Una de les coses que més em costa de fer, però que faig perque m'agrada molt, és veure pel·lícules dels anys 20. No em costa de veure-les perque no tinguin so o perque estiguin en un blanc i negre que de vegades costa veure cada cosa, sinò és per dos factors: la velocitat i els actors.
Amb la velocitat tots ja sabeu que vull dir, que es mouen com si els hi haguessin ficat un petard al cul. Això és causat perque les pelis es filmàven a 16 fotogrames per segon, i ara es filmen i es reprodueixen a 25 fotogrames per segon. Però jo no entenc una cosa, podem fer chorrocentesmil cosetes amb els noves tecnologies i no som capaços de que una peli antiga que surti en DVD, hi vagi a una velocitat de 16 fotogrames per segon O_o... O sigui, a mi em sembla que tant no pot costar fer-ho, és més, jo ho he fet amb el VirtualDub lo de canviar la velocitat, però s'em quedava un efecte blurr estrany, o sigui que ho vaig deixàr còrrer. Però per uns minuts vaig veure els actor movent-se a una velocitat normal...

El segon factor és el que més em repateja, quan parlo dels actors, em refereixo a la seva actuació, si recordu totes les pelis d'aquesta época que he vist, el 90% de les vegades, els actors no actuàven, SOBREACTUÀVEN. Ja en tens prou perque et vagin a una velocitat exagerada, com per que a sobre, sobreactuin amb una velocitat exagerada, s'et fa imposible ficar-te de ple a la pel·lícula. Que el cinema fos mut no ho trobu una bona excusa, pel·lícules com "La quimera d'or" de Chaplin èren mudes i no veies a personatges sobreactuar.
Aquestes dues coses, em repatejen una miqueta, perque no puc gaudir al 100% de peliculons, com el que volia parlar avui, "Metrópolis" del director Fritz Lang (no la confungueu amb la peli d'animació japonesa Metròpolis, son diferents). L'idea de la peli és excel·lent, però segons quins actors no li fan justícia, mireu sinò la suposada cara de "malícia" d'aquesta noia.

Però bé, ara us parlaré d'aquesta peli, el director autríac ens situa en el futur, a Metròpolis, una enorme ciutat molt moderna que sobreviu gràcies a les màquines. Aquest món està dividit en dues parts, a la superfície i viuen els burgesos que gaudeixen de totes les comoditats que els hi porporcionen els habitants del subsól, els obrers, que són qui fan funcionar les màquines i que Metròpolis avançi. Aquests obrers treballen tots per John Frederer, el fundador de la ciutat i com no, el tiu més forrat del món.
Un dia, en Freder, fill de John, es troba amb la Maria, una noia del subsól que puja a la superfície per ensenyar als nens dels obrers els seus "germans" de la superfície. Com no, els guardies la foten fora, però en Freder es queda embelesat pel discurs de la noia (i per la noia en si), o sigui que decideix fer tot el possible per trobar-se amb ella, fins i tot fer-se passar per obrer i anar a les profunditats de Metròpolis... Per la seva part, l'inventor Rotwang de la superfície, ha creat l'èsser-màquina (un robot) per petició del pare de Freder, que té grans plans per aquesta màquina....

Si us atreviu amb pel·lícules d'aquesta època us la recomanu, no us decebrà, és molt interessant veure el futur que es plantejàven en aquella època i comparar amb el futur que ens podem imaginar nosaltres.


Petoooons!!!

Plebe.

Tags: Metropolis, fritz lang