiva... Cartux de dinamita... Pum... Aissss >_<

Bé, no és un joc per gastar-s'hi els diners, però si per... això que es fa... amb aquella cosa ... que té un burru... XD

Petooons!!

Plebe.

Tags: Nibiru, videojocs

Fa temps em vaig assabentar pel bleug de l'Ota i la Shruikan, que aquests anàven a fer una obra nadalenca per la seva escola. Jo no entenia qué era iaxò de les obres nadalenques, i na Plebe em va dir que èren obres de teatre relacionades amb el naixement del nen Jesus. Si, ja sabeu, aquell pobre noia que sa mare va posar-li les banyes al pare amb un àngel i que és protagonista de tants llibres, que fins i tot al Fantiction.net en té de fanfics.
Avui, l'Ota ens ha ensenyat el vídeo a mi i a la Plebe i ens hem petat del riure xDDD Segons la Plebe, no és la típica obreta de Nadal, és la inesperada obra de Nadal!!! xDDD Coi, doncs com seràn les altres xD
Amb el seu permís la penjo, perque vull que la veieu ^o^ Aqui el teniu el link, i no us dic res... que... que s'espatlla tot xDDD Per cert, l'Ota és el noi del jersei gris i la Shruikan, la noia que sembla que vagi a caure XDD



Fins el próxim comunicat!

Sound.

I aquesta nit tanco la saga d'històries de trens curtes creada per Badia4000 amb una molt però que molt especial. Encara que no es del tot exclusiva nostra, si es cert que es tracta d'una escriptura que li vaig demanar jo a partir d'una altra que va fer i que per alguna raó va perdre. Es una historia molt llarg, sobre fantasmes, i que ha revisat una i una altra vegada fins que finalment l'ha trobat apta perquè jo la publiqués. No se si algun día tornarem a començar amb aquesta saga, però de moment es tanca aquí.

Podeu visualitzar la historia clicant aquí o entrant en la microsite que podeu veure aquí.

Com que sóc molt de "Culo veo culo quiero", vaig voler una tableta gràfica com la que té en Master. Però com que èren una mica cares em vaig posar a mirar a l'ebay, allà vaig trobar una de molt barateta i me la vaig comprar. Ahir em va arribar per fi la meva tableta gràfica i desprès d'instalarla i posar-li el nom de "Trust", vaig començar a fer proves amb ella.
El meu primer dibuixet amb ella, va ser aquest xDDD Es suposava que havia de fer un ull, però com que a sobre feia servir el photoshop, doncs no hi sabia controlar-lo molt tampoc xDD

Desprès, quan ja no em marejava amb el boli, vaig decidir colorejar un dibuix de la meva amiga Nikka-chan (que dibuixa que no vegis xDD).
Apa, aqui teniu el seu dibuix colorejat per mi amb el Photoshop, no espereu meravelles, que vaig començar ahir a utilitzar la tableta >_< (Si, el de la caputxa ha quedat horrible xDD)




Petooons!!

Plebe.

Ahir em vaig portar un disgust molt gran quan un dels meus contactes va repetir la glòria que certa usuaria anomenada "Kazhan" (En dire així perquè el seu nick es altre) va fer fa dos mesos endarrere saltar-se per l'article 28 del codi penal el cartell de Microsoft que ta'dverteix que no donis la teva contrasenya a ningú, ficant-se a la pàgina web "quienteadmite.com"

En el seu moment emn vaig ficar en un compte molt vell que ja no utilitzo, pero que mira, vaig decidir rescatar per comprovar quina trastada feia en realitat. La meva deducció sobre el seu funcionament potser no es cert, peró els meus coneixements d'informàtica es limiten a aixó i ja no arribo a més. Bé, el que fà es demanar-te el teu correu i contrasenya, per desrpès quedar-se-la i començar a canviar nicks de la gent que es troba connectada. Si pot cambiar el nick, es que està admitit (I de pas també agafa la contrasenya) i si dona error, es que es troba desconectat (I es salva)

I, si, el que escolteu. Quan un dels vostres contactes es fot en aixó, us rebota a vosaltres, de tal forma que també modifica el vostre nick sense que ho veieu, i en conseqüencia, també agafa la contrasenya, perquè veieu la fabulosa forma de funcionar d'aquest msn, que sempre ens manté de puta mare davant de hackers (DarkDream es descollona de riure) com aquests.

A mi ja m'ha passat dues vegades que un contacte meu es foti en aixó, i ja aviso que a la tercera vegada començaré a no-admetre, perquè així pugui comprovar que tal. N'estic fart de canviar la contrasenya constantment.

