Cal dir que jo vaig entrar en el mon de les videoconsoles fa molt i molt de temps,quan es va posar de moda pràcticament el Super Mario World i altres mes. Adir de veritat, el fet de que després donés el salt a la Playstation va ser simplement perquè la Super Nintendo es va deterioro i que, per aleshores,ja tenia massa mono de dracs com per agafar-me la Nintendo 64. Que voleu que us digui, Spyro sempre ha sigut el meu salvador. En cas contrári ahra estaria tan arrepentit que segurament no m'hauria comprat una Playstation 2 i segurament mai hagues continuat en el mon dels videojocs... Coses meves.


Quan es va anunciar el nou E3 que posava les bases de la nova generació, hovaigflipar bastant. Xbox només habia tingut 3 anys de vida, pero cal dir que ha sigut l'intent mes estúpid de Microsoft per ficar-se en aquest mon com si aixó fos un mercadillo, pero donat que aquest ho estava provocant, la resta de companyies també tenien que parir. Així doncs, va ser l'any en que mes atenció vaig prestar. Obviament, després de seguir a Playstation i Playstation 2,iveient com habia degenerat Nintendo (Admetem-lo, no es van matar res amb laGameCube) doncs vaig posar les meves espectatives en la Playstation 3.

La veritat es que vaig flipar moltissim en el seu moment quan la vaig veure,ja sabeu que per aleshores em flipaba amb els grafics, i també vaig seguir de ben aprop a Nintendo i a Xbox360. La veritat es que aquesta ultima no em va cridar gens l'atenció, perque els molt capullos s'ho varen reservar tot per al Tokyo Game Show, moment en que definitivament va ser quan vaig dubtar que com acabaria aquest follón. Per aleshores, jo apostaba per una psp per -com no-els seus gráfics i el seu bonic disseny (Admetem-lo també, varen treure la DS Lite per competir en disseny amb la PSP, no fastidiem. Totes les companyies son iguals) pero encara així, jo ja carregaba a sobre meu el mort per una cosa que mes tard s'em va fer evident.

En el moment en que va ser anunciada la Wii, no només vaig flipar amb el nom (Com diu tothom) si no per el Wiimote. Recordo que la primera vegada li vaig dir a Adriamichi "¡Aquest mando es una merda1" però després m'ho vaig mirar am batenciói vaig dir: "Ostia... ¡Peró si es una idea genial!" I ahí, senyores i senyors, va ser quan em vaig adonar del error que había tingut aquesta generació i que la següent en portaría molts més.

Jo soc dels que diuen que, de no haber entrar Microsoft, Sony i Nintendo haguessin continuat aguantant les seves videoconsoles durant dos anys mes, degut a que, encara que es va arribar a la cota màxima de gràfics (ResidentEvil,Devil May Cry, Gran Turismo 4... ) no ha passat el mateix amb la jugabilitat.Amb la era Playstation, al trobar-se limitat el potencial, el alicient mes básic per atreure jugadors era la simplificació de controls per facilitar la seva concentració en el guió i en tot el que pasava. Els jocs duraven poc, pero eren intensament increibles, i tampoc eren tant cars (Deixarem de costat els cartutxos de la Nintendo 64... )

Pero aquesta era m'ha donat un fort cop. Tots els jocs que he tingut els he jugat amb la meva tia al meu costat, la qual era alicient a la falta d'argument: Cachondeo a punta pala, i parides monumentals. Tant Project Zero com Primal,etc... Ens ha costat molt, als dos, trobar títols decents, pero encara així, continuavem amb el nostre sistema: Desvirtuar el joc en si i montar-nos les paranoies. I perquè? Perquè no era capaç de jugar sol? Sincerament, la era d'ara no estava feta per a mí, i si no jugo amb algú, no em diverteixo tant que jugant sol.

No es que hagi crescut, que iaxó ho pot pensar tot el mon, si no que sincerament aquesta generació ha sigut un desastre: Moltes companyies han tancat,altres han tingut que unir-se, verdaderes joies s'han anat al traste, i el camp d'experimentació ha sigut un desastre i es tendeix a repetir una i un altre vegada la mateixa fórmula. Vaig a posar l'exemple el cas de Kingdom Hearts que vaig decidir fer la critica quan me l'acabés i que ara que ho hef inalitza't...De fer-la, destroçaria el joc: Es un desastre, creieu-me. Si us agraden els mata-mata, perfect, pero no espereu un argument que sigui la ostia.Malplantejat, mal escritmontat, i sobretot, s'han aprofitat molt poc personatges a punta pala. Sincerament, no se com han tingut coratge de posar-li un 39/40 a la Famitsu, perquè jo li fotia un 6 com una catedral. Ni la meva tia ha pogut aguantar-ho fins al final i es que no m'extranya gens.

