El que veieu al meu costat es un exemple dels nous avatars que anem a portar a partir d'ara: Senzills, clars, redondejats, y amb colors diferents per a cadascun. La idea va venir després de ensenyar el de Celéstia, moment en que Plebe em va acollir, em va rajar de dalt a baix, em va penjar d'un pont i mentre les meves tripes penjaven, em va obligar a fer-ne uns d'identics.

Us els mostrarè de menor a major impacte, al menys per a mí, de canvi radical. Agafeu-vo que n'hi ha per estona.

Començem amb SoundWave: Se que em matarà en quant digui això, però crec que prefereixo més l'antic que tenia, on se la veia més rebel, mes brusca... Be, ja m'enteneu. Tampoc es que el nou sigui molt lleig, però també he de dir que últimament porta molt de temps ajudant a Purita i no ens visita molt... Serà que ens estarà rel·legant el seu lloc?

Seguim amb Lizar... Que no ha canviat absolutament gents. Quan vaig rebre la seva imatge, vaig decidir intentar que tingués un rang aproximat al que ya tenia en el seu moment, per el que el canvi no es nota. Igualment, encara dic que aquell llargandaix m'agrada.

Continuem amb Mia... Que encara que no ha canviat massa, em sembla que el nou avatar que te ara li queda mes mono: Se la veu sencera, més jove, i encara continua sent per ordinador, que no deixa de ser un detall quant menys curios i net. M'encanta com ha quedat.

En tercera posició tenim a Plebe, de la seva foto habitual, a la Baronesa. Encara que no us ho creieu, en la vida real té un pentinat molt semblant, salvant les distàncies que estableix el manga, quasi sembla que hagi sigut un toc del destí... Us juro que quan m'ho va ensenyar, flipava en colors.

El següent lloc se l'emporta Adriamichi... Vale, seré sincer: M'agrada la filosofia de Linux, m'agrada Ubuntu, NO M'AGRADA AQUELL PINGÜÍ. De veritat, em dona el mateix el significat dins de Linux, trobo que de totes les possibilitats, es la pitjor elecció possible del món. No obstant, aquesta vegada m'ha fet somriure: L'expressió facial, portar bambes, i el fet de no ser el de sempre li fan guanyar punts a favor.

I el primer lloc s'ho emporta en Kamul. De veritat, em vaig quedar sorprés amb la seva elecció, normalment perquè en els 3 anys que el conec, sempre sol utilitzar imatges que mostren algún sentiment: Felicitat, tristesa, alegria... I normalment sota un personatge similar, que va ser un dels que va portar a Carduan. Esperava que tornés a agafar un semblant... Fins que em va sorprendre amb els conilles d'en Rayman. Per l'amor de Deu, aplaudiu a en Kamul i al conill: Es el millor malvat maligne de tots els temps.