"M'agrada ser dona", la frase que quan escoltem les dones a la tele ens donen ganes de fotre-li d'osties a qui o diu. Perque com tots sabem, els que fan anuncis de tampons i compreses són uns gilipolles que hauríen de tenir una hemorragia interna per veure lo divertit que seria pixar sang i per sentir com s'et desgarra el ventre per dins.
Desprès de èsser capaç d'escriure aquest paràgraf sense cagar-me en la mare que va parir a la sàvia natura que havia de posar-nos aquesta puta merda anomenada menstruació, compartiré amb vosaltres (nois, per si no us havíeu adonat, això no és per vosaltres, però si encara teniu certa curiositat, endavant, us convido a continuar llegint), una iniciativa que em va semblar bona. Sembla ser que Ausonia, la marca de compreses, ha posat dintre de cada envoltori uns petits consells, trucs e informació que mai està de més saber.
Me he anat apuntant aquests truquets i ara, els posu aqui tots.

Aprofitaré per endinsar en aquest petit món als valents de cromosomes XY (pels que no van anar al batxillerat científic, em refereixo als homes xDD) que encara continúen llegint això. Perque el saber no ocupa lloc, no vull escatimar en detalls, sense talls.

La Menstruació:
Segons la wikipedia (a la viquipédia no havia res) "La menstruación es un proceso cíclico fisiológico de las mujeres y hembras de grandes primates sexualmente maduras que ocurre con una cadencia aproximada de veintiocho días en el cual se produce la pérdida de una pequeña cantidad de sangre proveniente del útero, como consecuencia de la descamación brusca del endometrio que, tras haber culminado la fase madurativa, sufre los efectos de una brusca privación hormonal, lo que disminuye el aporte sanguíneo y provoca la descamación superficial de la mucosa."

Segons una dona és "Una veritable putada". La menstruació sol durar uns 6 díes (dia més o dia menys), i durant aquest temps, les dones perdem progresivament molta sang per la vagina. Aquesta sang prové de l'úter, perque al no haver-se fecundat un óvul (que s'havia adherit a les parets uterines (anomenat en realitat endometrio)), aquest ha de sortir per deixar pas al següent. Llavors aquesta sang és en realitat les parets de l'úter èssent rasgades per expulsar l'òvul, per això mateix, moltes de nosaltres sentim que ens fa molt de mal els primer dies.
La sang sortirà i sortirà fins que s'hagi anat tota, i moltes vegades anirà acompanyada de trossets de carn, si trossets de carn del tamany d'una ungla, segurament de les parets uterines. Com entendreu, això no és molt agradable, a pesar de que els anuncis de comrpeses siguin tan bonics, una sent que té la figa (i perdoneu l'espressió) humida toooot el dia.


Els dolors de la regla: Aquest malestar sol donar-se els priemrs díes, donat que és quan es comença a desgarrar les parets de l'úter. A moltes ens comença a a fer mal abans de que comencin a còrrer la sang, per lo que és una bona alarma perque et posis una compresa XDD És un mal similar a que et donèssin sense parar rampes just sota la panxa, el dolor pot ser allà hores i hores, jo he arribat a passar nits en vela per culpa d'aquest mal.

- Per combatre els dolors de la regla, utilitza tècniques de relaxació i massatges. (Jo he arribat a fotrem cops al ventre del mal que em feia).
- Truc 1 per aliviar el mal: Posa't una bossa d'aigua calent a la panxa.
- Truc 2 per aliviar el mal: Una mica d'exercici.
- Truc 3 per aliviar el mal: Masatjea el teu abdomen.
- El 80% del dolor menstrual es deu als altibaixos propis de la regla.
- Les reglas doloroses es diuen dismenorrea.
- Lleugeres molesties són normals i no impliquen problemes orgànics.
- El 37% de les dones diuen sofrir molèsties severes durant la seva regla.
- Un 53% de las mujeres tenen petites molèsties durant la regla.


El cicle menstrual:
- El cicle menstrual comença el primer día de la teva regla.
- El cicle menstrual pot durar de 21 a 35 díes.
- La variació d'hormones regeix el teu cicle.
- Només el 13% de les dones té un cicle menstrual de 28 díes. (Ho diu per lo de la Lluna i tal)
- A la meitat del cicle menstrual es produeix l'ovulació.
- El cicle es tanca al iniciar-se la següent regla.


El síndrome premenstrual:
- El síndrome premenstrual no és igual en totes les dones.
- Truc 1 contra el síndrome premenstrual: Menjar una mica de xocolata.
- Truc 2 contra el síndrome premenstrual: Vida relaxada i dormir més.
- El síndrome premenstrual pot portar que s'inflin l'abdomen i els pits.
- El síndrome premenstrual et pot fer més sensible.
- El síndrome premenstrual pot portar canvis d'humor.
- El síndrome premenstrual va lligat a les reglas dolorosas.


