Jo abans vaig arribar a la revista de l'escola, ja sabeu, les típiques de 24 pàgines i punt. Per aleshores, tot cal dir-ho, per a mi això ja era una passada, un punto on podia expressar la meva opinió. Be, això es el que vaig arribar a pensar perquè en realitat, la cosa va anar molt diferent.

El meu primer article va ser sobre les televisions, i simplement em dedicava a parlar de la historia d'aquesta i de les cadenes en si. Amb el vist bo de la redactora, vaig decidir anar a més, on vaig escriure el meu article sobre els parcs d'atraccions. Allà ja em va donar el tic d'ull, perquè diversos paràgrafs varen ser censurats. I amb censurats vull dir que si una frase posava "Warner Bros Park, el cual actualmente tiene bastantes pérdidas y malas críticas", la supervisora m'ho va eliminar.

I em vaig llençar de cap a la piscina amb el tema dels videojocs: Disposat a posar-ho tot cap per amunt, vaig decidir criticar a la industria. Per aleshores jo tenia una secció pròpia: No t'ho perdis! I vaig decidir posar-me les piles
amb tot el que havia aprés. He perdut la redacció, Peró la recordo, i us juro que sempre n'estaré orgullós del que vaig dir a la seva època. No obstant, aquell ja va ser la guillotina que em va destrossar per complet.

La crítica mai va ser publicada i el meu nom es va posar en un paràgraf que ocupava tota una sola columna, amb faltes d'ortografia a tutiplé i el millor de tot es que MAI VAIG ESCRIURE AQUELL PARÀGRAF. Com no els hi va agradar la meva crítica, varen decidir possar-me en qualsevol lloc, de tal forma que desprès vaig tenir que anar justificant als meus professors (Perquè per aleshores, i no es per fardar, molts estaven contents dels meus escrits) dient que no era meu.

I us preguntareu: Perquè mai es va publicar la crítica? Segons comentaris de la supervisora, estava MASSA BEN ESCRIT per ser d'un noi de SETZE ANYS. Si, segons ella, el vaig copiar d'internet perquè jo era incapaç de fer una cosa semblant com si en tingués 21 anys. No es que em fes mal, al contrari, em va fer un gran favor, perquè a més, a 1r de Batxillerat, em vaig pirar. N'estava fart de tanta censura i tanta xorrada.

Actualment, tot cal dir-ho, la revista ha empitjorat molt, i la secció que vaig crear s'ha anat a fer gàrgares... Al menys n'estaré orgullós de saber que puc escriure com deu mana com si fos un periodista de veritat amb una mica de paciència.

Tags: Jefurds, Revista, Censura