Necessitem ajuda, molta ajuda! Necessitem als animadors per a que no ens matem l'un a l'altre mentre nosaltres (Lizar i Master) fem una crítica conjunta d'aquest GRAN joc.


I que es el que fem? Doncs portar-nos les mans a la cara mentre ens esgarrapem desesperats i cridem “OUENDAAAAN!” per a que tres paios vestits de negre apareguin asseguts al llit de Lizar amb les mans creuades i mirant-nos amb cara de “Aquí-estem-nosaltres” i s’aixequin i cridin “San-ni-ichi-Go!” i comencin a ballar al etil de “Para-Para” (Encara que a vegades sembla que estiguin barallant, tot sigui dit).

Tranquils, no estem mal del cap; estem parlant de "Osu! Tatakae! Ouendan", un joc musical de la Nintendo DS (Lite en el cas de Master) Que té d’especial? Doncs, per començar, excel·lents cançons, com per exemple la mundialment coneguda “Ready Steady Go”, el 2n Opening de la famosa Full Metal Alchemist, entre moltes altres.

De que va el joc? Bàsicament hi ha una ciutat en la que trobem a persones amb problemes. Des de un estudiant que no aconsegueix que li deixin en pau fins a uns policies que han de d’aturar una invasió alienígena. Vaja, el que fem cada dia. Pro aquesta ciutat te una cosa a favor: ¡Els Ouendan! Aquest grup d’animadors que acudeix (màgicament?) al rescat de qualsevol que els cridi. Amb els seus passos de ball i els seus crits de “Osu!”, aixequen la moral a qui sigui.


Mentre tu jugues a la pantalla tàctil inferior, utilitzant els controls i de fons, veient com els animadors que ballen mentre el foc de la passió i el coratge crema rere d’ells (encara que com cometis un sol error, s’apaga i no es torna a encendre fins al cap d’una estona...) a la pantalla superior apareixen, en forma de historietes de còmic animades, les accions que realitza el protagonista de cada aventura per superar les adversitats. Tots sigui dit, et DESCOLLONES de riure. Fins al punt que tens que pausar el joc per descansar de riure.


Però el millor de tot que té aquest joc es, sens dubte, el seu fàcil ús. No hi ha cap botó que tocar, ni la creueta. NOMÉS la pantalla tàctil, l'stylus DS i sobretot, la teva oïda (I si tens a ma uns auriculars millor, perquè possiblement als membres de la teva família no els agradarà escoltar constantment la musiqueta una i una altra vegada... ) Si, la teva oïda. Perquè la mecànica es Aixa de estúpida i per tant, summament accessible: Algú te un problema, i tu tens que ballar amb els animadors tocant els botons que apareixen en pantalla. Sí, això es tot, i doneu gracies perquè es suficient i tot.

Bàsicament hi ha tres moviments molt i molt simples. El primer de tot son els botons. Un botó de color vermell, verd, blau o groc, amb un número en ell. Cada botó té un cercle al voltant que es fa petit fins ser de la mateixa mida del botó. Si el toques en aquest instant, seguint la música, es sumen punts (50, 100 o 300 segons l’exactitud) si el toques molt aviat o massa tarda, o no el toques, et resta punts i la teva vida disminueix. Si ho fas be, es restaura. Evidentment, quan la barra es buida del tot, la cançó es para i falles.

Aquests puntets apareixen en línies ordenades per nombres, cada X punts, canvien de color i el comptador de les boles es reinicia. Podríem dir que es un color cada frase de la cançó.

Un altre control son les “pilotetes”, son com el botó, de ell en surt una línea. Quan la toques tens que mantenir l'stylus a la pantalla i seguir la pilota que apareix rodant al llarg de ella, a la seva mateixa velocitat. Si la deixes anar, compta com un error.

I per acabar les rodones: Aquestes apareixen cobrint tota la pantalla inferior i tens que fer-la girar a tota velocitat per pujar un indicar que hi ha a sota. Les rodones també tenen un cerclet com els punts i el temps que triga aquest en desaparèixer es el que tens per pujar el comptador fins a munt. Si et sobra temps, et donen vida extra, que puja molt la barra.

Doncs apa, amb aquests 3 simples controls, pots jugar a un dels jocs mes divertits que existeixen per la portàtil de Nintendo.

La pregunta per als mes acèrrims (evidentment) als grans gràfics i als colorets futuristes i etc.: Dons resulta que... no? Us puc assegurar que en aquest joc el tema gràfics no serveix de rés discutir-lo. No us fixareu en el disseny dels animadors, que apareixen darrere acompanyant-vos en els moviments que aneu fent al tocar els botons, o en com està de pixelats el foc, si no més aviat en donar-li a tots els botons per a no perdre el ritme. Tot hi així, els personatges estan molt ben recreats (qualitat alta de PSX) i us agradarà fins i tot donar-li al replay per a veure’ls ballar una i una altre vegada. Llàstima que nomes tinguin com a molt 20 o 30 moviments, pro bé, no se li hi pot demanar més.

Un altre tema a destacar: la qualitat de les melodies es de 66mbps. En realitat ja n’hi ha proa amb això, pro encara Aixa en algunes cançons, com la del desert, a vegades fa força la punyeta i interfereix amb els “xas” que fan els botons al ser tocats, arribant a despistar una mica. No passa soviet, de fet, nomes en un parell de cançons, pro un asseguro que es nota.

Una pega d’aquest joc: Es troba només en Japonès i a Japó. Això que vol dir? Exacte! Cal importar-lo, o es compra en tendes especialitzades (No compteu amb l'Fnac, la sort no arriba a tant)
Ejem... Resulta que també es troba la opció de piratejar. Si, es dolent, molt dolent... Però als llangardaixos arruïnats que no podem pagar-nos 40€ de joc i 20€ d’importació ens toca el marró de que ho porti l'Emule. (Després es troben els cara-dures com Master que s’el compren a 60€ i després es passen quasi el 75% en una setmana...)

Això sí, si teniu la sort de trobar-vos amb varies persones, fins a 4 jugadors s’accepten en el multiplayer. Hi ha el mode cooperatiu i el mode batalla, i si ja es entretingut jugar tu sol, el multiplayer és... és...
Diguem quer aquest post estaria molt millor redactat si no ens haguéssim distret tantíssim amb el Ouendan.

Valoració final, si tens una NDS, compra-te’l, si no la tens, compra’t una NDS i aquet joc.