Falsos mites:
- Mite fals 1: Quan es té la regla no ets pots dutxar. (Crec que fins i tot, es quan més ens dutxem)
- Mite fals 2: No et pots rentar el cap.
- Mite fals 3: No pots realitzar exercici.
- Mite fals 7: No pots tomar Aspirina. (Curios, en l'institut tot el món em deia que no podia tomar-la perque sagnaria més. En el seu loc em donàven un Gelocatil)
- Mite fals 3: No es pot preparar maionesa pel risc de que es talli.


Cansanci: El primer dia em sento com una sabata sense ganes de res, però desprès ja vaig recuperant el meu ritme normal.

- La baixada de ferro durant la regla pot deixar-te cansada.
- Truc 1 contra el cansanci: Menja alguna cosa entre hores.
- Truc 2 contra el cansanci: Dorm totes les hores necessàries.
- Truc 3 contra el cansanci: Menja aliments rics en ferro.


Curiositats variades:
- Una dona té unes 450 reglas al llarg de la seva vida. (Tindrem la regla durant uns 38 años, desprès menopausia)
- En dones que passen molt de temps juntes, es produeix una sincronització a la regla.
- La variació d'hormones porta efectes físics i emocionals. (T'aumenten els pits i inexplicablement, plores per aquest fet XD Jo no, ¿eh?)
- Tindràs una regla més o menys similar a la de la teva mare.
- L'edat mitja de la primera menstruació és als 12 anys.
- La regla la regeix la genètica. (Si, per exemple, a algú amb el cromosoma XY no li ve XDD)
- La primera regla s'en diu menarquía ("Es para mi un motivo de honda satisfacción ser tu primera regla" XDD)
- El 90% del fluix es perd en els primers 2 o 3 díes (Amb trossets de carn inclosos)
- L'estrès físic i emocional pot alterar la data de la regla.
- La regla pot durar de 3 a 8 díes. (Tan de bó només fossin 3...)

FI DE L'AUSONIA ET CONTA

Petoooons!!

Plebe.

PD: Vols saber alguna coseta més però no t'atreveixes a preguntar als que et coneixen? Utilitza els comments de l'article i et respondrem ^_^

PPD (Only en versió catalana): Cercant com s'escrivia la paraula "Rasgar" en català, m'he trobat al diccionari bilingüe la traducció catalana de "Ojos rasgados" --> "Ulls, la comissura de les parpelles dels quals és allargada". Ho juro, estava escrit així xDDD

Doncs després del post "felicitatori" faig un breu.

Divendres passat Zapatero va dir que les negociacions amb ETA anaven bé (su, ja s'ha vist) a la cadena Supreme Master s'ho van pendre així.

Enllaç a Youtube

Ara, no sé que va passar el dissabte, però segur que el suc se'ls hi va atragantar, jejeje

Aquest article, com podeu imaginar, estava preparat, perque l'1 de Gener de 2007 a les 00:00 es publiqués, perque volíem felicitar-vos l'any nou. Però felicitar-vos i ja està quedaria molt sosu, i ja sabeu que a nosaltres ens va la marxa, i no podíem dir "Bon any nou" i ja està :P
Per això, cada èsser d'aquest bleug ha decidit dedicar-vos una sorpreseta, o sigui que en teniu ni més ni menys... 4 SORPRESES!!!




Ara em toca a mí... Heu pogut amb tot el raïm? Doncs jo no! De fet, mai m'he l'he acabat, per què? Doncs de petit em recordo que les vomitaba quan anaven per la cinquena. Encara que ma mare insistía en que me les prengués per que li semblavava que aquell any ja havia crecut (Era i sóc un llepafils) al final vaig començar a prendre altres coses, però... quin és el substitut oficial del raïm? Jo ja n'he tastat de tot: Olives, choko-crispies, crispetes, lacasitos.... (vaja, el primer que trobi per casa deu minuts abans que comencin). Encara així, aquest ant ja les vaig escollir un dia abans. Hauré acabat? Doncs la veritat és que...

Calla! A ningú l'interessa això! Eis! Sóc jo, la consellera Tura. Quant de temps, oi? És que he estat ocupada amb això del canvi de conselleria i tal.... Se que us agradaven les meves aventuretes que varen sortir pre aquí fa uns messos, ara amb e lcanvi de conselleria per fi l'adriamichi aquest s'ha dignat a fre una portada digne de ma categoría, ho fotut és que tothom xerrava pels descosits! Semblen nens...