Una vegada el guionista de Haunting Ground va dir "Per molt realista que sigui el joc, ningú s'ho creurà si no redacto be les coses." El tio s'hi va matar per aconseguir que el que fes la noia fos lògic: Li va fer gustos, vestits, i fins i tot una personalitat própia molt propera a la d'una persona normal,sense heroísmes i que sens dubte fes que t'introdueixis i t'ho creguis. Aixó va ser gràcies a un tio inteligent que va pensar que els jugadors només veuriem un ninot i que l'objectiu de la companyia no es veuria complert... I cal dir que ho va bordar. No el mateix amb Resident Evil, que utilitzant el mateix motor millorat per la Game Cube, es... Horroros. En realitat, alló no va ser parir un joc, va ser tenir un abort, com el que es té últimament.


I la generació nova precissament no em porta bones vibracions. Analitzem el assumpte: Sony s'en va a fer punyetes, sincerament, per apostar per una videoconsola de la que es dubta molt, moltíssim, i de la qual no pot sortir res bo. Si cau com la DreamCast o com la Nintendo 64, us asseguro que no em semblarà cap sorpresa. I personalment, es una videoconsola que no em penso comprar mai: Mala retrocompatibilitat, jocs a 70€, la videoconsola de per sí val600€... Eltípic de sempre, pero no,

Microsoft ha agafat la mateixa fórmula que en el seu moment li va fallar per arribar tard i l'ha arreglat adelantant-se a la resta pero sense aportar res de nou: Tots els jocs que ofereixen no aporten res, i tornen a apostar per americanades estúpides que a mes d'un li atreuran excepte a un servidor que només te els ulls possats en el Sonic però no per aixó s'ho comprarà (De ser 100% retrocompatible sí, pero va a ser que no, que es fotin) perquè sencillament per a un joc no pico, ja em va passar amb el Spyro 4. I a més, una cosa sangrant: Ha passat dels usuáris que varen confiar en ella en la seva pasada generació 2 anys abans... Molt malament.

I nintendo, ho sento per ella, però com no es mulli una mica mes, aquí un tampoc s'ho agafa, la Wii. El mando està be, no ho negaré, però... Aquest es elproblema. Moltes Third Parties no volen programar per a ella després del Fiasco que es varen portar amb la Nintendo 64 i com no, pel tema de la portabilitat des de les altres plataformes (Que Ubisoft vagi darrere d'ella només te un nom Ancel. Busqueu a la Wikipedia) peron sobretot, perquè nintendo es unacompanyiaels títols de la qual es venen molt millor que els de les companyies ensí(Tothom te un Mario o un Zelda)

Arribats a aquest punt, m'estic adonant del perquè em diverteixo amb la DS del meu germà: Bàsicament perquè, arribada la poca potencia que te, es tenen que esmerar molt més en altres ambits, i aixó es el que realment es tindria que fer. El realisme es massa exagerat, i les desenvolupadores obliden que per molt que es matin, un joc es una joguina per a nens adults. I a quí no li agradi reconeixer aixó, que es mirir en un mirall i que es faci la pregunta.

Necessitem una cosa que es diu jugabilitat i aixó es el que em ofereix Ouendan o molts altres títols de la portatil de Lonso. Que t'enganxi, que vulguis saber que pasarà en tot moment el que hi darrere d'aquella porta, que et toqui la moral, dona el mateix. Te que portar-te a un limit per a que, quan ho deixis,sigui com sortir de la piscina amb ganes de més. Si, aixó es el que té que transmetre un joc de taula, i aixó es el que s'està perdent. Fins i tot Nintendo te molta dificultat per el moment. Aconseguirà recuperar l'encant de laNES?

Dintre d'un any, i sin tinc diners, em miraré al mirall i aleshores dire... "I si ens mirem el cataleg de les dues a veure quina es la generació mes divertida?" Ja sabeu que m'agraden les joguines electróniques, però un PC, el tindré sempre. Sony, t'has quedat fora durant 5 anys. Juguem al Rival mas debil.


PD: Perdoneu-me les faltes d'ortografia. El corrector NO VOL FUNCIONAR.. >_<