Coi, com dura la paranoia aquesta... sense comentaris, eh? Bé... Suposo que tindreu coses millors a fer que aguantar-me, així que aniré al grà i us spoilearé a mort tot el que ha succeït aquí. Al final...
…
.
.
.
.
.
.
.
.
.S'acaba.

Val, soc més cabró que els guionistes de Bambi, a que m'adoreu? M'encanta la meva personalitat...
L'ultim que vam veure va ser que Sheikah li tallava la corda a Master i, com que la gravetat es una força constant, per molt que els dibuixos es capfiquin en negar-ho, va caure al buït.
A algú l'interesa el que li passi al pintamones? El cas, que allà abaix hi havía certa xinxilla anomenada Xinxi (Olé la originalitat), que perteneix a Mia (Us enrecordeu de Mia? Segur que tan sols escoltant el seu nom ja penseu en ROSA, a que si? Per als ordinadors, anomeneu-lo #FFA0FF, encara que #FABADA també serveix.)
El cas es que, no sabem que és va menjar aquella cosa (Jo crec que un cúmul de grasses saturades infectada amb esteroides i hormones de creixement, contaminat amb radiacions subatómiques, crits de David Bisbal, nuclears, radioactius, i del microones. També conegut com Bollicao. ) però la xinxilla havía crescut. Molt.

Mes o menys del tamany d'una balena, de la fortuna de Bill Gates, d'un controlador de Xbox1 o del Fracàs de la PS3.
Aixó es molt gran!
Resumint, Master amb el cul salvat per una xinxilla sobrealimentada. El més normal del món, oi?

Al mateix temps, el grup estava esperant a que Plebe es carregués la porta de l'entrada a base d'osties (Amb un sola va ser suficient, aquesta va per a cura. ) I no era que volguessin recuperar la base, no, el problema era que Plebe s'havia quedat sense compresses i les úniques que aguantaven "això", eren les de la base. Perque Plebe no té la regla com les persones normals, ella sangra odi i mala ostia concentrats (Més corrossiu que l'àcid).
Encara dubto si la caixa de titani d'abans la va obrir a cops o exprimint una compressa a sobre...
Tura, sense tallar-se un pél, va enviar als pringats de Mia com Stroompers de Star Wars, Camises Vermelles de Star Treck, bandiks de Star... Dic, de Sonic, Koopes de Mario, no tinc mes comparacions...
El cas es que els individus que es feien anomenar “Els homes de Mia” (més originals que els noms de les consoles de Sony i que les tires de Master juntes. (No em facis cas, les teves tires son molt bones... (Si no s'ho diuen s'enfada)))

A la vegada, Adriamichi i les Inteligències Artificials van reinstalar Windows en tot el Sistema Informàtic (El Windows Vista que tenia Celestia, i Adri tan ocupat que ni la va formatejar i/o apalejar) i amb el seu famós consum de recursos e inestabilitat va petar en un tres i no res. Inmediatament (Bé, no abans van tenir que desenganxar a l'Adri de l'ultima actualització del Kernel de Linux) van utilitzar la copia de seguretat perque el blog recuperés el seu aspecte de sempre. (Heu notat el canvi? A mi em semblaba igual d'horrible que abans.)
La pega es que Plebe i DarkDream van perdre quasi tota la seva pornografia (Noooo! Tot aquell porn desperdiciat!)
Master els hi va mostrar el camí fins als aposents de Sheikah a lloms de Xinxi (No utilitzo l'expressió “muntant”, poden produïr-se malentessos i si no, mireu el link de “El Secreto de Tora” i entendreu el que li agrada a aquest individuu. ) i allà el van trobar... eh...
No, em nego a dir-ho
No, prefereixo acabar rebossat en salsa per a llangardaixos que dir aixó...
Està bé, pero deixeu la DS en pau, que no us ha fet res.
El varen trobar envoltat en pa ratllat i gelatina de pinya mentre no parava de cridar “Visca el rebolledu”
Si, fa mal imaginar-ho, així que em limitaré a explicar-hos el final a tota pressa, perquè tinc que formatejar-me el cervell.
En teoria aixó tindria que haber estat una distracció per fugir.
A la pràctica va ser un esquer perfecte, perque la Xinxi s'ho va menjar tot amb patates.
No, no s'ho va menjar tot amb patates, s'ho va menjar tot directament.

Així que tot va tornar a la normalitat... I jo de mentres...
Format C:\

Lizar, pringat how-to.