Ja he oblidat tot temps que fa que estic en aquest lloc... Encara recordo aquell dia; tot va succeir tan de pressa...
Estava preparant un mural amb els nens de la meva classe sobre els taurons, quan sobtadament, van començar a ploure granotes del cel amb granades lligades a l'esquena!!! En un primer moment, no li vaig donar importància perquè amb lo del canvi climàtic, vaig pensar que es tractava d'un simple tifó...
Poc després van arribar aquestes notes escrites en sang, però com que últimament hi ha molts vampirs en l'atur, vaig pensar que ens enviaven els seus currículums...
Però al final va arribar el senyal de que realment una cosa no anava bé, aquest anunci de la "Tienda en Casa"... Soundwave odia aquesta mena d'anuncis, i si l'estaven emetent era perquè no tenien por del que ella pogués fer-los... O potser és que sabien que ella no podria veure'l...

Li vaig explicar a Adriamichi les meves perquisicions, i em va dir que m'amagués en aquest refugi. Adriamichi és tot un cavaller, dels quals ja no abunden. L'habitació en la que ara em trobo és una mica estreta: té una finestra i una porta amb reixes, perquè no em doni claustrofòbia; he untat una mica les parets amb purpurina per fer-ho més acollidor. Lo dolent és que he de dormir al terra, però no em queixo, a sobre que els altres estan enfrontant-se a Déu sap què... Des d'aquí reso perquè estiguin bé.
Sortosament no estic sola, tinc de mascota una rata que em recorda la meva xinxilla Xinxi, espero que li donin cada dia de menjar abans de mitjanit, però no molt, que és molt golafre i s'engreixa. I que no la mullin, que no li agrada banyar-se... A la rata li he posat Xinxi Bis (com la meva xinxilla, però amb el "Bis" darrere, per no confondre'm ^^), és molt bufona i la trec a passejar tots els dies al pati del refugi, on hi ha més gent amagada; però no tenim por, ens protegeixen aquests guàrdies armats fins a les dents des de l'altre costat de la reixa.

En aquest pati he conegut gent meravellosa (i alguns molt guapos - ^_^ -), com en Mc Trencapilotes, As Esí o el Doctor Lecter. Encara que també, com a totes bandes hi ha gent no tan simpàtica, com el Josemari, un mexicà que parla molt malament l'anglès.
Encara recordo la primera vegada que els vaig veure: estaven cavant al terra amb culleres, però no aconseguien de fer molt... Així que em vaig acostar a ells i els vaig explicar com els nens de la meva escola se les apanyen per fer grans forats amb poques eines. Sorprenentment, van seguir el meu consell i em vaig integrar en el grup de seguida ^^ A més a més, els vaig ensenyar a rentar els llençols perquè duressin més i fossin més resistents, a ensinistrar rosegadors com vaig fer amb la meva xinxilla (Xinxi) i amb la meva rata adoptiva (Xinxi Bis), i d'altres coses més que em van demanar. Ara som un grup inseparable!

Bé, us deixo, que m'estic connectant des d'un portàtil que m'ha portat el senyor Lecter. Ja llegiré els vostres posts més endavant, m'he de desconnectar, ensenyaré als nois els efectes d'esnifar pegament.

En fi, les coses podrien anar pitjor, no? Cuideu-vos moooolt, molts petonets!!