Una nova instancia en les cròniques del informàtic en pràctiques... altre vegada, les impressores ataquen.
Però aquesta vegada les impressores funcionen bé.
Que passava aleshores? Bé, us ho explicaré des de un principi:

Estava “de guarda” en la sala de professors. Això s’entén com “fent de tot i res en un dels ordinadors d’allà fins que a algú li passí alguna cosa i tingui que arreglar-ho”.
Evidentment, va passar “alguna cosa”.
Va aparèixer una professora, concretament la de educació especial, desesperada perquè la impressora de la seva aula no funcionava. Senyalem que la tia tenia 3 ordinadors, 1 de ells nou de trinca, i una impressora acabada de comprar per a 4 alumnes quant els altres professors, amb 25 alumes se les veien amb un Celeron per aula que amb prou feines arribava al nivell de un Pentium 2... (un ordinador amb 10 anys d’antiguitat, per així dir-ho)

La vaig acompanyar a la seva aula i vaig trobar-me amb el panorama: Els dos ordinadors vells apagats i acumulant pols (“Es que les aplicacions Flash van mol lentes...”, es clar, com que son Windows 98... apa que els altres mestres no els aprofitarien.) i el ordinador bo amb la impressora nova que jo mateix havia instal•lat la setmana anterior... instal•lat i fins i tot havia tret de la seva caixa a estrenar.

I cartutxos de tinta.
El cas es que se li havia acabat la tinta i la havia recarregat per la seva pròpia conta... increïblement, no se la havia carregat.
Tranquils satànics, no os emocioneu, no es una senyal del Apocalipsis...
Però alguna cossa passava, seguia sense poder imprimir aquell “Word”... (segons ella, un document de text de Microsoft Word es coneix com a “Word”, no com “document”, ni “fitxer”, ni tan sols “doc”, ella volia imprimir un Word... o era una única paraula en angles, o volia imprimir tot el codi màquina hexadecimal del “Word.exe”... sort que en la escola només ens havien pagat el Word 97 i portàvem 10 anys amb ell, perquè si anava a imprimir els tropotants MB del Word 2003...)
El cas, que no imprimia... estrany, semblava estar ben connectada... aleshores em fixo en el ÚNIC botó de la impressora. Un de “apagat i encès” amb una llum verda.
Era normal que fes pampallugues? No em sonava...
Vaig minimitzar el Word i em vaig trobar amb un ENORME missatge del controlador de la impressora:
“Tanqui la tapa i pressioni el botó de la impressora per a finalitzar el canvi de cartutxos”.
Amb un dibuixet de la tapa i un altre del botó.
La tapa estava tancada, fins aquí bé. El botó feia pampallugues... el vaig pitjar.
El missatge va desaparèixer sense ni picar-li a “Aceptar”.
La impressora va fer un sorollets i la llum va deixar de pampalluguejar per a quedar-se encesa.
El document en cua es va imprimir. (Només un, ja que les altres no-se-quantes copies les havia esborrat...)
Recordo que al arribar a la sala de professors totes les mirades em van analitzar com “Ha sobreviscut a aquella tia sense arrencar-li els budells i fer un banquet amb ells?” Aquella dona no te problemes només amb la informàtica, tota la seva vida es així... troba que 4 alumnes son una feinada increïble.
Vaig fer, amb veu de contestador automàtic de Telefónica:
“Si us plau, abans d’acudir al personal informàtic del centre, reviseu si en el vostre ordinador apareixen missatges d’error o informatius. En algunes ocasions son tan esclaridors com “Tanqui una tapa i polsi un botó”, tots ens estalviarem temps”.
No van trigar a riure.