Doncs a aquesta conclusió n'he arribat després de la narració de les dues següents històries (bé, ho he separat en dos parts)

Primer de tot, fem un flashback! Estem situats a finals del 2006 (si amics, aquest era l'últim post que tenia pendent de l'any passat, però una mica variat) i estic al metro sense res a llegir ni res a escoltar, així que penso "coi! serà aborrit el viatge..." però precisament aburrit no ho va ser.

Per poder-me expresar bé, he numerat els llocs on estaven asseguts i per on s'entra (al contrari d'on es veu la foto, tal i com indica la fletxa). 1 i 2 són seients de cara la dirección del metro.

Doncs bé, estem al vagó (mig buit, ja que és inici de linea) quatre persones, les quals hi han una àvia (però d'uns 60 anys, es veia "jove") a 1, sa filla (la mare) a 2 i un/a nen/a en un cotxet entre 5 i el peu de foto, impedint la circulació pel passadís. La familia semblava ser naturals de Catalunya.

A la següent parada (coi! això sembla un problema de mates si ho explico així) puja una parella, d'uns 50 anys, semblava que fossin immigrants del sur dels anys 60 vinguts a viure als barris del besòs o a sant adrià.

Fetes les descripcions, la parella que puja es quedan dempeus i la dona li comenta al seu marit que li agradaria seure a 1 i 2. Les senyores que hi eren allà, voluntariament i sense que els hi diguin res li cedeixen el lloc, encara que a la resta de vagó hi ha lloc de sobres per seure. Aquests és mouen d'1 i 2 cap a 3 i 4 i el cotxet entre 5 i la porta.

S'asseuen i la dona asseguda en 1 fa un comentari dolent (maleïda memòria que em fa oblidar les coses!) sobre 3 i 4. 4, la mare, li diu que "que se ha creido, encima que le cedemso el sitio". I aquí es quan comença la discussió a crit pel·lat sobre si li havien de cedir el lloc o no. M'enrecordo un comentari de la dona1 "es que yo queria sentarme aquí ya que me gusta sentarme de cara y era el único sitio libre". Dir que el round el va perdre la dona4, tot i que es va aixecar fins a 5 per cridar no li va servir de res.

Després de cridar com si fos un plató de telecinco en qualsevol moment i quan sembla que les coses han amaïnat, la dona4 deixa anar el comentari "coi! maleits immigrants! venen aquí i ho foten tot per perdre". La dona1 tota histèrica li salta "doncs que sapigues que jo sóc més catalana que tu!"
- "Això s'hauria de veure!"
- "Pues claro que si, por eso vivo aquí y soy catalana"
- "Ah no! Ser catalana no vol dir viure aquí, s'ha de sentir" [Nota meva: Aquesta no deu votar CiU, ja que segons Pujol "és català aquell que viu o treballa a catalunya"]
- "Vaya, vaya! Si no fuera por los andaluces Cataluña no estaría donde esta!"
- "Pero si no fuera por el nivel de vida que hay aqui, estarias en tu pueblo muriendote de hambre, ya que sin Catalunya, Españana no iría como va"

Bé, em podría posar a escriure aquí tot el diàleg sobre nacionalismes, estat de les autonomies i etc, però no bé el cas. Al final, es varen callar, encara que les de 3 i 4 estaven remugant per intentar buscar brega (suposo que no volien perdre l'assalt).

Finalment, em quedo amb el comentari d'un home que, aliè a tot el que va passar, va dir aquesta frase a un company seu:
- "¿Sabias que en Cataluña es donde más políticos hay por metro cuadrado?"
- "No".
- "Si, porque aquí todo el mundo habla sobre política y nacionalismo sin tener ni idea".

i en el proper episodi: L'adriamichi visitarà l'edifici de humanitats de la seva uni, allà i descombrirà un borratxo als PC i un etarra al tramvia. Com se'n sortirà? Algún dia d'aquests la resposta aquí.

Tags: metro, bojos, discussió