No m'ho passava tan bé des de les quedades a la gofreria amb els foreros de les Terres d'Esperança!

Durant aquests dies he continuat ensenyant als meus amics del refugi treballs manuals i quines obres d'art van fer! Dignes d'ensenyar-les en una jornada de portes obertes, al costat d'un mural!!! Van fer figures d'argila en forma de petites tortugues, cavalls, cendrers, fusells d'assalt amb mira telescòpica, tancs de combat... També un va fer un golem (no Golum, Eh!) i després li va donar vida.

El túnel del que us vaig parlar els va quedar moníiiisim, i seguint el meu consell el van decorar. Llàstima que només poguessin utilitzar pintura vermella que ens va portar el bo d’en Lecter i una mica de purpurina que encara em quedava... No vaig trobar a cap dels guàrdies per demanar-los d'altres colors prestats...

En vista d'això, vàrem decidir sortir del refugi, vam decidir que no ens amagaríem més: afrontaríem la por!! Res més sortir, tots els nois em van donar els seus nombres de telèfon, que em vaig guardar a l'agenda. Un dia d'aquests quedaré amb ells per ensenyar-lis la gofreria, per que qui sap... entre ells potser està el noi dels meus somnis... Aish...

Fora ja del refugi vaig trobar la Plebe (amb una expressió de malícia que posava els pèls de punta) i l’Adriamichi (una mica estrany... com drogat...), que sembla ser que havien vingut a buscar-me, i Adriamichi es va sorprendre molt de veure'm fora, és clar, vaig ser tan covarda abans, que el devia impressionar la meva nova actitud (Jo mateixa m'estic sorprenent de la meva evolució... Ara sóc com més dura, més forta...). També els acompanyava la Consellera Tura, que ha començat a parlar-los als meus amics sobre justícia i d'altres coses... Jo per si de cas estic atenta, no fos cas que també vulgui els seus nombres de telèfon... (Sento ser mal pensada, però és que no puc evitar- ho XD)

Quan vaig preguntar per en Master, la Plebe em va explicar que Sheikah, el malvat germà gran de Soundwave, havia executat un cop d'estat, i que Sound estava en parador desconegut... Quin fanfarró! Aquest noi necessita que l'ensenyin a estimar i respectar al pròxim, no podem permetre que es converteixi en un pinxo i practiqui el bulling. Com a professora que sóc, faré tots els possibles per portar- lo pel camí de l'educació i la reflexió. Però abans... On estarà la meva xinxilla?

Aish... en fi, així està de revolucionat el món. Esperem que tot s'ordeni aviat abans de que hi hagi un cataclisme. Un petonet a tothom, i cuideu-vos mooooooolt!!