Feliç any nou a tots!! Be, aqui teniu el meu regal... El meu i el de DarkDream, es clar, que ell també ha intervingut. Mes que un regal, es simplement una captura del que va sortir als diaris sobre nosaltres perquè veieu com estem d'actius. Hem obviat el nom del diari per no tenir problemes amb la SGAE i altres xorrades que podríen obligar-nos a pegar-li un tiro al director de la EA, així que podeu llegir aquest extracte aqui

Com es va fer? Molt fàcil. La plantilla es original de DeesktopTwo que a la seva vegada ho han extret d'una altra plantilla de Google que a la vegada es de Mybox. Vaja, que ha donat la volta al mon aquesta pell. Una vegada escrit tot el que volía i de fixar-me que al menys fes una mica de gràcia, vaig decidir fer el psp. Han sigut uns 300Mb en memória que han col·lapsat a en DarkDream mes d'una vegada (Res que no es pugui solucionar amb unes quantes patades) i uns 3 dies de Montatge... I aquí el teniu!



El meu regalet d'any nou és un vídeo molt especial. Per això, l'heu de descarregar abans de continuar llegint la meva plana. Teniu dues opcions de descàrrega:
Per Megaupload.
Per Rapidshare.
O podeu veure-ho en línia. (Merci Adri)


Si estàs llegint això, esque ja has vist el capítol ^_^ Què? T'ha agradat? Això esperu xD
Al principi vaig pensar en escriure una història boja de la Sound per Nadal, però no em trobava gaire inspirada... Però un dia, mentres estava calentoneta al meu llitet, no se com s'em va encendre la bombeta, "un capítol subtitulat de broma". Però el millor va venir minuts després, s'em va ocòrrer una cosa millor, "un capítol subtitulat de broma tenint de protagonistes als creadors i lectors del bleug."
Qué superguai semblava l'ides, però... ¿on coi trobava un capítol amb robots, humans i un pingüí? (Al que digui Evangelion, li tallo...)
Al final vaig decidir que no intentaria guiar-me per l'aspecte, sinò per la personalitat dels personatges, per renombrar-los. Els candidats inicials éren Beast Wars, Gàrgoles i Keroro Gunso. Però els dos primers van ser eliminats en veure que sobràven descaradament les escenes de lluita, el vídeo era de fer bromes, no de fer lluites xDD O sigui que es va quedar Keroro Gunso.

Vaig agafar els DVD's amb la sèrie en japonés i subtitulada al inglés que tenia i els vaig fer una ullada, com heu vist, vaig escollir el de l'aniversari de la Natsumi, però ara venia el més difícil, qui seria qui?

Vaig fer dues llistes separades, en una, posava a tota la gent del bleug que volia que sortís, i en l'altre, el total de personatges que sortíen a l'episodi. Vaig començar a mirar les relacions que havíen entre els personatges i conforme això, anava posant noms. Uns van costar més que d'altres, però al final la cosa va quedar aixins:
Sound i Sheikah, Purita (Mare de Sound i Sheikah), Plebe, Mia, Adriamichi, Consellera Tura i Mosso d'esquadra, Master i Darkdream, Ereza i Znake, Speedy, Aya i Izume, Jomra XD
A més es va nombrar a Kamul (l'autor dels dibuixos que ensenya Plebe), Duncan (el narrador) i a Ran (l'esposa que ha de sortir de la tarta xDD).
Volia ficar noms per on pogués, però no tenia espai per ningú més >_< i això que encara tenia molta gent per posar...

Amb tot això llest vaig començar a treballar. En Sheikah em va ajudar a recordar com es feia el programa Virtual Dub, amb el que havia de fer el vídeo, i cal dir que sense ell no l'hauria acabat tan ràpid xD El métode de treballar era senzill, mirava tota una escena i anava fent els diàlegs sobre la marxa. Desprès arremetia contra Sheikah a base de preguntes i els pasava al Virtual Dub i els sincronitzava (la pitjor part i la més llarga). Així fins tenir-ho tot a punt per penjar-lo i perque gaudiu ^o^

Extres:
Al principi, el narrador no tenia nom, però donat un cas, vaig necessitar una frase per omplir, i es va quedar en la seva petita presentació xD
Al principi la cançó d'aniversari anava a ser la de "Soy una tetera...", però com que vaig veure que seria un acudit que només entendria Speedy, ho vaig deixar còrrer i vaig fer una cançó per implorar seguir amb vida xD
Em vaig adonar desprès de donar-li a en Dororo el paper d'Ereza, que aquest es disfressava de panda xDD
Al principi la pistola de rajos làser anava a ser a la ITA (Inspecció Técnica de Armes), pero com que havia de posar un intertítol per explicar-ho i havia poc temps per llegir-lo, es va quedar com ITV.
El clon de Sheikah es troba en parader desconegut.
Sound els va dir NO a tot el que li van demanar els seus súbdits. Però Adri li va dir SI a tot el que li va demanar Tura.

Bon Any Nou!!